Municipis, institucions i experts s’alineen per una millor gestió de l’aigua i corresponsabilitzen els grans consumidors a la 25a Assemblea General de la Xarxa de Pobles cap a la Sostenibilitat
La 25a Assemblea General de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, celebrada el passat mes de març a Centelles, va posar l’accent en la resposta davant la sequera i l’estalvi d’aigua. Foto: Diputació de Barcelona
Les mesures contra la sequera han passat de tenir un caràcter conjuntural a esdevenir una lluita permanent al Mediterrani, especial en els darrers anys. És per això que, un cop més, representants de municipis catalans han posat sobre la taula mesures efectives des de l’àmbit local per desenvolupar polítiques que suposin un estalvi d’aigua significatiu i una presa de consciència per part dels usuaris dels seus usos i consums.
És per això que la 25a Assemblea General de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, celebrada el passat mes de març a Centelles, va posar l’accent en la resposta davant la sequera i l’estalvi d’aigua, amb un debat intens sobre la nova ordenança d’estalvi i les solucions que es proposen en l'àmbit municipal.
La jornada, com cada any, continua sent un espai clau per compartir reptes i solucions en la gestió del cicle de l’aigua, en un context d’emergència climàtica i hídrica creixent. Un dels moments centrals de l’assemblea va ser la presentació del nou model d’ordenança tipus per l’estalvi d’aigua, promogut per la Diputació de Barcelona.
Segons va explicar Elisenda Realp, coordinadora d’Acció Climàtica i Transició Energètica, aquesta eina introdueix dues novetats destacades. D’una banda, l’obligatorietat de seguir les recomanacions en cas de sequera, especialment per part dels grans consumidors (com el sector agrari, industrial, turístic o les piscines), sota risc de sancions si no es compleixen; i de l’altra, la incorporació de sistemes de reutilització d’aigües grises o regenerades per reduir la pressió sobre les fonts convencionals.
Primera taula rodona: el paper dels municipis i la tecnologia
La primera taula rodona, moderada per Núria Parpal, va posar sobre la taula experiències concretes de gestió eficient. Jesús Martínez, de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), va obrir el debat, i Joaquim Bartolomé va destacar el cas d’Aigües del Prat, on les pèrdues d’aigua a la xarxa han passat del 9%, un èxit notable. «Avui entrem dins de la Xarxa, i això és un pas molt important per tots nosaltres», va remarcar, celebrant la col·laboració institucional.
Segona taula rodona: tarifació, conscienciació i dades
En el segon bloc, centrat també en l’estalvi i la gestió de la demanda, diversos municipis van compartir com estan adaptant les seves polítiques. Alícia Gil, tècnica en gestió del cicle de l’aigua, va explicar com la tarifació segons els nivells de sequera pot generar un canvi de comportament molt potent. «És un sistema complex d’implantar, però molt eficaç un cop en funcionament».
A Montornès, com va explicar Mar Garcia, les piscines poden omplir-se amb aigua extreta de pous, però només després de passar controls sanitaris estrictes, un bon exemple de gestió responsable dels recursos alternatius.
Des de Terrassa, Anna Crispi va fer èmfasi en la necessitat de conscienciar la ciutadania, i va presentar una innovació destacable: la tarifació per trams basada en el nombre de persones empadronades. «Hem incorporat el padró municipal per fer el sistema més just», va dir. Segons les seves dades, entre 2022 i 2024 han aconseguit un estalvi del 4% en el consum domèstic i fins a un 25% entre els grans consumidors. «Són molts litres estalviats», va afirmar.
El nou model d’ordenança, una eina clau
El model d’ordenança d’estalvi i ús eficient de l’aigua és una eina elaborada per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat amb el suport d’institucions públiques, universitats i entitats especialitzades. Neix de la necessitat d’adaptar-se a un context cada cop més marcat per l’emergència climàtica i la sequera estructural, superant el model anterior de l’any 2005. Aquest nou document respon a l’experiència acumulada en municipis, als avenços tecnològics i als canvis normatius recents tant a escala europea com estatal i catalana.
L’objectiu principal és regular i promoure l’estalvi d’aigua i l’ús eficient d’aquest recurs en l’àmbit municipal. Per aconseguir-ho, es vol fomentar l’ús racional de l’aigua en edificis públics i privats, incentivar l’aprofitament de recursos hídrics alternatius i reforçar la resiliència hídrica del territori.
L’ordenança s’adreça a tota mena de construccions i activitats que impliquin consum d’aigua, com ara edificacions noves, rehabilitacions, espais verds, piscines, serveis municipals i grans consumidors com la indústria o el turisme. També aplica sobre el parc existent, tot i que preveu períodes d’adaptació progressiva segons el tipus de reforma o activitat.
Incorpora una àmplia gamma de mesures per afavorir l’estalvi i l’eficiència, com ara la instal·lació de comptadors individuals, sistemes de telelectura i mecanismes que redueixen el cabal en aixetes, dutxes i cisternes. També s’hi inclouen sistemes d’aprofitament d’aigües alternatives com les aigües grises procedents de dutxes, les aigües pluvials recollides de la coberta, les sobrants de piscines, les aigües freàtiques no potables i, també, les aigües regenerades provinents del tractament de les residuals.
Una xarxa més compromesa que mai
La jornada va servir per reforçar el compromís de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat amb la lluita contra el canvi climàtic i la preservació dels recursos hídrics. Com va quedar palès durant les intervencions, la cooperació entre administracions, el suport tècnic i la implicació ciutadana seran clau per fer front a les sequeres que, cada vegada més, deixen de ser excepcionals per convertir-se en estructurals.
