Així funciona un ecoparc

Què és un ecoparc?
Els ecoparcs són instal·lacions per al tractament dels residus, on es mira de reaprofitar el màxim possible, mitjançant la recuperació de materials, l'elaboració de compost i la generació de biogàs per fer electricitat.

Actualment hi ha tres ecoparcs en funcionament a l'àrea metropolitana de Barcelona: el de la Zona Franca, el de Sant Adrià del Besós, i el de Montcada i Reixac, que és el que Sostenible ha visitat per fer aquest reportatge. Entre tots tres poden tractar més del 70% dels residus orgànics i no classificats d'aquesta zona. A més, està previst que l'any 2011 es posi en marxa l'ecoparc que s'està construint a Hostalets de Pierola. I n'hi ha un altre més en projecte a Vacarisses.

Els residus que hi arriben
Als ecoparcs arriben els residus de matèria orgànica (els del contenidor color marró o carabassa, depenent de la població), les restes de podes i neteges dels parcs i jardins municipals, i el que es coneix com fracció "resta", que és la del contenidor gris, que conté tot el que no s'ha pogut, o no s'ha volgut, separar en altres contenidors. El que llancem als contenidors de vidre, paper i envasos va a unes altres plantes, des d'on les empreses s'emporten els materials -que compren- per reciclar-los.

De tot el que arriba a un ecoparc, es pot aprofitar la meitat, si fa no fa. I això, després d'uns processos costosos. L'altra meitat no es pot recuperar de cap manera i s'ha de recórrer al que es coneix com 'tractament finalista': ha de ser incinerada o emmagatzemada a un dipòsit controlat (abocadors o antigues canteres que s'estan reomplint amb residus). Per disminuir el transport de residus, els futurs ecoparcs es faran a prop d'aquests espais.

Què es fa amb la matèria orgànica?
La recollida selectiva de la matèrica orgànica permet recuperar-la totalment per fer compost d'ús agrícola. En arribar a l'ecoparc, s'introdueix a una trituradora mecànica que obre les bosses de plàstic i redueix la brossa a la mesura adequada. D'aquí, per una cinta transportadora, passa a una cabina de triatge manual, per eliminar els materials no orgànics que pugui haver-hi, i fins i tot seleccionar-los com toca si són reciclables. Tot seguit, un electroimant captura tot el que tingui ferro.

El que resulta d'aquesta tria es barreja amb les restes vegetals provinents dels parcs i jardins, en una proporció de dos a un, i s'envia a les sales de compostatge: uns túnels on s'imita la descomposició de la matèria orgànica natural. Cada túnel té un sistema de reg i de ventilació forçada que accelera el procés. Per al reg es fan servir els propis lixiviats -el 'suc' que fa la brossa orgànica en descomposar-se- i es manté una temperatura d'uns 60 graus. Dues setmanes després, aquesta barreja ja descomposada es passa a unes altres sales on 'madura' durant sis setmanes més.

El resultat, després de triturar-lo per afinar-lo bé, és un compost amb fragments que no arriben als 10 mil·límetres, perfectament adequat per l'agricultura i la jardineria.

El contenidor gris, el més complicat
La separació dels residus de la fracció 'resta' és la més costosa. Tot i les facilitats per separar les escombraries en origen, encara són molts els ciutadans que no ho fan, i el contenidor gris acaba rebent tot tipus de materials. A l'ecoparc s'intenta recuperar el vidre, el paper, els envasos i la matèria orgànica que arriben barrejats, en un procés llarg i d'èxit limitat, perquè destriar la brossa ja mesclada és molt més complicat que separar-la a casa.

(F)

La primera tria és manual. La brossa s'aboca a un sistema de cintes transportadores i arriba a una cabina on el personal de l'ecoparc -amb mascaretes apropiades per suportar les olors- destria els elements més grans: ventiladors, caixes de plàstic i un cable elèctric gruixut de diversos metres de llargària són alguns dels objectes que es van retirar durant aquesta visita. La resta entra a uns garbells rotatius, una mena de cilindres que semblen un gran tambor de rentadora, i que tenen punxes per dins, per estripar les bosses. La brossa va passant per diversos trams on es sedassen les parts més petites, les de matèria orgànica.

Es tracta d'una matèria orgànica, però, 'bruta', perquè ha estat barrejada amb els altres materials i no servirà per fer compost agrícola. Però se li ha trobat un altre ús.

Biogàs: energia de la nostra brossa
Aquestes restes es passen al que anomenen digestors -uns cilindres metàl·lics de diversos pisos d'alçada- després d'haver estat barrejades amb aigua per crear una textura semblant a les farinetes dels infants, tipus puré. S'escalfa i es manté durant uns 25 dies, mentre els microorganismes fan la seva feina. D'aquesta massa es desprèn gas metà, que es captura i es fa servir a la planta de generació elèctrica que hi ha al mateix ecoparc. L'energia que es genera alimenta la pròpia planta de tractament de residus, i encara en sobra -un 30%, aproximadament- per vendre-la a la xarxa elèctrica general. 

Les restes d'aquesta matèria orgànica, després de generar el biogàs, també s'aprofita com a compost, però no per a ús agrícola -perquè la qualitat és molt baixa- sinó per a ser usat com a material de construcció de carreteres, a les capes que van per sota de l'asfalt.

Els altres materials
La resta de materials provinents del contenidor gris tornen a passar per una cabina de selecció manual, on una vegada separada la matèria orgànica, i sense la presència de les bosses -que marxen a través d'un aspirador especial-, un altre equip de persones mira de destriar el que hauria d'haver anat als contenidors blau, verd i groc. El paper, vidre i envasos es portaran des dels ecoparcs a les plantes especialitzades per cada material.

El que queda després d'això ja no té cap utilitat, i es compacta en bales per anar als abocadors. Aquests residus, però, són molt més nets que si s'haguessin portat directament des de la recollida de contenidors, com es feia fa anys: gairebé ja no contenen matèria orgànica que es pugui podrir, i ocupen molt menys espai.

Balanç final
El resultat final, doncs, és la recuperació, d'una manera o una altra, de la meitat dels residus orgànics i de fracció resta. Però amb una conscienciació més gran per part dels ciutadans, que augmentés la separació de residus en origen, els resultats podrien ser encara molt més bons. Perquè cal trobar solucions encara més efectives al que és un dels problemes ambientals i de gestió més importants al que s'enfronten no només les administracions de casa nostra, sinó de tots els països desenvolupats (els que més residus generen).

Però n'hi ha prou amb una jornada al mig de muntanyes de brossa i de tota la infraestructura necessària per tractar-la per entendre que hem de reduir urgentment la nostra generació de residus.