24/02/2003 - 00:00
La Jornada sobre 'Promocions Urbanístiques i Zones Inundables', convocada el passat 18 de febrer per l'Associació Catalana d'Amics de l'Aigua, va subratllar la importància de condicionar les promocions urbanístiques amb una planificació hidrològica rigorosa. El moment actual és especialment oportú, ja que la recentment aprovada Llei d'Urbanisme (02/2002, de 14 de març) determina, en el seu article 9.2, la prohibició d'edificar en zones inundables.
Concretament: "És prohibit d'urbanitzar i d'edificar en zones inundables i en zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones, salvant les obres vinculades a la protecció i la prevenció dels riscos". Cal assenyalar, però, que una de les conclusions clares de la jornada és que una cosa és la "zona inundable" definida a partir de la legislació hidràulica (a partir del cabal calculat a partir d'un període de retorn de 500 anys) i l'altra la "zona inundable" que incorpora la nova legislació urbanística (Llei 2/2002).En la jornada, que va comptar amb l'assistència de més de 150 persones, es va tractar, bàsicament, sobre la manera com s'hauria de desenrotllar aquest article en el reglament que desenvoluparà la Llei i que ara s'està debatent, per garantir, amb la major eficàcia i convicció, els criteris de sostenibilitat que pressuposa. Al llarg dels debats, però, es van perfilar dues posicions divergents. Per una banda, la representada per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), un organisme que va defensar l'adopció d'un seguit de criteris, que va presentar formulats en un document, amb l'objectiu que aquests siguin incorporats pel reglament de la Llei. A l'altra banda, es van definir els representants del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, que no van voler assanyalar criteris, tot recomanant una anàlisi cas a cas. Vegem, però, les recomanacions de l'ACA: En el seu breu informe, l'Agència reclama que es declari com a zona no urbanitzable el sistema hídric, definit a partir de criteris basats en la consideració de valors ecològics, naturals i especials associats als cursos fluvials, tot observant, al mateix temps, determinades normes i recomanacions tècniques de prevenció. Tanmateix, i segons recull l'informe, "mentre aquesta planificació no estigui disponible i per tal de no hipotecar-la, es proposa adoptar el criteri de considerar el Sistema hìdric com la zona ocupada pel cabal de 100 anys de període de retorn". En aquest sector, l'ACA només hi mantindria els usos agrícola, de zona verda, recreatiu i d'infraestructures. Desaconsella expressament qualsevol construcció o moviment de terres que modifiqui el perfil natural del terreny. A més del sistema hídric, es defineix una zona inundable, definida a partir del cabal determinat per un període de retorn de 500 anys. En aquesta zona, les futures edificacions de caràcter residencial haurien de situar-se a una cota prudent, que eviti danys importants. A la zona inundable no s'hi admetran, cas de prosperar aquests criteris, ni càmpings ni abocadors. L'ACA també va defensar que els informes d'avaluació de les actuacions en zones inundables que elabora tinguin caràcter vinculant. L'Agència Catalana de l'Aigua ha prioritzat especialment les qüestions relacionades amb la seguretat, després del mandat que va rebre de les administracions el juny de l'any 2000, quan es van produir les greus inundacions que van afectar, principalment, el Baix Penedès, l'Anoia, el Bages i el Baix Llobregat. Anteriorment, s'havien desenvolupat els plans directors de protecció contra avingudes al Maresme i al Besòs. Arran dels aiguats de juny de 2000 -reproduïts, en certa manera, fa uns pocs mesos al Baix Llobregat- va sorgir la consciència que calia relligar de forma més convincent el planejament urbanístic i la realitat hídrica i els seus riscos. D'allà en va sortir el compromís d'impulsar dues importants eines d'anàlisi, força costoses però imprescindibles per a la minimització efectiva dels efectes dels aiguats: el programa Inuncat (Pla especial d'emergències per inundacions a Catalunya, elaborat a escala 1:50.000) i el Pefcat (Planificació dels Espais Fluvials de Catalunya), que és un estudi de molt més detall (escala 1:1.000), aplicat, per ara, en els àmbits de la Tordera, el Baix Ter i el Baix Llobregat). Es preveu que en un termini màxim de 6 anys el programa Pefcat abordi de manera efectiva 2.380 km dels 5.000 km de cursos fluvials catalans.
