Però a aquest mitjó també se li pot donar la volta. Per exemple, ja poden els polítics llançar-se les senyals de 80 pel cap i negar el valor dels informes elaborats pels experts que, si els conductors demostréssim el nostre compromís amb el medi ambient i la salut de les persones i continuéssim fent un ús ambientalment responsable de l'accelerador tot mantenint el saludable hàbit de circular a 80 pels accessos a l'AMB els deixaríem a tots (els polítics em refereixo) amb un pam de nas, encallats en aquesta discussió de barra de bar en que han convertit uns i altres el poti-poti dels 80 km/h, la velocitat variable, els accidents i la contaminació.
Jo personalment, que circulo de fa temps amb un vehicle híbrid per reduir la meva càrrega contaminant, així ho penso fer. Primera perquè he adquirit l'hàbit i tinc molt clar que cal avantposar la salut de les persones i del medi ambient al fet de guanyar 12 segons per quilòmetre recorregut (que és el que es guanya passant de 80 a 100 km/h als accessos a Barcelona).
(F)
I segon perquè fa dos anys vaig tenir l'oportunitat d'accedir als informes de l'Organització Mundial de la Salut on es demostrava de manera absolutament inqüestionable (és a dir científica i no dialèctica) que en els països desenvolupats moren més persones de forma prematura per exposició a contaminants atmosfèrics emesos pels vehicles que no pas pels accidents provocats pel propi trànsit.
Va ser aquest l'informe que va motivar que la Unió Europea proposés als estats membres la idoneïtat de reduir la velocitat d'accés a les grans ciutats per plantar cara a aquest greu problema ambiental i de salut pública. I és que perdent 12 segons per quilòmetre (sí, sí 12 segons) es podria allargar l'esperança de vida dels barcelonins en 14 mesos. 12 segons avui a canvi de 14 mesos demà. Ep! no badem!
Va ser quan estàvem fent el capítol relacionat amb la qualitat de l'aire per la sèrie Terra Verda, que per donar testimoni vaig tenir la sort i l'oportunitat d'entrevistar la Dr. Inés De Mir, responsable de l'unitat d'asma del Hospital Maternoinfantil Vall d'Hebrón.
La doctora De Mir ens va dir a càmera que les partícules que més afecten a la salut de les persones i que relacionen augment de trànsit amb augment d'asma infantil a l'AMB eren les PM10 i PM2,5 (és a dir les partícules inferiors a les 10 i a les 2,5 micres) i les partícules mínimes. I que a diversos països i estats nord-americans s'han fet estudis epidemiològics (a Espanya aquesta pràctica és gairebé impossible de dur a terme) que demostren que als llocs on hi ha més trànsit de vehicles hi ha més visites a urgències i mes agreujaments dels estats previs d'asma infantil.
Ens va dir que a Barcelona s'havien detectat nivells d'aquests contaminants que gairebé triplicaven els marcats com a llindar per l'OMS i que aplicant mesures de control sobre el trànsit de vehicles a l'AMB es podrien reduir en un 30.000 els casos de bronquitis i de 50.000 els ingressos.
Totes aquestes conclusions havien quedat demostrades amb els treballs publicats pel doctor Jordi Sunyer (IMIM), el mateix investigador que fa poc declarava en una entrevista al meu company Joaquim Elcacho al diari Avui que està treballant en un estudi per descobrir els efectes de la contaminació atmosfèrica urbana en el desenvolupament neuronal dels infants finançat pel Consell Europeu de la Recerca.
(F)
Els habitants de l'AMB respirem el pitjor aire de tota la Unió Europea. I jo em demano: què som abans? El que respirem o a la potència del nostre cotxe i la velocitat a la que som capaços de arribar als llocs?
Per això senyors polítics jo continuaré anant a 80. Només que evitéssim un sol cas d'asma infantil, un només, ja valdria la pena fer-ho. 12 segons per quilòmetre. 12 segons. Qui s'apunta?