Per tots els seguidors de la banda de rock britànica "The Police", entre els que m'incloc, aquesta és una de les millors cançons dels 80. En ella l'Sting ens parla d'aquell costum que tenien els treballadors de les mines de carbó de posar-hi una gàbia amb un canari a dins a un lloc ben visible de la galeria on hi eren treballant. Allà l'ocellet actuava com a bioindicador de qualitat ambiental, marcant la presència de gasos nocius en l'ambient en funció del seu comportament: si el canari donava símptomes d'asfíxia o queia al terra directament estabornit, els miners deixaven la feina que estaven fent i sortien fora l'excavació cames-ajudeu-me.
Tinc una amiga que pateix SQM, el síndrome de la Sensibilitat Química Múltiple. Forma part d'un creixent grup de malalts ambientals que demanen des de fa molts anys que la seva malaltia, l'origen de la qual es troba en la presència massiva i creixent de substàncies tòxiques al nostre entorn immediat (aire, aigua, aliments, roba, mobles, etc) sigui reconeguda per les autoritats sanitàries com a tal, que s'activin unes eines de diagnòstic molt més eficients, els tractaments adients per fer-hi front a totes les afeccions i, per últim, que s'activi un protocol de prevenció valent que eviti l'increment constant dels casos i esdevingui en plaga. Perquè, segons ella mateixa em diu, els malalts d'SQM se senten de vegades com els canaris de la mina.
Els experts defineixen l'SQM com una malaltia crònica, incurable, caracteritzada per una reacció múltiple del nostre organisme (fibromiàlgia, fatiga crónica, afeccions respiratóries severes, alteracions de la son, etc) davant la presència de substàncies químiques tan habituals com les que incorporen els productes de neteja i higiene personal, els revestiments sintètics a la feina o la llar i la contaminació urbana, entre molts d'altres.
Ara sembla que les autoritats sanitàries s'ho han pres una mica més en serio això de l'SQM i estan decidits a activar els protocols necessaris per que, a la fi, els malalts que la pateixen (més de mig milió de persones arreu de l'Estat) tinguin dret a rebre el tractament adient a la complexitat del seu quadre clínic i el reconeixement oficial de la seva malaltia.
Una bona notícia per al conjunt de la societat. Primer perquè el numero de casos diagnosticats de SQM (als que caldria afegir els milers que resten pendents de diagnòstic) creix de forma exponencial: tant que molts experts no dubten en qualificar-la com la gran plaga que afectarà la població dels països industrialitzats en els propers anys. I quan dic propers dic l'any vinent, l'altre i els següents.
I segon perquè, com diu la meva amiga, l'organisme de les persones afectades actua en realitat com aquell canari de la mina, avisant-nos que habitem entorns cada vegada més insans, contaminats, el que afecta de manera directa al primer referent de la preuada qualitat de vida: la nostra pròpia salut.
Així, cal protegir els drets d'aquests malalts i avançar en el tractament de la seva afecció, però alhora cal reduir el risc aplicant el principi de precaució: i aquest no estic parlant d'estar-se de respirar l'ambient enverinat que ens envolta, sinó de reduir la càrrega tòxica derivada dels nostres hàbits de consum per que sigui més sa.
I en aquest sentit cal avançar en l'aplicació de les eines de control sobre les substàncies químiques que ja estan aprovades a la UE, com el nou sistema de gestió de les substàncies químiques anomenat REACH (Registre, Avaluació i Autorització de Substàncies i Preparats Químics) l'objectiu del qual és precisament garantir un nivell més elevat de protecció de la salut humana i el medi ambient.
