Publicat per l'Editorial Rubes, el llibre està escrit amb Francisco Javier Gómez
Periodista
28/01/2008 - 00:00
L'obra s'emmarca en la filosofia de la col·lecció de Rubes que dirigeix el físic i coordinador del Grup d'Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECC) Josep Enric Llebot.
L'Editorial Rubes publica un nou títol de la col·lecció Cuadernos de Medio Ambiente centrat en aquesta ocasió en la biodiversitat. Es tracta d'un llibre del geògraf i doctor en ciències ambientals Martí Boada i de l'ambientòleg Francisco Javier Gómez. Ambdós són investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona i combinen de manera excel·lent la seva tasca de recerca amb la divulgació. Dimecres 23 van presentar una obra que amb 175 pàgines i de manera clara i rigorosa esdevé un autèntic llibre 'de capçalera' en la matèria.
Tot allò que has volgut saber de la biodiversitat...
Segurament un bon lema comercial per a promocionar el darrer llibre de Martí Boada seria 'tot allò que has volgut saber de la biodiversitat i no t'has atrevit a preguntar'. I és que el llibre repassa l'origen del concepte, les diverses formulacions que ha tingut al llarg de la història, la seva avaluació, les estimacions sobre el seu potencial, les estratègies de conservació i, finalment, la vessant social del concepte.
De fet és una obra que s'emmarca plenament en la filosofia de la col·lecció de Rubes que dirigeix el físic i coordinador del Grup d'Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECC) Josep Enric Llebot. El seu propòsit és el d'oferir monografies temàtiques -des d'economia ambiental a canvi climàtic, passant per ecologia urbana o turisme sostenible- que esdevinguin manuals rigorosos tant per introduir-se en la matèria com a eina de consulta per al públic general.
En la presentació del llibre, Jordi Sargatal, director de la Fundació Territori i Paisatge, n'ha destacat la visió retrospectiva. Els antecedents se situen a mitjans del segle XIX però la formulació més clara va ser el 1955 amb el nom de 'diversitat biològica' (Gerbilskii i Petrunkevitch). Tres dècades més tard Walter Rosen va utilitzar per primera vegada la contracció biodiversitat fet que ràpidament 'va passar de l'arena científica a la social'. Altrament, cal situar el 1992 com a data clau amb la Convenció sobre la diversitat biològica firmada a la cimera de Rio en la qual s'estableix com a definició 'la variabilitat d'organismes vius de qualsevol font, que inclouen els ecosistemes terrestres i marins i altres ecosistemes aquàtics i els complexos ecològics dels quals formen part; comprèn també la diversitat en el si de cada espècie, entre les espècies i els ecosistemes'. D'aquesta manera es configurava la triple vessant del concepte: ecològica (biomes, paisatges, ecosistemes, hàbitats, poblacions...); biològica (regnes, famílies, gèneres, espècies, individus...) i genètica (poblacions, individus, cromosomes, gens i nucleòtids).
Sargatal però destaca especialment la incorporació de la visió social per part de Boada i Gómez. De fet, més que una incorporació es tracta d'un dels elements que caracteritzen l'enfocament en la recerca de Martí Boada, allò que anomena visió socioambiental.
En aquest marc situa aspectes com la pèrdua de connectivitat biològica o les bioinvasions. Aquest darrer element és un dels fenòmens d'origen antròpic que més ha contribuït a la pèrdua de biodiversitat; un descens que els autors assenyalen com la sisena gran extinció.
Un altre aspecte en el qual és impossible deslligar natura i societat és la utilització de bioindicadors. Un bioindicador és aquell organisme viu que llur presència, absència o quantitat ens permet estimar l'estat d'un medi. L'equip que dirigeix Martí Boada n'ha utilitzat en la seva recerca tant a nivell d'espècies com de comunitats. Per exemple l'anàlisi d'ecotons -punt de contacte entre dues comunitats- com a manifestació del canvi global en els sistemes agroforestals tant del Montseny com de Sardenya. Altrament, cal destacar en l'àmbit fluvial la utilització de grups vegetals (bosc de ribera) i animals (macroinvertebrats, diatomees, peixos, ocells...) com a indicadors de qualitat en el marc del projecte de l'Observatori de la Tordera. Fins i tot, en els anomenats estats megadiversos esdevé un element per reflectir la seva riquesa. I és que tal com va recordar Boada en la presentació 'molt sovint quan viatjo arreu del món per explicar-me com és un país em comuniquen el nombre d'espècies -com aquí parlem del PIB-'.
Altrament, també és de ressenyar la referència a la relació entre diversitat cultural i lingüística i la biològica. En aquest sentit es detallen els estudis que ja a principi de segle XX analitzaven aquesta qüestió en els esquimals -quantitat de sinònims per a designar fenòmens meteorològics- i les tribus nord-americanes. Així mateix, s'assenyalen en els nostres dies les grans fites en aquest camp: com la declaració de Belém (Portugal) l'any 1988 o la definició del concepte de diversitat biocultural (1996).
Finalment, un altre dels aspectes que ha treballat Boada és el de la diversitat urbana -amb Laia Capdevila Barcelona, biodiversitat urbana; amb Roser Maneja, El patrimoni socioambiental de la Universitat Autònoma i amb un equip ampli en el qual participava Javi Gómez un gran estudi a Montjuïc. Precisament Gómez ha explicat que el mateix matí de la presentació s'havia desplaçat a Montjuïc per realitzar el Seguiment d'Ocells Comuns de Catalunya (SOCC). Gómez ha afirmat: 'bona part dels ciutadans de Barcelona es farien creus de la quantitat d'espècies que he pogut veure'. 'Entendre que al medi urbà hi ha un patrimoni 'natural' és una autèntica revolució cultural que s'ha impulsat des de les ciències ambientals' afegeix Gómez.
Martí Boada: investigador i divulgador
L'acte del dimecres es va convertir en un 'petit' homenatge a Boada ja que la seva intervenció va venir precedida de la presentació de Jordi Sargatal així com de les gloses del director del Departament de Geografia Antoni Tulla i de l'ICTA Louis Lemkow. Ambdós van destacar dos grans aspectes: per una banda, el fet de defensar i aplicar amb èxit aquesta visió que sintetitza les (falses) dicotomies societat ¿ natura, ciències socials - naturals que s'han creat al llarg de la història. Per una altra, Antoni Tulla ha destacat el fet que Boada ha 'creat escola en la tasca de fer arribar la ciència a tothom'. No en va, i tal com ha recordat Jordi Sargatal va ser un dels pioners de l'educació ambiental i de la necessitat de 'sintonitzar' per tal que la protecció del medi fos quelcom que interessés al gran públic.
En aquest sentit Martí Boada ha volgut explicar que 'part de la meva tasca ha estat la de socialitzar la recerca que es realitza des de l'Acadèmia'. En aquest sentit ha citat a l'ecòleg John Bellemy: 'el col·lectiu científic no podem tocar el violí mentre se'ns crema el bosc' -en referència a la crisi ambiental- i ha criticat a aquells que des de la universitat 's'aïllen en una torre d'ivori i obliden que la seva raó de ser és la de transferir coneixement a la societat'.
Fitxa Tècnica
Tot allò que has volgut saber de la biodiversitat...
Segurament un bon lema comercial per a promocionar el darrer llibre de Martí Boada seria 'tot allò que has volgut saber de la biodiversitat i no t'has atrevit a preguntar'. I és que el llibre repassa l'origen del concepte, les diverses formulacions que ha tingut al llarg de la història, la seva avaluació, les estimacions sobre el seu potencial, les estratègies de conservació i, finalment, la vessant social del concepte.
De fet és una obra que s'emmarca plenament en la filosofia de la col·lecció de Rubes que dirigeix el físic i coordinador del Grup d'Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECC) Josep Enric Llebot. El seu propòsit és el d'oferir monografies temàtiques -des d'economia ambiental a canvi climàtic, passant per ecologia urbana o turisme sostenible- que esdevinguin manuals rigorosos tant per introduir-se en la matèria com a eina de consulta per al públic general.
En la presentació del llibre, Jordi Sargatal, director de la Fundació Territori i Paisatge, n'ha destacat la visió retrospectiva. Els antecedents se situen a mitjans del segle XIX però la formulació més clara va ser el 1955 amb el nom de 'diversitat biològica' (Gerbilskii i Petrunkevitch). Tres dècades més tard Walter Rosen va utilitzar per primera vegada la contracció biodiversitat fet que ràpidament 'va passar de l'arena científica a la social'. Altrament, cal situar el 1992 com a data clau amb la Convenció sobre la diversitat biològica firmada a la cimera de Rio en la qual s'estableix com a definició 'la variabilitat d'organismes vius de qualsevol font, que inclouen els ecosistemes terrestres i marins i altres ecosistemes aquàtics i els complexos ecològics dels quals formen part; comprèn també la diversitat en el si de cada espècie, entre les espècies i els ecosistemes'. D'aquesta manera es configurava la triple vessant del concepte: ecològica (biomes, paisatges, ecosistemes, hàbitats, poblacions...); biològica (regnes, famílies, gèneres, espècies, individus...) i genètica (poblacions, individus, cromosomes, gens i nucleòtids).
Sargatal però destaca especialment la incorporació de la visió social per part de Boada i Gómez. De fet, més que una incorporació es tracta d'un dels elements que caracteritzen l'enfocament en la recerca de Martí Boada, allò que anomena visió socioambiental.
En aquest marc situa aspectes com la pèrdua de connectivitat biològica o les bioinvasions. Aquest darrer element és un dels fenòmens d'origen antròpic que més ha contribuït a la pèrdua de biodiversitat; un descens que els autors assenyalen com la sisena gran extinció.
Un altre aspecte en el qual és impossible deslligar natura i societat és la utilització de bioindicadors. Un bioindicador és aquell organisme viu que llur presència, absència o quantitat ens permet estimar l'estat d'un medi. L'equip que dirigeix Martí Boada n'ha utilitzat en la seva recerca tant a nivell d'espècies com de comunitats. Per exemple l'anàlisi d'ecotons -punt de contacte entre dues comunitats- com a manifestació del canvi global en els sistemes agroforestals tant del Montseny com de Sardenya. Altrament, cal destacar en l'àmbit fluvial la utilització de grups vegetals (bosc de ribera) i animals (macroinvertebrats, diatomees, peixos, ocells...) com a indicadors de qualitat en el marc del projecte de l'Observatori de la Tordera. Fins i tot, en els anomenats estats megadiversos esdevé un element per reflectir la seva riquesa. I és que tal com va recordar Boada en la presentació 'molt sovint quan viatjo arreu del món per explicar-me com és un país em comuniquen el nombre d'espècies -com aquí parlem del PIB-'.
Altrament, també és de ressenyar la referència a la relació entre diversitat cultural i lingüística i la biològica. En aquest sentit es detallen els estudis que ja a principi de segle XX analitzaven aquesta qüestió en els esquimals -quantitat de sinònims per a designar fenòmens meteorològics- i les tribus nord-americanes. Així mateix, s'assenyalen en els nostres dies les grans fites en aquest camp: com la declaració de Belém (Portugal) l'any 1988 o la definició del concepte de diversitat biocultural (1996).
Finalment, un altre dels aspectes que ha treballat Boada és el de la diversitat urbana -amb Laia Capdevila Barcelona, biodiversitat urbana; amb Roser Maneja, El patrimoni socioambiental de la Universitat Autònoma i amb un equip ampli en el qual participava Javi Gómez un gran estudi a Montjuïc. Precisament Gómez ha explicat que el mateix matí de la presentació s'havia desplaçat a Montjuïc per realitzar el Seguiment d'Ocells Comuns de Catalunya (SOCC). Gómez ha afirmat: 'bona part dels ciutadans de Barcelona es farien creus de la quantitat d'espècies que he pogut veure'. 'Entendre que al medi urbà hi ha un patrimoni 'natural' és una autèntica revolució cultural que s'ha impulsat des de les ciències ambientals' afegeix Gómez.
Martí Boada: investigador i divulgador
L'acte del dimecres es va convertir en un 'petit' homenatge a Boada ja que la seva intervenció va venir precedida de la presentació de Jordi Sargatal així com de les gloses del director del Departament de Geografia Antoni Tulla i de l'ICTA Louis Lemkow. Ambdós van destacar dos grans aspectes: per una banda, el fet de defensar i aplicar amb èxit aquesta visió que sintetitza les (falses) dicotomies societat ¿ natura, ciències socials - naturals que s'han creat al llarg de la història. Per una altra, Antoni Tulla ha destacat el fet que Boada ha 'creat escola en la tasca de fer arribar la ciència a tothom'. No en va, i tal com ha recordat Jordi Sargatal va ser un dels pioners de l'educació ambiental i de la necessitat de 'sintonitzar' per tal que la protecció del medi fos quelcom que interessés al gran públic.
En aquest sentit Martí Boada ha volgut explicar que 'part de la meva tasca ha estat la de socialitzar la recerca que es realitza des de l'Acadèmia'. En aquest sentit ha citat a l'ecòleg John Bellemy: 'el col·lectiu científic no podem tocar el violí mentre se'ns crema el bosc' -en referència a la crisi ambiental- i ha criticat a aquells que des de la universitat 's'aïllen en una torre d'ivori i obliden que la seva raó de ser és la de transferir coneixement a la societat'.
Fitxa Tècnica
Títol: Biodiversidad
Autors: Martí Boada i Francisco Javier Gómez
Editorial: Rubes
Col·lecció: Cuadernos de Medio Ambiente
Pàgines: 175
Any: 2008
Etiquetes:
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 Presentació de Biodiversidad, de Martí Boada. | 233.79 KB |
