El paisatge, un factor d'equilibri entre la competitivitat i la sostenibilitat en el sector turístic

Per segon any consecutiu, la Fundació Universitària Martí l'Humà i la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona (UdG) van organitzar el passat divendres 23 de maig un seminari sobre paisatge i turisme. Per fer-ho, res millor que parlar-ne en un espai on s'experimenta dia a dia aquesta relació, l'explotació agroturística de Can Bruguer a Santa Eulàlia de Ronçana (el Vallès Oriental), una autèntica illa de mosaic forestal i agrari -i amb els cingles del Bertí de fons- en una comarca molt castigada per un desenvolupament urbanístic desordenat.

Precisament, la voluntat d'avançar en el desenvolupament local a partir de noves estratègies més sostenibles passen en aquest cas per iniciar el procés de redacció d'una carta del paisatge a partir de l'impuls de la Mancomunitat de la vall del Tenes, un ens format pels municipis de Bigues i Riells, Lliçà de Vall, Lliçà d'Amunt i Santa Eulàlia.

En el seminari de Can Bruguer no només va teoritzar sobre la relació entre turisme i paisatge sinó que es fer un taller pràctic de desenvolupament d'un producte turístic per al cas de la finca del Bruguer. La feina es va dividir des dels enfocaments de l'oferta i els de demanda i posteriorment es van posar en comú. Hi van participat des d'estudiants de màster, a tècnics de turisme d'arreu del Principat a diversos agents de la Vall del Tenes implicats en la futura redacció de la carta del paisatge. A banda, com a exemple d'èxit, es va comptar amb l'experiència de Menorca, una illa que ha pres el paisatge com a element d'equilibri entre la competitivitat i la sostenibilitat.

El paisatge com a producte turístic
Sergi Marí, director de l'Observatori Socioambiental de Menorca, va explicar què suposa oferir el paisatge com a producte turístic: "l'oferta ja no és l'habitació de l'hotel sinó allò que el visitant veu des de la finestra d'aquesta habitació". Per Marí aquest "canvi de xip" passa per una "complexa estratègia de concertació entre agents públics i privats". En el cas del Principat, un element que entronca amb aquesta filosofia són les denominades cartes del paisatge, instruments voluntaris on tots els agents d'un territori supramunicipal -Berguedà, Vall de Camprodon, Vall del Tenes...- assumeixen uns compromisos per tirar endavant accions i polítiques de protecció i gestió d'aquest recurs.

(F)

D'altra banda, Marí va voler fer entendre als assistents al seminari que "els menorquins no són especialment ecologistes", però en canvi han sabut treballar l'element paisatge -"l'epidermis de la sostenibilitat"- com a atractiu turístic. Martí entén que un producte turístic basat en el paisatge permet compatibilitzar competitivitat -és per se una oferta diferenciada i única- amb sostenibilitat, ja que suposa preservar els valors ambientals, productius i identitaris d'un territori.

Tot i així, el professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Rafel López-Monné va voler alertar "de l'error de pensar des d'un municipi concret que el seu paisatge és únic" ja que hi haurà desenes de municipis i comarques que estaran duent a terme estratègies similars. També el paisatgista Martirià Figueres -autor de projectes com la restauració del volcà Croscat o el salt d'Espolla- va fer èmfasi en aquesta qüestió. Per Figueres és necessari pensar en profunditat en la manera d'ensenyar els elements -és a dir, ajudar a llegir paisatge- "ja que segurament allò que té un municipi el del costat també ho té". En aquest sentit, en el taller de creació de recursos turístics es va destacar com a conclusió la necessitat de saber diferenciar-se i de definir clarament el públic potencial per a cada oferta.

Per què Menorca pren el paisatge com a element clau per al desenvolupament turístic?
En el desenvolupament econòmic d'un territori res no és fruit de l'atzar. O sí. Però fruit d'un atzar configurat al llarg dels segles. En aquest sentit Menorca basa el seu producte turístic a partir del paisatge des de la declaració de l'illa com a Reserva de la Biosfera l'any 1994. Però això difícilment hagués succeït si, tal com afirma Sergi Marí, no s'hagués produït un "retard virtuós" en el desenvolupament turístic de l'illa. Un retard amb raons geoestratègiques, ja que el port de Maó -especialment sota el domini britànic- va esdevenir un focus comercial el segle XVIII. Això va ser el preludi d'una industrialització paral·lela a la del Principat i que va convertir l'illa, a diferència de Mallorca i Eivissa, en una societat amb unes classes socials urbanes desenvolupades: una burgesia nacional forta i una classe obrera organitzada. El fet de ser una illa amb tradició i dinamisme industrial provocà que a la dècada dels 60 no es veiessin obligats a desenvolupar grans operacions urbanístiques i turístiques. Posteriorment, quan va començar la denominada "balearització", el fet de trobar-se en un context democràtic, va disminuir l'impacte d'algunes de les operacions.

Així mateix, la creació del Grup Ornitològic Balear (GOB) de Menorca -compta amb 1.200 socis- va ser un element clau per la societat de l'illa que vincula identitat cultural i nacional amb defensa del territori. També té gran importància el paper dels científics i la seva implicació en els moviments socials, especialment a redós de l'Institut Menorquí d'Estudis (IME). De fet, a partir d'unes jornades de l'IME amb presència de representants de l'UNESCO, es va iniciar el procés per declarar l'illa com a Reserva de la Biosfera.

Bo per a hotelers o per als ecologistes?
La declaració de Reserva de la Biosfera va deixar satisfet a tothom. Els hotelers entenien que seria una marca per atraure nous turistes mentre que els ecologistes ho percebien com una manera de posar "pals a les rodes" precisament a l'arribada de nous turistes. Segons Sergi Marí, "en una dècada un discurs va contaminar a l'altre" i van esdevenir normals situacions simbiòtiques impensables anys enrere com veure el GOB fent educació ambiental per a turistes en finques de les cadenes hoteleres.

Òbviament, no tot és perfecte i per exemple la Reserva ha hagut d'estar anys sense cap tipus d'organisme ni de pla de gestió. Curiosament la gestió que s'ha realitzat l'ha desenvolupat l'Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM), organisme nascut a redós de l'IME i que, a priori, havia d'avaluar els resultats econòmics, socials i ecològics de la implementació de la figura de Reserva de la Biosfera per a l'illa.

Tot i les deficiències en la gestió s'han tirat endavant iniciatives interessants com la posada en valor de patrimoni rural -s'han identificat 11.000 km lineals de parets seques-, la delimitació d'un miler de jaciments arqueològics (en 700 km² d'illa) o la creació d'un contracte agrari vinculat a la Reserva de la Biosfera. Així mateix, a nivell polític tot aquest procés es va veure reforçat, segons Marí, amb la redacció del Pla territorial insular, que va permetre passar d'un escenari d'illes de protecció en un mar de sòl rural potencialment urbanitzable a una matriu agrària protegida amb illes aptes per a desenvolupaments urbanístics. A nivell quantitatiu, cal destacar que aixó va suposar eliminar la possibilitat de crear unes 50.000 places turístiques i passar d'un creixement del 20% en la darrera dècada a una previsió del 12%. Marí ho qualifica de "moderat, no pas de radical" tot i que assenyala que la simple contenció de l'oferta "ha suposat la fugida de capitals especulatius" fet que a la pràctica suposarà que el creixement encara sigui menor.