Arran de la 12a Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, Sostenible.cat ha preguntat a vicepresidents de la Xarxa i alguns regidors que els aporta ser-hi membres i que n'esperen de la propera etapa. Aquí us fem el segon lliurament de les seves opinions.
Podeu accedir al primer reportatge aquí
Sònia Egea Pérez. Regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Badalona
- Que us aporta ser membres de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat?
Formar part d'aquesta xarxa ens aporta la possibilitat de treballar els temes del medi ambient de forma conjunta amb altres municipis i, per tant, poder intercanviar experiències i coneixement. És important tenir aquest espai de trobada que ens ofereix la Diputació, tant a nivell tècnic com també a nivell polític.
- Quins són els reptes ambientals més importants del vostre municipi?
En el cas de Badalona el principal repte és la disminució del soroll, perquè la sensibilitat ciutadana sobre aquesta qüestió ha crescut de forma considerable. I, d'altra banda, també són reptes importants la millora de la qualitat de l'aire -pel fet d'estar en una zona d'especial protecció de l'ambient atmosfèric- i la gestió energètica, des del punt de vista de l'estalvi i l'eficiència per poder reduir els consums i lluitar així contra el canvi climàtic.
- Que n'espereu d'aquesta nova etapa?
Esperem poder donar un servei de qualitat als ciutadans i aprofitar al màxim els recursos disponibles. En aquesta etapa potenciarem l'educació ambiental a través de les nostres Escoles de Natura i del Mar. L'objectiu és que els escolars rebin formació sobre l'entorn que els envolta i ajudin a preservar-lo i que impregnin a les seves famílies de sensibilitat ambiental.
Jordi Tort Gómez. Regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat/Agricultura, Pagesia i Ramaderia/ Obres i Serveis de L'Estany.
- Que us aporta ser membres de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat?
Ens ha aportat tranquil·litat. Sentir-nos recolzats en totes les matèries ambientals i això és molt important per als pobles tant petits com l'Estany. Hem treballat molt en xarxa, i amb la Xarxa, tant que de vegades ens hem fet fins i tot pesats. Hem treballat molt.
- Quins són els reptes ambientals més importants del vostre municipi?
El nostre repte és ser autosuficients! L'Estany és un poble petit, de 400 habitants, i amb una inversió, per nosaltres gran, però globalment petita podríem ser autosuficients energèticament. Ho podem ser amb energies renovables, bàsicament amb energia procedent de la biomassa, i energia solar. Hem calculat que per exemple fent una petita planta de fotovoltaica podríem pagar l'enllumenat públic de tot l'any.
- Que n'espereu d'aquesta nova etapa?
Esperem que la Xarxa continuï la seva tasca i que als municipis petits ens mimen una mica més. La veritat és que ja ens sentim mimats, recolzats, però les nostres possibilitats econòmiques són molt minses, no tenim recursos i necessitem que ens continuen mimant i donant recolzament econòmic per als projectes que tenim.
Josep Barberà. Regidor de Medi Ambient i Horta
Gerent de l'Institut Municipal de Sostenibilitat de l'Ajuntament de Lleida.
- Que us aporta ser membres de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat?
Ens ha donat molta informació tècnica i concretament ens ha ajudat molt en el tema dels residus, de quina manera implantar la recollida selectiva en el seu moment, de quina manera després valorar, a través de taules comparatives, si ho estem fent bé o no, etc.
- Quins són els reptes ambientals més importants del vostre municipi?
La meua regidoria tenim un problema molt gran en l'abandonament d'animals domèstics al terme, la gent incívica que no recullen els seus excrements, etc.. I això ho estem gestionant a través d'agents cívics que van aconsellant. D'altra banda, l'àmbit dels residus també és un repte. Tenim també un abocador, que encara és un abocador o sigui que soterrem els residus. I ara estem immersos en el camí, a través del Consell Comarcal i el Consorci dels Residus, d'aconseguir una planta de tractament que sigui eficient i ens permeti poder donar sortida a aquest problema.
- Que n'espereu d'aquesta nova etapa?
Una cosa molt important que s'hauria de treballar des de la Xarxa és el foment del consum dels productes de proximitat. Lleida és una zona molt agrícola de grans productors que tenen cooperatives, exporten els seus productes, normalment fruita. Però també tenim un volum molt important de petits propietaris que tenen poca terra, i per aquest productors la terra no és rentable si no poden vendre la seva producció en proximitat. Per això aquest és un tema que pensem s'hauria de treballar des de la Xarxa en aquesta nova etapa.
- Que us aporta ser membres de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat?
Bé, per nosaltres ha estat molt important poder aprofitar tot el treball fet en l'àmbit de l'educació ambiental, com ara l'Agenda Escolar del Medi ambient.
També el tema de les ordenances, en el que estem treballant a través d'un conveni de col·laboració, ha estat clau per nosaltres per poder desenvolupar millores ambientals en el nostre municipi.
- Quins són els reptes ambientals més importants del vostre municipi?
En aquest moment un dels nostres principals reptes és connectar i viure de cara al riu, ja que Barberà sempre ha viscut d'esquena a aquest espai natural.
D'altra banda tenim dos reptes també claus, un és l'eficiència i estalvi energètic, així com l'implementació de les energies renovables al municipi, i l'altre millorar la qualitat de l'aire. Som conscients que en aquest últim àmbit algunes coses es poden fer dins el municipi però també ens hem d'entendre amb organismes que estan per sobre per parlar de les infraestructures viaries que passen a prop i que influeixen en la qualitat de l'aire a Barberà.
- Que n'espereu d'aquesta nova etapa?
Un tema fonamental seria desenvolupar al màxim tot el tema del PAES respecte a l'àmbit de l'eficiència energètica. També s'hauria de treballar fortament per la millora de la qualitat de l'aire.
Jordi Serracanta. Regidor de Medi ambient i sostenibilitat de l'Ajuntament de Manresa.
- Que us aporta ser membres de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat?
La Xarxa ens ha permès portar a terme tota una sèrie de polítiques ambientals. El que fa és marcar un full de ruta claríssim, per poder desenvolupar-les. Ens ha permès doncs compartir aquest viatges amb altres municipis de la Diputació de Barcelona. Hem fet coses que segurament sols no hagués estat possible, i el factor clau de la Xarxa és aquest: proporcionar-te les eines, els recursos per, de manera mancomunada, desenvolupar polítiques més fermes en aquest sentit.
- Quins són els reptes ambientals més importants del vostre municipi?
Tenim un repte molt potent i molt important per nosaltres: recuperar l'Anella Verda de Manresa. I aquest posar en valor l'anella verda el volem fer des de dos punts de vista, un identitari, com a element definidor dels manresans i de l'autoestima, i un de recuperació econòmica de l'espai. Volem que l'Anella Verda sigui un espai per disfrutar de la natura però que també generi activitat econòmica, que sigui un element de producció. Això implica aturar la pèrdua de les explotacions agràries, que hauran de ser recuperades i revaloritzades, a través d'elements com el banc de terres, la xarxa de custodia de territori, etc. És un factor molt identitari de la nostra ciutat.
- Que n'espereu d'aquesta nova etapa?
Demanem que es continuï sent innovador en projectes, estar molt atent a tot el sector renovables i eficiència energètica, que crec que ara mateix són els sectors on hi ha més possibilitats des dels ajuntaments de desenvolupar polítiques. Crec que també s'han de continuar treballant els temes de residus, perquè ens preocupen molt als municipis. Ara mateix, hem de fer compatible la poca capacitat econòmica que tenim amb continuar donant els nostres serveis als ciutadans. En definitiva, esperem que la Xarxa ens continuï donant aquestes eines, assessorament i recursos per poder donar resposta a tots els reptes ambientals que tenim sobre la taula.
