Cooperatives d’alimentació ecològica. Una moda o un canvi profund en la forma de consumir?

Vam crear la nostra cooperativa per poder consumir productes ecològics però sense haver de passar pel sedàs dels grans grups de consum', explica Engràcia Valls, sòcia de la cooperativa d'alimentació ecològica La Manduca, de Sant Feliu de Guíxols. I és que comprar menjar ecològic al supermercat és possible, però car. I les opcions de tria són limitades. ‘Hi ha molts pots de colors, però els productes estan fabricats per dos o tres empreses. Canvia el disseny dels paquets però la tria és il·lusòria', comenta Xavier Montagut, integrant de la Xarxa de Consum Solidari. El lema de les cooperatives d'alimentació ecològica podria ser ‘nosaltres decidim i coneixem allò que mengem'. Es tracta de grups de consumidors coordinats que s'asseguren de vetllar per la protecció de l'agricultura ecològica. Roger Codina, membre de la cooperativa manresana Almàixera argumenta que una de les finalitats del projecte comú que duen a terme és ‘incidir sobre tot el sistema econòmic que hi ha establert' i destaca que les cooperatives d'alimentació ecològica permeten a un grup de consumidors actuar conjuntament valorant ‘aspectes socials i ètics' de la producció d'aliments. Codina subratlla que és important ‘protegir la figura del pagès i evitar intermediaris que encareixin el preu del producte'. I el resultat? ‘Productes de bona qualitat, amb un tracte directe amb el pagès productor, saludables i ecològics', remarca.  La cooperativa d'alimentació ecològica barcelonina Cydonia, va iniciar el seu projecte 13 anys enrere. ‘Vam començar sent 8 o 9 parelles que buscaven una manera concreta de consumir i ara ja som 46 famílies que conformen el projecte', ens diu Xavi Fernàndez, membre de la Junta directiva de Cydonia.

Què cal per posar en marxa una cooperativa d'alimentació ecològica?
Els ingredients necessaris són: l'existència d'un grup de persones conscienciades i amb ganes d'optar per una compra d'aliments ecològics, una bona organització i diàleg. ‘Calen mesos per passar de la teoria a la pràctica', indica Xavi Fernàndez. Codina remarca que ‘quan un grup comença, cal més dedicació que quan la cooperativa ja té les dinàmiques creades'. Els integrants de la cooperativa solen organitzar-se en cinc grans grups: Comissió de compres (busca nous proveïdors, fa les comandes necessàries), Comissió d'Infraestructures (cerca el material necessari per al local), Comissió d'econòmiques (cobren les comandes), Comissió de relacions externes (assisteixen a les trobades amb altres cooperatives i dónen a conèixer els seus projectes als altres membres del grup) i, per acabar, la Comissió de relacions internes (distribueix i assigna les tasques a acomplir, preparació de caixes, neteja, assamblees, entre d'altres). La mitjana d'hores setmanals dedicades a tasques per a la cooperativa és de 2 a 3 hores per família o integrant de la cooperativa.

Cada cooperativa decideix el número de persones que poden formar-ne part. ‘Gestionar més de 40 cistells ja comença a ser complicat', explica Engràcia Valls. De vegades el fre ve determinat per l'espai del local: si el local és petit a partir d'un cert nombre de socis, ja no és possible créixer més. Per aquest motiu hi ha les llistes d'espera on s'apunten aquells qui voldrien entrar a formar part d'una cooperativa, que malauradament està plena.

‘El més comú és que hi hagi una llista d'espera de gent que vol formar part d'altres cooperatives, i quan s'arriba a un número de persones concret, 20 inscrits, es planteja la idea de formar una nova cooperativa', afegeix. Els membres de cooperatives ja consolidades guien en el procés de naixement de noves cooperatives als seus integrants. ‘Els convoquem, els expliquem les nostres rutines de funcionament, els passem una llista amb els nostres proveïdors i contestem als dubtes i preguntes que ens plantegen', explica Fernàndez. Codina indica que ‘algunes vegades s'opta per acompanyar en tot el procés de formació de la nova cooperativa, fent que una persona voluntària abandoni la cooperativa inicial d'on formava part, per passar a ser integrant de la nova i poder resoldre els dubtes que vagin sorgint, des de dintre'.

I on es registren més llistes d'espera? ‘A Barcelona i a l'àrea metropolitana és on han aparegut més cooperatives d'alimentació ecològica i on hi ha més llistes d'espera', comenta Fernàndez, que afegeix que al Maresme, al Vallès i al Baix Llobregat també hi ha molta demanda. A les terres gironines, a Tarragona i a Manresa, per contra, hi ha menys afluència. El temps d'espera per passar a formar part d'una cooperativa oscil·la entre 6 mesos i un any.

Contacte directe amb els pagesos
El principal avantatge formar part d'una cooperativa és ‘poder conèixer a qui compres els productes, saber què fa i estar d'acord amb la manera com ho fa', remarca Xavier Montagut.  Les cooperatives organitzen, de tant en tant, visites als pagesos proveïdors. ‘Els fem preguntes, veiem de quina manera treballen i resolem dubtes sobre el procés d'elaboració i producció del producte', explica Engràcia Valls.

Però com es contacta amb els proveïdors? ‘Hi ha pagesos que conreen hortalisses de manera ecològica i ells mateixos ofereixen els seus productes a les cooperatives. Altres vegades, els mateixos integrants de la cooperativa coneixen a algun pagès i el proposen als altres membres del grup. Una tercera opció és conèixer pagesos a través d'altres cooperatives que recomanen a certs proveïdors', explica Xavi Fernàndez.

La lluita contra els transgènics i la recuperació de la soberania alimentària
Montagut destaca que ‘la sobirania alimentaria és una estratègia de lluita que pretén retornar als ciutadans i als productors el control de la seva alimentació avui en mans de unes poques mutinacionals orientades a maximitzar el seus guanys. Això implica una alimentació sana, sostenible, justa i adequada culturalment'. I com podem recuperar-la? ‘El moviment pagès, arreu del món juntament amb consumidors, ecologistes, ONG està exigint un canvi de rumb en les polítiques agràries i alimentàries i ho està portant  a la pràctica amb explotacions agroecològiques, amb projectes  comercials equitatius, organitzant els ciutadans per consumir productes agroecològics, de proximitat i  amb una retribució justa a tots els que participen en la cadena alimentària' recalca Montagut.

Aquesta és una de les finalitats que persegueixen les cooperatives d'alimentació ecològica. L'altra és evitar que les llavors d'aliments modificades genèticament contaminin a les ecològiques, a causa de la barreja dels dos tipus de llavors amb l'ajuda del vent. Montagut és del parer que les llavors d'aliments transgènics són invasores i per tant cal aturar-ne la producció. ‘La societat està molt sensibilitzada amb aquest tema, tot i que el poder econòmic tira cap a una altra banda', diu Montagut, que afegeix, ‘Catalunya està a l'avantguarda en productes transgènics, el blat de moro que produïm és transgènic i serveix per alimentar animals que després consumim en forma de carn animal'. La plataforma ‘Som lo que sembrem' treballa per aconseguir l'etiquetatge dels productes alimentaris modificats genèticament. ‘Els transgènics tenen mala premsa, si les persones sabessin què és transgènic i ho deixessin de comprar, les empreses renunciarien a produir-ne més', considera Roger Codina.

Xifres destacades
Segons dades de l'Observatori de l'alimentació ecològica de Catalunya, un 31% de la població enquestada afirma que consumeix productes ecològics, encara que sigui esporàdicament. I de manera habitual el percentatge és del 2,6%.

A Catalunya avui hi ha uns 123 grups, associacions o cooperatives d'alimentació ecològica, segons dades d'Ecoconsum, la Coordinadora catalana de cooperatives d'alimentació ecològica. A Ecoconsum, però, només hi ha incrits una vintena de grups, que es troben un parell de cops a l'any per prendre decisions conjuntament i intercanviar informació d'interès.

 

*A les fotografies apareixen: Engràcia Valls, Xavi Fernàndez i Xavier Montagut. (Autora: L.Bassagaña)