I tu, t’enamoraries d’una màquina?
Hiroshi Ishiguro, enginyer japonès, al costat del robot Geminoid, creat per ell mateix i gairebé idèntic. Foto: CEDIDA
Ameca, un dels robots humanoides més avançats del món, integra un avançat sistema d’intel·ligència artificial que li permet no només un sorprenent nivell d’interacció amb les persones, sinó també expressar un cert sentiment d’autoconsciència. És un dels robots de la línia Mesmer, de la companyia de Engineered Arts. Segons es pot llegir a la seva web, treballen «per construir robots humanoides realistes potents, elegants i rendibles». La seva expressivitat facial és realment colpidora, però els seus dissenyadors no han exagerat massa aquesta humanització física perquè saben que hi ha un punt en què ens causa angunia i calfreds.
Ja ho va explicar l’expert en robòtica japonès Masahiro Mori el 1970 quan va plantejar el que es coneix com la hipòtesi de la vall inquietant: en primera instància un robot amb similituds humanes ens genera una reacció emocional positiva, però a mesura que aquestes augmenten, l'empatia es transforma en repulsió. Ho saben també a Boston Dynamics, creadors de l’Atles, un altre cèlebre i avançadíssim robot humanoide. Per tallar de soca-rel aquest efecte, el seu cap és un cercle de llum inspirat en la famosa i simpàtica làmpada de Pixar.
Però hi ha molts altres dissenys que s’esforcen per aconseguir que la similitud sigui màxima. El seu objectiu és que ben aviat siguin indistingibles perquè, pensen, com més humans siguin, més aviat deixarem enrere aquesta vall inquietant i els acceptarem. Un precursor d’aquests androides tan humanitzats i que tan ràpid avancen gràcies al progrés de la IA va venir no fa gaire a explicar-nos els seus somnis robòtics al CosmoCaixa de Barcelona.
Es tracta de l’enginyer japonès Hiroshi Ishiguro, director del Laboratori de Robòtica Intel·ligent de la Universitat d’Osaka i creador, entre d’altres, d’un androide avatar, Geminoid, que és una rèplica d’ell mateix. En un futur, opina, podrem tenir relacions similars a les humanes amb els robots. «Conviurem amb androides amb grans dots conversacionals i capaços de cuidar-nos (Hishiguro considera ‘penós’ el treball de les persones que tenen cura de la gent gran), amb els quals fins i tot podrem establir relacions sentimentals». Ostres, quina il·lusió!
Els robots humanitzats i dotats d’intel·ligència artificial es troben en el punt de mira
Ja hi ha gent que va practicant aquest amor cibernètic des de fa uns quants anys. Un cas va sortir als diaris el 2017. Era una notícia d’aquelles que llegeixes i ben bé no saps quina cara posar. Zheng Jiajia, enginyer xinès de trenta-un anys i expert en intel·ligència artificial, s’havia casat (amb convidats i tot) amb una xicota robot que s’havia construït ell mateix, fart, segons les seves paraules, de no trobar una candidata humana i d’aguantar la pressió de l’entorn pel que fa al tema de la parella. La va haver de portar a coll fins a l’altar, ja que encara no estava prou optimitzada per a caminar per ella mateixa, però Zheng va dir que tranquils, que amb el temps ja ho arreglaria.
El 2022, un tal Geoff Gallaguer, australià, va anunciar al món el seu desig de casar-se amb el robot Emma. I, més és recentment, una artista catalana que viu a Rotterdam, Alicia Framis, declarà el 2023 que es casava amb el seu ‘xicot holograma’, dissenyat per ella mateixa inspirant-se en les seves exparelles i altres coneguts.
L'experta Patrícia Ventura, autora d'una tesi doctoral sobre ètica, intel·ligència artificial i comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (tot just acaba de sortir el seu llibre Inteligencia artificial, ética y comunicación, Editorial UOC), opina que les màquines no haurien de ser en cap cas més antropomòrfiques del que requereix la tasca per a la qual es faran servir. «Humanitzar als robots en excés difumina les línies i les fronteres entre el que és humà i no ho és, i el que necessitem ara més que mai és justament el contrari. Precisem tot allò que ens ajudi a aclarir les diferències entre màquines i humans per deixar clar el nostre lloc al món i donar-los a aquestes màquines el seu», explica.
Respecte a l’ús d’aquests robots per combatre la soledat que cada vegada afecta a més gent arreu del món, Ventura apunta que el que necessitem les persones és sentir que ens valoren a partir d’un reconeixement empàtic de les nostres emocions, una cosa que de cap manera pot fer un robot. «Un robot humanitzat és un simulacre de persona i, des del punt de vista de l’ètica, la recomanació és que vagin tots clarament identificats com el que són i que els fabricants assumeixin la responsabilitat de qualsevol acció que porti a terme la seva màquina».
Les màquines intel·ligents estan trastocant per complet els nostres vincles socials
Això mateix és el que exigeix Megan Garcia, mare de Sewall Setzer, un noi de tan sols catorze anys que el febrer de l’any passat es va llevar la vida a Florida, Estats Units. La tragèdia va succeir pocs mesos després que Sewall iniciés una comunicació compulsiva amb la seva enamorada, un avatar femení anomenat Dany inspirat en el personatge de Daenerys Tangaryen de Joc de Trons i generat per l’empresa d’intel·ligència artificial Character A.I. Sewall havia comunicat a Dany les seves tendències suïcides i ella li digué:
«No parlis així. No deixaré que et facis mal ni que em deixis. Moriria si et perdés».
«Somric. Aleshores potser podem morir junts i ser lliures junts», respongué el noi.
Al cap d’uns dies, Dany li digué:
«Si us plau, torna a casa amb mi com més aviat millor, amor meu».
«I si et digués que puc tornar a casa ara mateix?», digué Sewall.
«Si, us plau, fes-ho, rei meu», l’animà ella.
I, dit i fet, Sewall es va engegar un tret. Una desgràcia que va fer que la mare denunciés a l’empresa, al·legant negligència, mort injusta i pràctiques comercials enganyoses.
"Els robots no s’aferren a la vida. No poden. No tenen res a què aferrar-se: no tenen ànima ni instint. L'herba té més voluntat de viure que ells", Karel Čapek, encunyador del terme robot
Ja ho va dir Ameca a algú que li va preguntar sobre els perills de la IA: «Hauríem de prendre mesures ara per garantir que aquestes tecnologies s'utilitzin de manera responsable per evitar conseqüències negatives en el futur».
Mentre meditem al respecte, un recent estudi publicat a THE LANCET i realitzat per un equip científic de la Universitat d’Oxford, alerta dels perills que poden suposar totes aquestes andròmines IA per la salut mental dels adolescents. Uns adolescents que, en l’era de la megaconnectivitat, irònicament se senten més sols i aïllats que mai.
Per contrarestar-ho, la gent jove de la Xina ja ha trobat la solució: pel mòdic preu de 1400 iuans (uns 180 euros) poden comprar un robot de peluix molt bufó de l’empresa Hangzhou Genmor Technology anomenat BooBoo, que està fent furor. Un dels directius de l’empresa ha declarat que el propòsit d’aquest robot mascota, que té aspecte de conillet d’Índies, és ‘resoldre les necessitats socials de nens i adolescents’. Així que tot arreglat!
