Els grans emissors, ara, són els cotxes. En condicions normals emeten diòxid de carboni, vapor d'aigua, nitrogen, partícules i contaminants continguts al combustible. El diòxid de carboni és inevitable, intrínsec a la combustió. Altera l'efecte hivernacle i, de retruc, el clima, però no és un contaminant local, és un gas innocu, els éssers vius també l'emetem en respirar. Ara, si la combustió és incompleta o deficient, en comptes de diòxid s'emet monòxid de carboni (que no altera el clima, però contamina l'aire local perquè és tòxic) i en lloc del benigne nitrogen, el principal component quantitatiu de l'aire pur (78%), s'emeten òxids de nitrogen, nocius per a la salut. A més, s'emeten les partícules i els contaminants que puguin tenir la gasolina o el gasoil i restes no cremades del mateix combustible, coses totes elles tòxiques o perjudicials.
La qüestió, doncs, és cremar combustibles amb el mínim nombre de partícules i contaminants (quitrans, sofre, etc.) i cremar-los bé, completament. Això depèn del bon estat del motor i del seu règim de funcionament. L'òptim s'aconsegueix a velocitats de l'ordre dels 80-90 km per hora. Els sona la xifra? No la determina cap decret. La posa de manifest qualsevol banc de proves. Si tinguéssim pocs vehicles circulant alhora, una combustió incompleta o deficient podria sortir-li econòmicament cara al conductor, però es diluïria en l'entorn. Lamentablement tenim molt de trànsit i els nivells de contaminació atmosfèrica de seguida pugen. Per això convé optimitzar les combustions. O sigui limitar la velocitat, evitar embussos i reduir el trànsit. L'anticicló és a més a més.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
