Essen: un passat negre per a un futur verd

Essen esdevé així la vuitena ciutat en ostentar el guardó atorgat per la Comissió Europea a les àrees metropolitanes que poden marcar el camí per un futur comú més sostenible.

El passat industrial d'una gran àrea metropolitana
Essen, amb 574.000 habitants, és la novena ciutat més gran d'Alemanya. Es troba a l'oest del país, a la riba del riu Ruhr, en una regió metropolitana de més de 5 milions de persones, la tercera més gran d'Europa (només per darrere de Londres i París).

La història de la regió està marcada per la indústria metal·lúrgica i les mines de carbó que es van explotar des de principis del segle XIX i fins el 1986. Des d'aleshores la reconversió d'Essen ha estat total, tant en el teixit econòmic com en la gestió ambiental. A hores d'ara, al voltant del 80% dels llocs de treball són dels sectors de serveis i financers. I ‘Ciutat en transformació' és el lema triat per l'ajuntament d'Essen per a uns objectius molt ambiciosos que ja tenen en marxa: des de la reducció d'emissions a la recuperació d'un riu, passant per la reconversió integral de velles àrees industrials i el màxim aprofitament de l'aigua de pluja.

Menys emissions, millor transport
A Essen estimen que l'any 2020 hauran reduït les emissions de CO₂ un 40% respecte de les de 1990, i l'objectiu és eliminar-les un 95% per l'any 2050. La clau estarà en bona part en el canvi d'hàbits de transport, perquè a hores d'ara més de la meitat de la població encara es decanta pel vehicle privat. En els últims deu anys, però, el percentatge d'usuaris del transport públic ha augmentat d'un quasi insignificant 3% al 19%. En aquest temps s'han posat en marxa 27 noves línies de tramvies i autobusos híbrids amb carrils de pas prioritari, i els abonaments de transport inclouen també el servei de cotxes compartits i les bicicletes de lloguer municipals.

L'augment de l'ús de la bicicleta, de propietat o de lloguer, és una de les prioritats. Tot i comptar amb una gran xarxa de carrils bici (més de 110 quilòmetres en total), encara són pocs els qui la fan servir com a mitjà de transport habitual, sobretot als mesos d'hivern: poc més del 5%. Amb l'adequació de més de 250 carrers només per a vianants i ciclistes, de manera que es facilita la connexió entre les diverses àrees residencials de la ciutat, s'espera millorar pròximament aquests resultats.

Una àrea verda a la porta de casa

Probablement, les xifres que més impacten de la candidatura d'Essen són les de les àrees verdes. Des de mitjans de la dècada de 1970 es va començar a treballar per enverdir la ciutat, primer amb la recuperació de parcs i solars, i més endavant amb la creació de corredors verds que connecten no només els diferents barris sinó fins i tot les poblacions dels voltants. Ara, més de la meitat (53%) de la ciutat són àrees verdes o espais oberts, i amb un total de més de 60.000 arbres.

Com a resultat, el 95% de la població té una àrea verda municipal a menys de 300 metres de la porta de casa. I la proporció de parcs a l'abast encara creixerà més quan s'acabi del tot la recuperació del riu Emscher, el projecte europeu més gran de renaturalització d'un sistema fluvial. L'Emscher, afluent del Ruhr, va ser el riu més contaminat d'Alemanya i ha estat així durant dècades. Ara, gràcies a més de 500 mesures de recuperació, s'està retornant als ciutadans com un espai obert natural.

La renaturalització, que va començar l'any 1992 i acabarà l'any 2020, afecta la totalitat del riu, inclosa la part que passa per dins d'Essen i que inclou diversos canals i rierols que a poc a poc han anat substituint vorals bruts i impracticables per àrees aptes per passejar o anar en bicicleta. L'Emscher, a més, canalitzava fins a dos terços de les aigües residuals de la ciutat. Això també està en ple procés de canvi gràcies a la

construcció de 20 quilòmetres nous de clavegueram subterrani que incorpora, a més, un sistema automàtic d'inspecció i millora de qualitat de l'aigua.

L'experiment del districte universitari
Un dels exemples de la transformació d'Essen és el nou districte universitari. Són unes 13 hectàrees de terreny, entre el centre de la ciutat i el complex acadèmic, que abans usava la companyia ferroviària però que feia anys que havien quedat en desús.

Ara el nou procés d'urbanització busca combinar una alta densitat de població amb la qualitat de vida que aporten els espais verds i la gestió ambiental més avançada. La mitjana de densitat de població a les zones construïdes de la ciutat d'Essen és de 5.500 habitants per quilòmetre quadrat, però al districte universitari es pretén arribar als 25.000 per tal d'aprofitar al màxim els recursos i la planificació del transport, entre altres. Les àrees verdes d'aquest nou barri ocupen unes 4 hectàrees, amb grans zones d'herba que també afectaran de manera positiva el clima d'aquesta zona. Al mig, s'ha creat un canal artificial d'aigua que s'alimenta de la que es recull a les teulades del propi barri.

De fàbrica d'acer a cinturó verd
Una altra de les reconversions destacades és la de l'antiga fàbrica d'acer Krupp, l'empresa més important de la ciutat, i que encara té ara -amb el nom actual de ThyssenKrupp- la seu central a Essen, a prop d'aquest terrenys. El que eren solars usats per la gran metal·lúrgia s'han unit a un parc ja existent, i la terra que es va excavar durant els treballs d'adequació s'ha apilat en cinc turons artificials que acullen diverses àrees de jocs infantils i instal·lacions esportives.

El parc Krupp inclou també un llac central que s'abasteix de l'aigua recollida als terrats dels edificis d'oficines de ThyssenKrupp

Aigua de boca, aigua de pluja
L'activitat minera va contaminar els pous d'aigua subterrània, per la qual cosa Essen obté tota l'aigua del riu Ruhr mitjançant un procés de potabilització amb grans resultats: la qualitat de l'aigua de boca a Essen està per sobre del que marquen les directrius europees.

Per al reg es potencia la recuperació de l'aigua de pluja, no només amb la implicació dels edificis públics, sinó també dels de titularitat privada. Així, per exemple, es redueix la taxa de clavegueram als qui col·laboren en la instal·lació de sistemes de recuperació als terrats. A més, s'han creat dipòsits i filtres per traure el màxim partit a l'aigua recollida, que s'usa també als llacs i canals artificials dels parcs i jardins públics.

Després de la tempesta
La transformació d'Essen, vista amb perspectiva, és d'una millora constant, fins i tot quan la natura s'hi posa en contra. El 9 de juny de 2014, Essen, com tot l'oest d'Alemanya, va patir greument els efectes de l'huracà Ela. Un de cada tres carrers van quedar afectats, amb arbres caiguts i diverses destrosses importants.

L'esforç dels serveis municipals i el treball coordinat amb brigades de persones voluntàries van aconseguir recobrar la normalitat a la ciutat amb molta rapidesa: en només cinc dies es van poder reobrir les carreteres, el transport públic i les escoles municipals. L'episodi es va aprofitar, a més, per posar sobre la taula l'estat de l'arbrat, que ara es revisa amb més atenció, i s'està estudiant també quines espècies plantar a partir d'ara per tal de trobar les més adequades de cara a possibles noves tempestes.

En tots aquests processos, a més, es té molt en compte la implicació de la ciutadania. Per exemple, hi ha uns quants jardins que cuiden directament les persones que ho han demanat i, de tant en tant, s'organitzen activitats col·lectives de neteja a les zones verdes. A Essen fa més de 20 anys que funciona una escola de la natura, on a més de centrar-se en els més petits, es proposen activitats que al mateix temps puguin generar el diàleg intergeneracional. Als ciutadans particulars s'hi sumen també les empreses en campanyes com ara la que s'ha fet recentment per plantar més arbres: es van aconseguir donacions per un total de 765.000 euros. 

Tota aquesta transformació ha merescut el reconeixement del guardó de Capital Verda Europea.