Aquests guanys recents són deguts a gran obres d'enginyeria relacionades amb els ports i amb les platges artificials resultat de recréixer les naturals anteriors. Però el Llobregat i el Besòs s'han ocupat de fer créixer el Pla de Barcelona, més lentament, durant segles i segles. S'ha preguntat per què les medievals drassanes barcelonines queden avui a 150 metres del mar? La fundacional Barcino romana era arran de platja, però a 300 metres de la línia de costa actual. La plana situada per sota de la carretera de Sants, la Gran Via i la Meridiana és part dels deltes recents del Llobregat i del Besòs. El mar quasi arribava a la Gran Via en època ibèrica.
La història geogràfica i geològica de Barcelona pot trobar-se a "Barcelona: la Ciutat Vella i el Poblenou". És un fascinant assaig de geologia urbana editat l'any 2009, obra d'Oriol Riba i Ferran Colombo. Quasi ningú coneix aquest llibre, publicat amb excessiva discreció per l'Institut d'Estudis Catalans. Moltes coses importants passen desapercebudes en aquests temps de massa soroll mediàtic banal i intranscendent. La mateixa mort de Riba, esdevinguda fa un mes, sense anar més lluny.
No podem avançar ignorant les coses fonamentals. La natura del subsòl, la dinàmica litoral o el règim climàtic són capitals en un urbanisme solvent. Ens preguntem per què perdem la sorra de les platges, se'ns enfonsen alguns túnels o ens aclaparen els episodis anticiclònics. Doncs perquè la història i la natura són abans i primer. Oriol Riba consagrà la seva vida a estudiar-ho, a aprendre-ho i a explicar-nos-ho. Gràcies, in memoriam.
*Article publicat a El Periódico
