Convertir els residus en un recurs energètic

Davant la crisi evident dels combustibles fòssils -tant per temes ambientals, com per qüestions econòmiques i geoestratègiques- les alternatives energètiques comencen a ser cada cop més sòlides. Tampoc és d'estranyar si es veu que al darrere hi ha institucions del pes de la Fundació Gas Natural, que acaba d'editar el llibre Recuperación energética ecoeficiente de residuos. Potencial en España, escrit pels experts Álvaro Feliu i Lluís Otero. La importància d'aquesta obra va voler ser ressaltada pels seus editors mitjançant l'organització d'un seminari on es van abordar des de diferents punts de vista -tecnològic, jurídic, ambiental o econòmic- els reptes, potencials i dificultats de la generació elèctrica mitjançant residus.

El primer concepte que Otero va voler deixar clar és que la valorització energètica dels residus "no ens evitarà la prevenció i reducció de residus ni el tractament i reciclatge de tot el que es pugui". També s'ha de tenir en compte que "el residu zero és impossible, doncs implicaria un cost energètic i econòmic infinit" va precisar Otero.

Un cop aclarit això, els càlculs que s'ofereixen al llibre -"molt conservadors" va matisar Feliu- són d'aconseguir fins a un 8% de la producció d'energia primària de l'estat espanyol a partir dels residus. Això pot arribar a suposar un benefici net de 433 milions d'euros anuals, un cop descomptats els costos d'inversió i tenint en compte l'estalvi resultant en la gestió dels residus. Aquesta font d'energia és "renovable, distribuïda, còmoda, contínua i flexible" -en paraules d'Otero- però s'ha de fer de forma ecoeficient, ordenada i analitzant cas per cas les necessitats i tecnologies. "S'ha acabat l'època de cremar-ho tot en una pila", va remarcar. També és una energia amb un impacte ambiental positiu, ja que no sols no emet CO₂ -els beneficis per reducció d'emissions en el mercat internacional també s'han comptabilitzat- sinó que evita les emissions de gas metà -que genera efecte hivernacle- que actualment causen els abocadors. A més, segons el residu i la tecnologia es pot aconseguir calor, electricitat, gas o combustible líquid.

Una energia per a cada residu
La filosofia del llibre supera les antigues incineradores que bàsicament eliminaven residus amb una petita producció energètica. Ara es tracta, "no de gestionar residus sinó de gestionar recursos" i es té en compte l'aprofitament de les restes vegetals d'activitats agrícoles i forestals per fer funcionar des de calderes residencials fins a cimenteres, la generació de biogàs mitjançant la digestió anaeròbica de purins i llots de depuradores urbanes, biocombustibles de restes d'olis o fins i tot crear gas de síntesi a partir de l'aplicació d'una torxa de plasma al rebuig dels ecoparcs.

Al llibre es calcula quina quantitat d'energia es pot arribar a aconseguir de cada residu, quina és la millor tecnologia per a cada cas i quin és el seu potencial econòmic, encara que s'adverteix "que després s'ha d'adaptar a les necessitats de cada municipi o empresa". Per això han editat paral·lelament un programa on l'usuari pot introduir les seves pròpies dades i necessitats i se li calcula el potencial energètic del que disposaria.

Els avantatges, no sols econòmics, d'aquesta aposta són evidents: es reduiria les emissions de gasos d'efecte hivernacle, es disminuiria la necessitat d'importació d'energia i també del seu transport -doncs es pot generar directament distribuïda- i es podrien eliminar i restaurar les zones que actualment es dediquen a abocadors.

Per fer-ho possible, els autors del llibre van demanar a les administracions que "no vagin a remolc de la societat sinó que empenyin". En aquest sentit, van explicar com ells han estat treballant durant anys en biogàs a Alemanya perquè encara no s'havia aconseguit un sistema de primes que els permetés fer-ho aquí.