Parlar d'smarts cities a Europa inclou necessàriament parlar de Gènova, no només pels projectes que ha posat en marxa amb més o menys èxit, sinó sobretot per la filosofia que hi subjau al seu plantejament. "El nostre objectiu final és la millora de la qualitat de vida, que la gent pugui viure més bé", explica Gloria Piaggio, coordinadora del projecte ‘Genova Smart City'. "Basar l'smart city només en la tecnologia no té cap interès, perquè la tecnologia separada de les persones esdevé una barrera en lloc d'un pont per fer les coses més fàcils".
Una definició feta a mida
A partir d'aquest plantejament van arribar a la seva pròpia definició d'smart city: "per nosaltres l'smart city millora la qualitat de vida mitjançant el desenvolupament econòmic (i ambiental) sostenible, basat en la innovació i la investigació de la tecnologia, i guiat per la institució local en un procés de planificació integral". Des d'aquí han elaborat un decàleg d'objectius que inclou l'eficiència energètica i millores en la mobilitat, però també l'atenció específica a la gent gran i les persones discapacitades, i les peculiaritats que es deriven de ser una ciutat de geografia allargada a la vora del mar mediterrani.
Una ciutat que cerca la seua vocació
Gènova va ser una de les grans cuitats industrials italianes, però fa més de quatre dècades que arrastra una crisi estructural: la indústria forta -la de l'acer- ha marxat de la ciutat, com passa a molts altres indrets d'Europa, i des d'aleshores Gènova busca quines poden ser les seves sortides econòmiques. "Una part és el turisme", diu Piaggio, "una altra part és també el port, que és el més gran d'Itàlia, i per últim també l'alta tecnologia, perquè Gènova té una bona universitat i un bon nivell en aquest sentit". Gènova mira, per tant, d'esdevenir una ciutat centrada en la innovació, i amb una base sostenible.
Impuls local, complicitat social
Una de les característiques de Gènova com a smart city és precisament que funciona a partir d'una associació municipal creada precisament amb aquesta finalitat. És relativament sorprenent que sigui l'ajuntament el que lideri aquest procés, perquè a Itàlia hi ha poques iniciatives públiques en comparació amb la resta dels països europeus. La crisi, però, ha fet créixer el rol de les institucions locals com a guia estratègic, i això és justament el que ha passat a Gènova. Tampoc no hi ha massa tradició de planificació integrada: "no estem acostumats a planejar el desenvolupament urbà juntament amb l'econòmic, l'ambiental o la mobilitat", indica Piaggio. I encara és menys habitual que les empreses privades dialoguin amb el que la ciutat vol fer. Però sembla que ho han aconseguit.
L'associació Genova Smart City és doncs l'instrument legal d'unió i promoció del procés. Es va crear a finals de 2010, amb la participació inicial de la universitat, l'ajuntament i ESCo, l'empresa distribuïdora elèctrica. Després s'hi han sumat diversos membres de la societat civil i ara tenen uns 90 socis, amb institucions com ara el port o la cambra de comerç, projectes d'excel·lència de recerca de la ciutat, grans empreses com Siemens, Telecom Italia o Poste Italiana, i també petites i mitjanes empreses, i sindicats, associacions de consumidors i organitzacions no governamentals. "Tindre en compte a la societat civil és imprescindible per saber realment què és el que la gent necessita", afirma Piaggio.
El diàleg de tots aquests agents permet definir quins projectes i accions són prioritaris per satisfer-los a tots. "El que estem aconseguint és trencar aquestes barreres invisibles, però existents, que fan que un ajuntament adquireixi una tecnologia sense saber exactament què és el que hi ha al mercat i què és el que cal en el seu cas concret. Aconseguim apropar els buròcrates a la realitat, i que la recerca se centri en allò que realment ens cal com a ciutat, en lloc de què cadascú vagi a la seva", diu Gloria Piaggio.
De fet, han fet formació específica amb els tècnics i funcionaris de les institucions "perquè sense la seva participació i implicació els projectes es poden quedar en paper mullat". I l'alcalde els ha demanat directament que elaborin objectius smart dins la pròpia administració.
Energia, peça clau
"Teòricament, una smart city s'hauria de poder finançar sola, perquè els estalvis que s'aconseguiran amb les mesures aplicades compensen la inversió. Però com que els beneficis no són immediats hem de buscar recursos. En bona part, a partir dels projectes europeus: el 2012 vam guanyar tres projectes d'Smart Cities and Communities en l'àrea d'energia", explica Piaggio.
La progressiva transformació del model energètic és bàsic en qualsevol ciutat ‘smart'. En concret, a Gènova han pogut posar en marxa un projecte de ‘district heating', la climatització comunitària que tant d'èxit ha tingut al nord d'Europa. "Aquí és més complicat", diu la coordinadora d'Smart City Genova, "perquè com que no es fa servir tant la calefacció, no veiem els beneficis de manera tan immediata com als països més freds".
Bona part de les intervencions se centren en l'aïllament dels edificis per tal de millorar l'eficiència energètica, com ara el projecte R2Cities de transformació d'edificis residencials d'habitatges populars, que es fa en col·laboració amb la Fundación Cartif espanyola, especialistes en la matèria. El projecte Condomini intelligenti suposa la intervenció gratuïta en 16 edificis residencials, de manera experimental, per demostrar amb casos reals els beneficis de la inversió en eficiència energètica.
També s'estan adequant edificis històrics i de serveis: "Una de les formes que hem trobat per apropar la iniciativa privada a les propostes municipals és oferir que ens facin gratuïtament un estudi de millora. Siemens, per exemple, ha estudiat l'edifici on es troba la pròpia associació smart city, que és dels anys 50 però està protegit per interès arquitectònic. Han fet una proposta per millorar la instal·lació d'aire condicionat i incorporar bombes de calor. ABB ha estudiat l'edifici del tribunal, que consumeix mig milió d'euros anuals en energia, és el que jo anomene un ‘energívor', i ha fet propostes tecnològiques i organitzatives. També estem mirant d'intervenir en un museu construït el 2004 que energèticament és un desastre, i on podem afegir bombes de calor i usar aigua de mar per a la refrigeració", explica Piaggio.
A més també s'han realitzat altres projectes a petita escala, com ara una prova d'il·luminació viària amb leds a la zona del port antic, que ha demostrat clarament l'estalvi que suposa.
La mobilitat quasi impossible d'una ciutat lineal
"Gènova té una de les mobilitats més difícils del món", afirma Gloria Piaggio amb rotunditat. "Per una banda, perquè la ciutat és pràcticament una ciutat que s'endinsa en el mar, però també perquè la ciutat ja està construïda, no podem traçar un nou carrer obviant el que ja hi ha. A més, hem de contemplat la mobilitat vertical: tenim una desena d'ascensors i funiculars, i pràcticament no n'hi caben més, perquè la ciutat és molt compacta".
A grans trets, Gènova és una línia d'uns 30 quilòmetres sobre la costa, amb l'avantatge de què ha esdevingut una ciutat amb diversos centres, però les connexions no tenen gaires opcions alternatives. El metro és molt complicat de construir -el subsòl és roca pura, i per això estem buscant noves idees. "Ara estem estudiant la possibilitat de fer servir els trens que ja creuen la ciutat com una mena de metro de superfície, i traslladar els trens internacionals per fora de Gènova, com un by-pass ferroviari", diu Piaggio.
La millora del transport públic és una necessitat imperiosa en una ciutat molt envellida: per cada cent joves menors de 15 anys, hi ha 244 majors de 65 anys. Idees no els en falten: van provar amb bicicletes elèctriques, però no va funcionar. El lloguer de cotxes compartits semblava tindre èxit mentre contava amb subvencions, però ara passa per moltes dificultats, perquè el preu no és barat i perquè està muntat de manera que cal tornar el cotxe allà on s'afaga, cosa que en una ciutat lineal és poc útil.
Sí que ha tingut èxit el projecte SmartTicket, que permet d'adquirir els bitllets de transport públic amb el propi telèfon. I el Multitaxi, que ofereix d'usar els taxis de manera col·lectiva i dividir els costos entre els passatgers, funciona encara amb dificutalts, tot i que curiosament l'aplicació Uber, que a Itàlia sí que es legal, sí que s'està consolidant.
El toc mediterrani
Planificar una smart city a Gènova té alguns components que la diferencien d'altres ciutats referents del centre i el nord d'Europa. A les peculiaritats geogràfiques més evidents de la ciutat cal sumar-hi que hi ha més d'una vintena de rierols que creuen la ciutat i que suposen una amenaça de possibles inundacions, com ja han succeït diverses vegades en el passat, amb el resultat de pèrdues milionàries. I això s'ha de tenir sempre en compte.
El clima és una diferència important -els projectes de calefacció comunitària poden no ser tan prioritaris com a Suècia-, com també ho és l'antiguitat dels edificis i el traçat urbanístic: "Durant molts anys s'ha construït sense criteri", afirma Piaggio, "sobretot després de la segona guerra mundial. I a més tenim un patrimoni antic molt més complex de gestionar. Per exemple, és molt complicat crear carrils-bici en barris de traçat històric, on literalment no hi caben: la llei italiana diu que els carrils bici han de fer metre i mig d'ample per cada sentit... i molts carrers són més estrets que això!".
La coordinadora d'Smart City Genova creu també que hi ha diferents formes de funcionar: "Al nordjo diria que són més pragmàtics: s'estimen més posar projectes en marxa encara que no siguin perfectes, mentre que nosaltres podem passar anys pensant-hi lleis i decrets que retarden la realització efectiva. I també hi ha una diferència important, a hores d'ara, pel que fa a la participació directa de la ciutadania, que nosaltres pràcticament acabem de començar".
Gènova, smart city de referència
Que Gènova és ja una de les smart cities de referència mundials es innegable. Val com a mostra la seva participació en el projecte Urban Transform sobre la planificació estratègica de les ciutats, liderat per Amsterdam, i en el que hi participen també Copenhaguen, Hamburg i Lió. El projecte mira d'establir un model que ajudi les ciutats a engegar el procés de transformació cap a l'objectiu 20-20-20 d'estalvi i eficiència energètica. I Gènova serà precisament l'encarregada de redactar el manual final.
Fa uns mesos va acollir la Smart Week Genova, que va reunir projectes smart d'arreu d'Europa, amb més de 400 participants: la majoria tècnics, però també representats del món cultural o fins i tot del consell infantil de la ciutat, des del convenciment que les ciutats smart les fem entre tots. I Gènova també forma part del projecte de plataformes de dades obertes iCity, en el que també participa l'ajuntament de Barcelona.
Quin és el secret d'aquest èxit? Molta determinació, i paciència. "L'smart city no passa d'un dia per l'altre, no la pots pintar: és un procés que saps quan comença i que probablement no acabi mai. Però el més important és fer el primer pas, i fer que tothom tingui en ment cada cosa que fa les opcions més ‘smart' per a la ciutat", conclou Gloria Piaggio.
