Torrelles de Llobregat ha impulsat durant aquest any un procés participatiu per discutir cap a on vol orientar el seu futur. La majoria dels 350 participants s'ha decantat per potenciar els valors agraris i naturals del paisatge i per mantenir l'essència rural de Torrelles, un municipi situat al bell mig de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Després d'uns anys de creixement urbanístic, Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat) ha aprofitat l'aturada de la construcció per preguntar-se quin model de població voldria ser en un futur: un poble agrícola, un municipi dormitori, una ciutat mitjana... Per establir les directrius d'aquest futur, l'Ajuntament, amb el suport del Servei de Polítiques d'Acció Comunitària i Participació Ciutadana de la Diputació de Barcelona, va endegar a principi d'any un procés participatiu sobre el model de municipi que la població desitja.
‘Torrelles, territori i futur' és el nom que va adoptar el procés participatiu. Segons l'alcalde de Torrelles de Llobregat, Ferran Puig, ‘recollir l'opinió dels torrellencs i torrellenques d'avui és imprescindible per dibuixar un futur per al municipi el més fidel possible al que tothom desitja'. A més, el procés perseguia fomentar la implicació ciutadana en la cura del paisatge i introduir noves formes -més participatives- de governança al municipi. Segons Isabella Martínez, tècnica de participació de la Diputació de Barcelona que va acompanyar l'Ajuntament al llarg del procés, ‘és clau que els ajuntaments ofereixin un espai de reflexió i debat a la ciutadania, especialment en un context de desafecció política'.
Un 90% dels participants, en contra del creixement urbanístic
El passat 10 d'octubre es van presentar a l'Ateneu Torrellenc els resultats del procés a la ciutadania i els agents econòmics i socials del municipi.
Els participants valoraven com un dels trets definitoris del municipi la seva essència rural, en contrast amb l'estil de vida i paisatge de la conurbació de Barcelona. De fet, fins a un 90% dels participants consideraven que el model de futur del municipi passava per mantenir-se igual i, sobretot, potenciar-ne les activitats agràries i les activitats en harmonia amb el medi natural. L'alcalde va destacar positivament aquest consens, especialment en un context que podria ser procliu al creixement urbanístic per tal d'incrementar l'activitat econòmica.
En concret, arran del procés participatiu es van formular sis grans objectius per al paisatge de Torrelles de Llobregat, i que recullen les principals inquietuds de la ciutadania de Torrelles: enfortir l'essència rural del municipi, augmentar l'atractiu del comerç al nucli urbà, millorar la gestió dels boscos i els espais naturals, rehabilitar i conservar elements patrimonials, millorar l'aspecte dels espais urbans i, com a objectiu transversal, potenciar el civisme i la cura per l'entorn.
L'alcalde, Ferran Puig, va refermar el seu compromís per incorporar la visió de la ciutadania en les polítiques públiques de l'Ajuntament, i va destacar que el procés participatiu havia generat un espai de reflexió i debat que serviria de referència per a properes decisions que afectin el futur del municipi.
Tal com va afirmar una dels participants del procés al Butlletí d'informació municipal, ‘ha estat una experiència enriquidora el poder participar en aquests debats i conèixer i intercanviar opinions amb altres ciutadans de Torrelles'. Un altre participant considerava el procés participatiu com ‘un punt de partida', i demanava que l'Ajuntament aprofundís i ampliés la base de participació dels veïns a l'hora d'endegar projectes. Prop de 350 persones van participar en el procés, corresponent a poc menys d'un 8% de la població municipal, una xifra gens menyspreable segons Martínez.
Un procés participatiu ampli i obert a tothom
El procés participatiu, d'uns 6 mesos de durada, va ser obert a tota la ciutadania, escoles, entitats i sectors econòmics del municipi. Es van oferir diversos espais participatius per tal que cadascú participés segons la seva disponibilitat i interès. També es va comptar amb el suport i implicació de diverses àrees de l'Ajuntament, tant a nivell polític com tècnic. Precisament, segons Martínez, "la implicació i lideratge de l'alcalde va ser una de les claus de l'èxit del procés".
El procés va incloure reunions d'un grup de treball constituït expressament per al procés, tot i que també es va traslladar el debat als consells i espais de debat existents al municipi. Així mateix, es va distribuir un qüestionari a tota la població, que va estar disponible durant dos mesos en format digital i també en format paper (tríptic) distribuït a diferents equipaments del municipi i a través de la revista municipal que es va distribuir a domicili.
Des de la posada en marxa del procés participatiu, el municipi ja ha endegat algunes iniciatives alineades amb els objectius formulats durant el procés, com el foment de l'agricultura al municipi, la prevenció d'incendis, i la neteja i millora del casc urbà.
(P)
El paisatge, l’eix central del debat
Catalunya ha estat un dels països pioners i líders en matèria de paisatge a Europa des que va ratificar el Conveni Europeu del Paisatge (Florència, 2000) impulsat per diversos municipis, regions i estats europeus. Segons el Conveni, la ciutadania ha de prendre un rol actiu en la cura del paisatge, i a la vegada el paisatge pot esdevenir una excel·lent via per reduir la distància entre la ciutadania i els governs locals.
Segons Ferran Puig, alcalde de Torrelles, "impulsar un debat sobre el paisatge no és només debatre sobre l'aspecte que presenta el municipi. També permet tractar aspectes clau per a Torrelles, com el seu model econòmic, l'urbanisme i la gestió del territori". Al capdavall, és tractar sobre la qualitat de vida de la ciutadania.
Isabella Martínez, tècnica de participació de la Diputació de Barcelona, afegeix que "debatre sobre el paisatge que es desitja en un futur permet a la ciutadania comprendre la seva relació amb el territori i el grau de responsabilitat que té cadascú amb l'aspecte que presenta el seu entorn. Participant en aquests debats hom reforça el seu lligam i compromís amb el territori, la qual cosa acaba reproduint-se en un reforç de la participació al municipi".
Amb aquesta iniciativa, Torrelles de Llobregat s'ha sumat a municipis com Granollers, que han fet una aposta per la millora del seu paisatge amb el suport de la ciutadania.
