L'enèsima transformació de Glòries ja ha començat a Barcelona. Si hi van avui, amb cotxe o a peu, ja no passaran per on passaven dies enrere. Descobriran que els carrers de Badajoz i Independència són un sol carrer, per exemple. Veuran que es pot fet el recorregut perimetral sense problemes. Segurament les coses es complicaran quan s'iniciï l'enderrocament del pas elevat i la Gran Via no estigui encara soterrada, però res de l'altre món, em sembla.
Vist el projecte guanyador del concurs del nou espai Glòries, seran molèsties a fi de bé. Som davant d'un format urbà diferent que reuneix les característiques del parc, de la plaça i del nus de comunicacions. Serà un espai construït amb vegetació, no unes quantes plantes decorant un espai construït. És molt diferent. Està per veure com funcionarà, però no hi ha dubte que es tracta d'un projecte sòlid i creatiu. I consensuat amb els veïns, a més.
La singularitat afegida és que, paral·lelament, l'Ajuntament de Barcelona ha projectat la transició. Les obres duraran anys. La fórmula convencional era prendre paciència. En aquest cas, es preveuen usos diversos durant el procés. Es tracta d'una novetat important. Això vol dir que es faran coses (jardins, equipaments) sabent que s'hauran d'anar desfent o canviant de lloc mentre duraran les obres. És a dir, l'espai serà usat mentrestant.
Les obres a les nostres ciutats, en l'actual conjuntura econòmica, s'hauran de fer de forma més lenta que abans. El projecte del procés i dels usos transitoris s'advera ara com a quasi tan important com l'obra final mateixa. Som a punt d'abandonar les provisionalitats per instal·lar-nos en les transicions. Tindrem solucions temporals, en comptes de només molèsties passatgeres en desendreçats espais provisionals. Ens caldrà cintura mental. Però hi sortirem guanyant, jo diria.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
