Múrcia, premi Ciutat Sostenible 2009

La ciutat de Múrcia ha estat la guanyadora de la setena edició dels premis Ciutat Sostenible, que convoca a Fundació Fòrum Ambiental i que es van lliurar recentment a Barcelona.

Entre els guardonats també estaven Mataró i Rubí, en les categories d'aigua i residus respectivament, mentre que Múrcia va rebre el premi més important, el que reconeix la gestió integral d'un municipi, que en aquest cas compta amb diversos programes paral·lels.

La sostenibilitat recorre tota l'organització administrativa
La ciutat de Múrcia té quasi 440.000 habitants, repartits entre el centre urbà de la ciutat i una extensa àrea amb 54 pedanies i zones agrícoles. L'ajuntament es va adherir a la carta d'Aalborg l'any 1999, i al mateix temps va ser una de les sis ciutats europees en participar al programa Terra per a l'estudi del desenvolupament sostenible aplicat a la planificació urbanística.

Des d'aleshores, la sostenibilitat és un factor important en totes les polítiques del municipi, que compta amb una comissió de medi ambient, sostenibilitat i ordenació territorial, amb competències en urbanisme, habitatge, mobilitat, transports, recollida de residus i infraestructures. A més a més algunes de les regidories -parcs i jardins, educació, urbanisme...- també tenen competències en temes mediambientals.

Els resultats d'aquesta gestió global han fet que Múrcia hagi estat triada per les Nacions Unides com a exemple de bones pràctiques ambientals. La ciutat també forma part de la Xarxa Espanyola de Ciutats pel Clima, de la Xarxa Biodiversitat 2010 i del Pacte d'Alcaldes.

Planificació urbana i protecció de l'horta
El 63% del territori del municipi de Múrcia està protegit com a sòl no urbanitzable, i allà on es pot construir, totes les llicències d'obres han de superar un control ambiental previ com a requisit imprescindible per obtenir els permisos.

Com a mesura de protecció de l'horta, el pla general d'ordenació urbanística de la ciutat de Múrcia prohibeix expressament pavimentar el terra -excepte un 10 o 15% de cada finca-, que ha de destinar-se a cultius agrícoles o ornamentals, i s'exigeix que es plantin arbres per marcar els contorns de cada propietat. A més, durant els darrers anys, han augmentat el patrimoni forestal municipal adquirint noves finques, que ha passat de poc més de mil hectàrees el 2001 a superar les tres mil el 2008. Per conservar-lo adequadament, s'han establert convenis amb ONGs del municipi que s'encarreguen de la gestió d'aquestes finques forestals en un model de custòdia del territori que permet, per una banda, recuperar el paisatge tradicional i, per una altra, realitzar activitats d'educació ambiental. També s'han realitzat activitats de reforestació i s'està elaborant un cens d'arbres de la ciutat.

Estalvi d'aigua i recuperació del riu
En trobar-se a una regió deficitària d'aigua, l'ajuntament de Múrcia ha doblat esforços per reduir els consums, tant mitjançant la conscienciació ciutadana com aplicant-hi un control més rigorós de les fuites que es produeixen a la xarxa de subministrament. I els resultats han estat positius. L'any 2007 van consumir 121 litres per habitant i dia, per sota de la mitjana de l'estat espanyol, que és de 166. Amb això han aconseguit mantenir el volum d'aigua total al mateix nivell que dos anys abans, tot i que en aquell període s'havia registrat un augment de població de 25.000 persones.

També s'ha treballat molt en la millora del riu Segura, que creua el centre de la ciutat, i que durant les últimes dècades havia presentat un estat de deteriorament ambiental molt alt, sense gens de vida. Amb la creació d'una nova depuradora que tracta la totalitat de les aigües brutes de la ciutat, ara el riu, des que entra en territori municipal no rep cap abocament urbà ni industrial sense tractar. Amb això s'ha aconseguit que el riu sigui ara un dels nuclis importants de biodiversitat del casc urbà, amb la tornada diverses espècies de peixos i aus.

Reducció de l'energia i lluita contra el canvi climàtic

La ciutat de Múrcia compta amb una estratègia local de lluita contra el canvi climàtic 2008-2012 que es marca com a objectius quantificar de manera acurada les emissions del municipi i reduir-les en un 20% per al 2012 (respecte dels nivells d'emissions de 2004). Una de les vies per aconseguir aquesta reducció és la promoció de les energies renovables i de les mesures d'eficiència energètica, que es tradueix, per exemple, en la concessió de subvencions per a instal·lacions domèstiques d'energia solar tèrmica i fotovoltaica.

Els primers en donar exemple han estat els propis edificis municipals, incloses bona part de les escoles públiques i les instal·lacions esportives de titularitat municipal. A més a més, arreu de la ciutat s'estan instal·lant unes marquesines solars dissenyades per Norman Foster que combinen l'estètica amb la captació d'energia. Ara se n'han posat 25, però el pla és arribar a 250. 

Mobilitat, residus i altres mesures
Aquest pla integral de desenvolupament sostenible de l'ajuntament de Múrcia inclou també la creació de nous carrils bici, sobretot cap als campus universitaris, les noves zones residencials i les pedanies del municipi. L'any 2006 només hi havia 10 quilòmetres per bicicleta, i en acabar enguany en seran quasi un centenar. L'aposta és clara. Com ho és també en el sistema de tramvia, que es va estrenar el 2007 després de concloure que era el mitjà de transport més convenient per aquesta ciutat, i que preveu arribar a 44 quilòmetres en quatre línies.

La recollida selectiva ha augmentat un 500% en els últims deu anys (1998-2008), i la ciutat compta amb la planta de compost més gran d'Europa, amb capacitat de gestionar 140.000 tones anuals. I a tot això cal sumar-hi altres petites mesures com ara la compra de productes de fusta certificada i paper reciclat, o haver optat per la tecnologia LED per als semàfors i la il·luminació nadalenca.

Tot plegat, un bon grapat de raons per haver convençut el jurat dels premis Ciutat Sostenible de 2009.

(P)

--
Ecociutats a 'Sostenible.cat':

Friburg | Växjö | BedZed (Londres) | Güssing | Estocolm | Erlangen | Heidelberg

Mataró i Rubi, també guardonades

El nou sistema de reg de les zones verdes li va valdre a Mataró el guardó en la categoria de gestió de l'aigua. Es tracta d'un sistema de gestió remota i centralitzada que permet la consulta de l'estat de tots els punts de la xarxa de reg. Aquest procediment ha suposat un estalvi de l'aigua per zones verdes de més del 40%, sobretot gràcies a l'aprofitament de l'aigua de pluja i a l'ajustament acurat dels programes de reg a les condicions climatològiques. A més, en estar centralitzat i poder-se programar segons convingui, s'ha reduït el temps dedicat a les tasques de manteniment.
Rubí, de la seva banda, ha passat en un període de temps molt breu de la recollida de residus porta a porta al sistema de cinc contenidors diferenciats per fraccions al carrer. Amb això han aconseguit reduir un 6% el total del volum d'escombraries que arriben als abocadors, i que augmenti el percentatge de brossa que es recupera fins a un 30%. A més, s'han instal·lat un 'punt net' al municipi i diversos 'minipunts nets' als carrers, que permeten recollir altres tipus de residus.