Les denominades xarxes urbanes de calor i fred (district heating and cooling, DHC) son sistemes centralitzats de producció i distribució d'energia tèrmica (calor i fred) a tot un barri, districte o municipi. Les DHC produeixen l'energia des d'una o vàries centrals i la distribueixen als edificis o equipaments a través d'una xarxa de canonades per el qual circula un fluid tèrmic. La producció centralitzada i l'aprofitament de fonts d'energia renovable -que varia en cada tipus d'instal·lació- permet millorar l'eficiència i reduir les emissions de gasos contaminants i gasos amb efecte hivernacle...
Barcelona compta en l'actualitat amb dues xarxes DHC, gestionades per les empreses Districlima -a la zona del Fòrum - i Ecoenergies Barcelona -a la zona Barcelona sud i l'Hospitalet. La xarxa gestionada per Ecoenergies Barcelona -filial de Dalkia- ofereix els seus serveis energètics (aigua calenta a 90ºC, aigua freda 5ºC, fred industrial -10ºC) a una àrea de 15.000.000 m2 -en un horitzó de 30 anys- gràcies a una xarxa de canonades que subministra l'energia tèrmica fins els edificis connectats dels clients.
El projecte està dissenyada per generar energia a partir de tres centrals de producció. Les dues primeres centrals ja es troben construïdes (Zona Franca i la Marina) mentre que en una segona fase entrarà en funcionament la planta de recuperació de fred residual de la central del Port i la seva xarxa de transport.
La central de la Zona Franca inclou un edifici singular que acull el centre de control de la xarxa, on son analitzades i processades en temps real les dades de les centrals, subestacions i de la xarxa en el seu conjunt. Aquestes instal·lacions de la Zona Franca -inaugurades al febrer de 2013- inclouen una caldera de combustió de biomassa que genera vapor per la producció d'electricitat (2 MWhe com a mitjana) i calderes de gas i equips de compressió, condensats per aigua, per a la generació de fred.
Un dels avantatges ambientals de la caldera de biomassa de la Zona Franca es que, del total de 28.000 tones de combustible que consumeix, 11.000 tones provenen del manteniment dels parcs i jardins de la ciutat de Barcelona (restes de poda i vegetació) amb un complement de biomassa forestal.
D'altra banda, la calor i el fred que se subministra actualment des de la central de La Marina es produeixen amb calderes de gas i plantes refredadores d'alta eficiència.
Gràcies a l'ús de tecnologies i solucions energètiques que permeten un menor consum de combustibles d'origen fòssil Ecoenergies Barcelona preveu una reducció anual en el consum d'energies fòssils en 67.000 Mwh i aconsegueix una millora de l'eficiència energètica 3,5 vegades -com a mitjana- per sobre de les solucions energètiques convencionals.
Primera experiència a Barcelona, aprofitant el Fòrum de les Cultures
Barcelona va posar en marxa la primera gran xarxa urbana de calefacció i refrigeració de l'Estat espanyol aprofitant el Fòrum de les Cultures de 2004. El sistema gestionat per Districlima produeix aigua calenta i freda per respondre a les necessitats de climatització, calefacció i aigua sanitària en l'àrea del Fòrum i el districte @22. El sistema aprofita el vapor generar a la planta incineradora de residus de Sant Adrià de Besós. Des de l'abril del 2012, una central de suport situada al carrer Tànger permet garantir el servei al nombre creixent de clients de la xarxa.
Una tecnologia que té Nova York com a model
El primer sistema comercial de calefacció urbana es va posar en marxa a Lockport (a prop de Chicago) al 1870. També dels Estats Units és l'exemple més conegut arreu del món gràcies a l'impacte visual del cinema: el sistema de vapor de Nova York (en funcionament des del 1882), que dóna servei de calor i fred a més d'un milió de clients.
A Europa hi ha 5.000 xarxes DHC i ciutats com Conpenhagen, Helsinki, Varsòvia, Vilnius o Riga, tenen el 90% dels edificis públics i comercials connectats a aquest tipus de xarxes.
Alemanya i Polònia son els països europeus amb més implantació d'aquesta tecnologia, mentre que Àustria i Itàlia son els que registren un creixement més ràpid durant els últims anys. A França, el famós Museu del Louvre és un dels clients connectats a la xarxa DHC de París. Lisboa, Saragossa i Barcelona s'han sumat també als avantatges d'aquesta tecnologia.
Reportatge publicat a la secció 'Sostenibilitat' de la revista Theknos, del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona.
(P)
Dades clau de la xarxa:
- Producció d'aigua calenta (90ºC 24/ 365), aigua freda (5ºC 24/ 365), fred industrial (-10ºC 24/ 365) i electricitat
- Instal·lacions d'alta tecnologia amb telecomunicacions entre els edificis connectats, la xarxa i les centrals que permeten la gestió intel·ligent de la corba de demanda i de la generació d'energies (smartgrid).
- Combustió de la biomassa en una caldera que genera vapor per la producció d'electricitat (2 MWhe en promig). Inicialment la central de biomassa genera només electricitat. Quan la demanda de calor a la xarxa de calor i fred arribi a un valor suficient, la instal·lació treballarà en cogeneració produint aigua calenta i electricitat simultàniament.
- Acumulació de fred de 320 MW (en forma de gel) que permetrà aprofitar al màxim la recuperació del fred residual a la central del Port.
- Millora substancial de l'eficiència energètica i important reducció de les emissions de CO2, NOx i PM10gràcies a la valorització dels residus vegetals provinents del manteniment dels parcs i jardins de la ciutat de Barcelona amb un complement de biomassa forestal i l'aprofitament del fred residual a la nostra central del Port (fins 30 MW) i la integració a la xarxa de les instal·lacions solars locals.
- Desenvolupament previst a tot l'àmbit del territori que correspon a l'àrea de Barcelona Sud, de la Zona Franca i de la Gran Via de L'Hospitalet, així com les zones de nou creixement de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
- Connexió del 85% dels edificis previstos al pla urbanístic del barri de La Marina.
- Compromís de connectar edificis del barri de La Marina a una distància de la xarxa de 100 metres o més en funció de la potència contractada.
