La Terra era el centre de l'Univers i els humans, els reis de la creació. Quins temps... Demolidorament, els avenços científics van mostrar la modesta condició astronòmica de la Terra, petit planeta d'un modest sistema estel·lar d'una galàxia secundària, i la discreta dimensió biològica dels humans, uns primats d'aparició força recent, escassament rellevants en termes ecològics fins que ens hem posat a trinxar-ho tot.
Som eucariotes, això sí. És a dir, tenim cèl·lules d'anatomia complexa, amb nucli diferenciat i tot d'estructures que, a poc a poc, hem anat aclarint què fan. Ens quedava si més no aquests espai de superioritat, no com els pobres bacteris, menudències unicel·lulars d'anatomia simple. Doncs ni això, perquè ara sabem que la fisiologia dels bacteris és prodigiosament diversa, molt més eficient que la nostra, i capaç d'explotar qualsevol ambient imaginable.
Lynn Margulis ha contribuït, potser com ningú més, a valorar i dignificar els bacteris als nostres ulls. Aquesta biòloga de Boston, nascuda a Chicago, copçà la transcendència de la cèl·lula bacteriana; trasbalsà la classificació dels éssers vius amb el seu arbre dels cinc regnes, quatre d'eucariotes (els animals, els vegetals, els fongs i els protoctists, que són els antics protozous i les algues) i un de procariota (els bacteris); proposà la teoria de la simbiogènesi, que explica la cèl·lula eucariota com una integració simbiòntica de diverses cèl·lules bacterianes; i formulà, juntament amb James Lovelock, la famosa hipòtesi Gaia (la Terra com a macroorganisme). Impressionant.
Ens acaba de deixar, als 73 anys. Érem bons amics. Contribuí decisivament a l'èxit de "Biosfera", l'obra enciclopèdica de redacció col·lectiva que vaig dirigir en els anys noranta i de la qual es mostrava entusiasta (en propicià la versió anglesa). Recalava sovint a Catalunya, seduïda pels tapissos bacterians del delta de l'Ebre. Ens deixa un llegat immens i un gran buit al cor.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya