12/12/2003 - 00:00
L'informe 2003 de l'Observatori del Risc, que aquest any porta per títol 'Riscos i amenaces a Catalunya i el món', es va presentar dimecres, 10 de desembre, a Barcelona. Aquesta publicació, promoguda per l'Institut d'Estudis de la Seguretat, s'estructura en tres parts: en la primera, Narcís Mir, director de l'Observatori, analitza alguns fets de gran transcendència que han succeït des de la publicació de l'informe anterior: la catàstrofe del Prestige, la guerra contra l'Iraq i la pneumònia asiàtica. Per fer-ho, l'autor ens planteja tres diàlegs entre dos personatges que ens donen una visió més enriquidora dels temes analitzats. La segona part de l'Informe, 'l'Àgora del Risc', analitza cinc problemàtiques que mostren alguns aspectes contradictoris en els processos de desenvolupament de les nostres societats. Per últim, 'Senyals de risc' continua aportant uns indicadors en cinc àrees determinades. Aquests indicadors no ens mostren el risc, sinó els danys, 'cosa que ens permet fer expectatives de danys futurs o riscos, i generar actuacions de canvi', segons els autors.
Catalunya es manté a la cua europea pel que fa a emissions de gasos d'efecte hivernacle, segons dades de l'Informe 2003 de l'Observatori del Risc, editat per l'Institut d'Estudis de la Seguretat. Les emissions es van estabilitzar l'any 2000, però es mantenen encara a un nivell molt elevat, un 42% per sobre del valor de 1990. És positiu el canvi de tendència -destaca el treball-, però l'increment dels anys anteriors va ser tan elevat, tan superior a la mitjana dels països de la UE, que és per això que Catalunya i el conjunt de l'Estat encara es troben molt lluny dels objectius marcats pel protocol de Kyoto. En aquests moments, Catalunya es troba 27 punts per sobre de l'objectiu esperat per a l'any 2010 mentre que el conjunt dels països europeus només superen de mitjana un 0,5% l'objectiu global. Com a nota positiva, l'Observatori fa notar l'aprovació del decret regulador de la implantació ambiental de l'energia eòlica a Catalunya, que ha de permetre trencar la moratòria 'de facto' en la implantació d'aquesta energia renovable, tan important en la disminució de les emissions de CO2.
En l'apartat de riscos ambientals, l'informe, un termòmetre anual dels riscos i les amenaces globals i locals elaborat per diversos experts catalans, també constata un empitjorament d'un dels danys ambientals més importants que pateix Catalunya, la contaminació per nitrats de les aigües subterrànies provocada per l'excés de purins. El nombre de poblacions amb excés de nitrats en l'aigua de consum ha arribat fins als 88, mentre que el nombre de municipis inclosos dins les zones vulnerables per contaminació de nitrats ha augmentat un 50% fins arribar als 306 dels 906 municipis catalans. Un altre element preocupant és l'increment de sòl urbà, que ja representa un 6% de la superfície del país. Això provoca un creixement del consum d'aigua i, per tant, del risc de sequera, i fa que augmenti la dependència del vehicle privat i l'increment del consum energètic.
L'informe, a banda d'incloure les reflexions de diversos experts sobre diferents temes d'actualitat, avalua des del 2000 una sèrie de riscos crònics, als quals cal fer un seguiment anual. És el cas dels riscos ambientals, però també dels sanitaris, els laborals -cal destacar una disminució dels accidents de treball (-2,69%)- els viaris -812 morts a les carreteres (davant els 710 del 2001) en el primer any que la Generalitat ha gaudit de totes les competències en matèria de trànsit- i, per últim, el risc de dualització social, que és el que fa referència a l'estructura social de la població catalana. D'aquest darrer punt, l'informe alerta del creixement de l'envelliment, l'estancament i deteriorament del mercat de treball (l'increment de l'atur) i de dificultats econòmiques creixents per a les famílies, tots ells factors que poden considerar-se de més risc de ruptura i de dualització social. De l'augment de la immigració, el document en destaca els avantatges que suposa en termes demogràfics i econòmics -un imput clarament positiu, per tant-, i només en considera un risc les possibles tensions entre població autòctona i immigrada a l'hora de gestionar el canvi cultural que suposa l'increment de la diversitat social que aporta la immigració.
La present edició de l'Observatori del Risc s'obre amb tres reflexions sobre tres fets que han estat molt significatius des de l'informe anterior: la catàstrofe del Prestige, la guerra a l'Iraq i la pneumònia asiàtica. Per fer-ho, l'autor de l'apartat, Narcís Mir, que també és el director del treball, utilitza la tècnica del diàleg, emulant Galileo Galilei, per oferir-ne una visió més plural i enriquidora.
En el seu conjunt, l'informe, tal i com va destacar el mateix Mir en l'acte de presentació que es va fer dimecres 10 de desembre a la sala d'actes de Midat Mútua, esdevé com una mena de 'carta als reis' per al nou govern entrant: "No volem ser catastrofistes. Només deixar constància d'un seguit de problemes heterogenis que requereixen solucions adaptades per a cada un d'ells. Demanem a les forces que integraran el nou govern que afrontin la seva tasca amb passió i que abordin aquests problemes."
