Nou model d'ordenança d'estalvi d'aigua

L’ordenança, presentada a la 25a Assemblea general de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, actualitza el model de 2005 i inclou noves mesures, com la priorització de piscines comunitàries i públiques, limitant la superfície de les privatives a 20 m2 i a una profunditat mitjana d’1,5 m.

El nou model, elaborat per la Xarxa, vol ser un instrument útil i pràctic, tant per als ajuntaments que vulguin revisar l’ordenança existent com per a aquells que es disposin a aprovar-ne una per primer cop.

La 25a Assemblea General de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, celebrada aquest dijous a Centelles, ha posat el focus en la sequera i l’estalvi d’aigua en el món local. En aquest marc, s’ha presentat el nou model d’ordenança municipal d’estalvi i ús eficient de l’aigua, una eina que ofereix als ajuntaments un marc normatiu actualitzat per fer front a la situació de sequera estructural que viu el país.

L’objectiu d’aquesta ordenança és reduir el consum d’aigua, fomentar l’eficiència i l’estalvi, i promoure l’ús de recursos hídrics alternatius i la reutilització d’aigua en aquells usos on no sigui imprescindible l’aigua potable. Això inclou la incorporació obligatòria de sistemes d’estalvi en edificis i espais verds, la regulació de les activitats econòmiques amb alt consum d’aigua i la sensibilització ciutadana sobre la importància d’un ús racional de l’aigua.

El diputat d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona i president de la Xarxa, Marc Serra Solé, ha destacat que "cal preparar els municipis per al pròxim episodi d'una sequera que, amb l'avenç de la crisi climàtica, tots els estudis assenyalen que és estructural i que al nostre país pot ser especialment greu. L'Ordenança és una caixa d'eines que ha de permetre seguir reduint els consums domèstics a través de sistemes d'aigües grises o limitadors de cabal en aixetes i dutxes, al mateix temps que estableix instruments per corresponsabilitzar els grans consumidors".

El nou model d’ordenança actualitza i amplia el document elaborat per la Xarxa l’any 2005 i incorpora regulacions sobre mecanismes d’estalvi en aixetes, dutxes i cisternes, alhora que promou l’ús d’aigua regenerada dins dels límits legals, i estableix criteris tècnics per aprofitar aigües freàtiques no potables, aigües grises, aigües pluvials i aigües sobrants de piscina.

També inclou articles específics sobre planejament urbanístic, introduint criteris per reduir el consum d’aigua en la gestió de zones verdes i establint noves limitacions en la instal·lació de piscines. El model incideix en els grans consumidors d’aigua, que per primera vegada hauran de presentar plans de reducció de consum. D’altra banda, facilita eines per implementar les mesures d’estalvi en l’àmbit municipal i se centra en els procediments tècnics, detallant el disseny, autorització, instal·lació, ús i manteniment dels sistemes d’aprofitament de recursos hídrics alternatius.

El document, ambiciós i tècnicament viable respecte als requeriments i objectius d’aprofitament dels recursos hídrics alternatius i mecanismes d’estalvi d’aigua, s’ha dissenyat perquè els ajuntaments el puguin adaptar a la seva realitat territorial, sempre respectant el marc normatiu vigent i harmonitzant-lo amb les polítiques d’aigua en l'àmbit de país.

Àmbit d’aplicació i mesures destacades

L’ordenança s’aplica a noves edificacions, grans rehabilitacions, edificacions existents, piscines de nova construcció, espais verds, serveis municipals i activitats classificades com a grans consumidores d’aigua. Entre les mesures més rellevants, destaquen:

· Control del consum d’aigua dels grans consumidors

Com a novetat, s’estableix l’obligació que els grans consumidors – activitats industrials, agrícoles i ramaderes, empreses, centres esportius, hostaleria, habitatges turístics i parcs aquàtics, entre d’altres – presentin un pla de reducció del consum d’aigua. Es consideren grans consumidors aquells que superin els 7.000 m³/any o que representin més del 10% del consum total de la xarxa d’abastament municipal.

· Planejament urbanístic: regulació de les piscines privades

L’ordenança estableix un termini de tres anys per reduir la construcció de piscines en sòl residencial, donant prioritat a les piscines comunitàries i públiques. Així mateix, es podran aplicar moratòries en la construcció de noves piscines en cas de sequera.

Per a les piscines de nova construcció, es fixen criteris per minimitzar el consum d’aigua, amb una fondària màxima d’1,50 metres de mitjana i unes dimensions limitades segons el nombre d’habitatges planificats: 30 m² i 45 m³ per a 8 habitatges; 40 m² i 60 m³ per a 16 habitatges, etc.

Si es permet la construcció de piscines d’ús privatiu, aquestes no podran superar els 20 m² de làmina d’aigua i hauran d’incorporar sistemes d’estalvi. A més, totes les piscines de més de 20 m² hauran d’incloure un sistema per reaprofitar l’aigua sobrant per a usos no potables, com el reg per degoteig o la neteja de carrers.

· Foment de l’ús de recursos hídrics alternatius

Els ajuntaments vetllaran per promoure l’ús d’aigües no aptes per al consum humà en serveis municipals com el reg de parcs, la neteja viària o el rentat de vehicles. A més, els nous edificis residencials amb vuit habitatges o més i les cases unifamiliars de més de 250 m² hauran de disposar d’un sistema de reutilització d’aigües grises (procedents de dutxes i banyeres) per a usos no potables.

Un instrument pràctic per als ajuntaments

El nou model d’ordenança vol ser una eina útil i viable tècnicament, que permeti als municipis avançar cap a una gestió més sostenible de l’aigua, especialment en el context actual d’emergència climàtica, declarada per la Diputació de Barcelona el 2019. Per això, la Xarxa ofereix formació i suport tècnic als municipis que vulguin revisar la seva ordenança existent o aprovar-ne una per primera vegada.

Actualment, un centenar de municipis catalans ja han aprovat una ordenança d’estalvi d’aigua, en molts casos basada en l’anterior model de la Xarxa. Aquesta iniciativa reforça el compromís dels municipis catalans amb la sostenibilitat i la seguretat hídrica, garantint que els recursos disponibles es gestionin de manera eficient i responsable.

L’Assemblea General de la Xarxa, un espai de trobada entorn de la sostenibilitat

Durant la 25a Assemblea General de la Xarxa també s’ha presentat i aprovat l’Informe de Gestió i Pla de treball 2025 de la Xarxa i la Declaració de Centelles per l’estalvi i l’ús eficient de l’aigua. La jornada també ha comptat amb una taula rodona sobre el suport als municipis en context de sequera, així com una conversa entorn d'experiències locals sobre la sequera i estalvi d’aigua amb la participació de representants de diferents ajuntaments.

La trobada també ha comptat amb la ponència magistral “L’aigua com a dret humà”, a càrrec de Pedro Arrojo Agudo, relator especial de l’ONU d’aigua potable i sanejament, que ha destacat que “l’aigua dolça disponible s’ha de considerar un bé comú i no una mercaderia; accessible per a tots i no apropiable per ningú”. I ha afegit que “l’aigua ha de ser gestionada per les administracions públiques i és clau que els municipis tinguin competències per fer-ne una gestió basada en un enfocament de drets humans”.