15/12/2003 - 00:00
L''Acord per a un govern catalanista i d'esquerres' presentat diumenge, 14 de desembre, al Saló del Tinell conforma l'agenda política dels pròxims quatre anys en els diversos àmbits de l'acció de govern. Es tracta d'un text d'acords programàtics que apunta línies força concretes de quina serà la política del govern català en aspectes de tan interès per al lector de Sostenible com els que s'apunten en el capítol 'Una nova política territorial i ambiental'.
En aquest capítol, de prop de 20 planes, es desenvolupa la qüestió de la fiscalitat ambiental, que, amb tota seguretat, serà un dels aspectes més comentats de la nova política ambiental del govern, però també es deixen clares diferents voluntats. Aquí en teniu un primer resum que, tot i ser inevitablement parcial i incomplet, pretén informar, amb un cert caràcter d'urgència, de les principals línies d'acció ambiental del nou govern de Catalunya.
> Energia: Afavorir les energies renovables, de moment amb la creació d'una Agència Catalana de l'Energia. Aquesta tindrà per encàrrec l'elaboració d'un programa de desenvolupament de les fonts d'energia renovables per tal d'assolir una producció del 12% l'any 2010. També es crearà un Pla Nacional per a reduir les emissions de diòxid de carboni i dels gasos que contribueixen a l'escalfament del planeta. També es preveu l'impuls d'una Llei sobre la producció d'energia provinent de fonts netes i renovables. > Política i ordenació territorial: A banda d'ordenar les administracions catalanes a partir de tres nivells territorials (vegueries, comarques i municipis), es planteja una 'revisió en profunditat dels instruments de planificació, per a dotar-los d'un contingut més estratègic i una praxi més flexible, amb uns processos de formulació més participatius'. En aquest sentit, es busca un territori basat en els principis de sostenibilitat i amb un model territorial en malla, amb una tendència decreixent pel que fa a l'ocupació del territori. Un bon exemple d'això seria el fet que 'no hi haurà cap nova construcció de polígons industrials que no tingui assegurada la connexió amb el servei de transport públic' o que es determinen com a zones d'especial consideració les zones de litoral i muntanya. De moment, no es preveu una reformulació de la Llei d'Urbanisme, tot i que en el document s'assenyala que la seva revisió es farà, 'si s'escau'. Per ara, s'anuncia la intenció de suspendre les llicències o de fer una moratòria específica en aquells indrets més susceptibles d'especial protecció. Es preveu igualment la posada en marxa del Pla Territorial General de Catalunya, la revisió immediata i quadriennal del PEIN i la formulació del Pla Territorial Sectorial d'Espais Agraris de Catalunya, del Pla Territorial Sectorial del Litoral de Catalunya, i del Pla Sectorial dels sistemes de connexió biològica entre espais lliures. Un altre dels aspectes a destacar és l'establiment d'un cànon per tal de compensar l'impacte ambiental que derivi de les actuacions d'interès públic, per part del promotor, públic o privat. Aquest serà percebut per l'ajuntament afectat i l'import es destinarà a preservar i millorar la qualitat ambiental del municipi. > Habitatge: En els objectius de la política de sòl i habitatge destaca el d''Evitar el consum accelerat de sòl'. S'aplicaran a Catalunya els principis de la Carta Europea del Paisatge. > Residus: En aquest àmbit es vol treballar amb l'objectiu d'impulsar millor els sistemes de recollida selectiva i els tractaments no finalistes. En aquest sentit es vol castigar mitjançant un cànon l'abocament i la incineració de residus domiciliaris i industrials. Literalment, 'es vol elaborar un pla d'actuacions per fixar un escenari temporal on sigui factible abandonar la incineració de residus municipals'. S'apunta, per últim, la necessitat d'estudiar 'fórmules perquè la política impositiva referida als residus sigui progressiva'. Una porta oberta a la fiscalitat ambiental. > Biodiversitat i prevenció de la contaminació: Es vol redactar i aprovar la Llei de protecció de la biodiversitat, i establir diferents mesures per millorar la coordinació entre institucions i actualitzar les figures legals existents (pel que fa als PEIN, per exemple). En aquest sentit, s'apunta la creació de nous espais naturals de protecció especial a les estepes de Ponent, capçaleres del Ter i el Freser, Muntanyes de Prades, Montgrí-Medes, el sistema limnòtic de Banyoles-Porqueres, Montsec, costes del Montgrí i costes del Garraf, entre d'altres. Es preveuen diferents mesures encaminades a protegir els àmbits costers i agrícoles (s'apunta, entre d'altrs, la línia de la custòdia del territori). Pel que fa a la prevenció de la contaminació, es preveu el desplegament per tot el territori català de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) i l'establiment de nous sistemes d'inspecció i control més efectius. > Planificació: S'assenyala, en el primer punt, donar suport als processos de desenvolupament de l'Agenda 21 local, però també en un àmbit més general, amb l'impuls de l'Agenda 21 de Catalunya. Es busca, a més, l'elaboració d'un ampli diagnòstic ambiental de Catalunya, mitjançant un Llibre Blanc del Medi Ambient, i la publicació bianual d'un Informe sobre l'Estat del Medi Ambient a Catalunya, que establirà com a referent els indicadors de l'Agència Europea de Medi Ambient. > Política de gestió del cicle integral de l'aigua: Un dels punts que, de ben segur, generaran polèmica, és que no es tramitaran nous projectes de camps de golf mentre es revisi el PTGC i l'oposició al PH i als transvasaments dels rius Ebre i Roine, en els termes del Compromís dels Partits Polítics per l'Ebre. S'elaborarà, a més, un Pla Nacional de Gestió de l'Aigua que, entre d'altres, inclourà la reutilització de les aigües residuals depurades en l'agricultura, el rec de parcs i jardins i la neteja de la via pública. Per una altra banda, s'aprovarà un Pla d'Ordenació del sector porcí de Catalunya. Una de les coses interessants és que en l'àmbit agrícola i ramader hi ha un apartat específic lligant aquesta activitat amb l'assumpció imprescindible d'una nova cultura de l'aigua. > Fiscalitat Ambiental: Segons es pot llegir en el document, 'el conjunt de propostes de planificació i ordenació territorial, protecció del territori i del paisatge, de desenvolupament sostenible i de protecció ambiental, fan imprescindible millorar, dotar o crear els instruments efectius d'inspecció i control de què han de disposar els departaments de PTOP i Medi Ambient'. 'En aquest sentit, -continua-, 'té especial importància dotar-se de mitjans humans i materials que puguin resoldre aquestes qüestions quant a protecció de la legalitat urbanística i control ambiental derivat de la Llei'. Es fa necessari l'estudi d'instruments disuasoris i de fiscalitat ecològica que puguin contribuir a assegurar l'esmentat objectiu amb l'aplicació de figures impositives sobre la dispersió urbanística en el territori, les externalitats estacionals de determinades activitats, i els combustibles fòssils en la generació d'energia o en l'ús en transport. L'estudi que ha de concretar aquestes possibilitats s'haurà de fer de forma conjunta amb el departament d'Economia i Finances. > Infraestructures: Aquest àmbit és un dels més llargs del document. Es parla de 'dèficit secular d'inversió pública en matèria d'infraestructures', 'cosa que compromet la competitivitat i la vertebració interna del país'. La qüestió del transport públic hi té, sortosament, un bon pes específic. Entre moltes altres coses, es preveu la construcció d'una nova xarxa ferroviària catalana mixta de mercaderies i viatger per a l'interior de Catalunya, i que connecti aquests territoris amb l'àrea metropolitana i els ports de Tarragona i Barcelona. També s'insisteix en la necessària potenciació i ampliació dels serveis de rodalies. Un altre punt interessant: cal formular, durant la legislatura, el Pla de Carreteres i elaborar un pla d'autopistes i autovies. En aquest sentit, es pot llegir que 'el nou Pla de carreteres haurà de donar un fort impuls a la xarxa comarcal i local (xarxa capil·lar) que fins ara ha estat descuidada. La seva millora pot fer innecessària la construcció o incorporació d'alguna nova carretera de la xarxa bàsica'. Es preveu també la reformulació de la Llei de mobilitat, tot incidint molt especialment en la relació entre planificació territorial, infraestructures i mobilitat. Per una altra banda, s'informa de les revisions dels projectes del túnel de Bracons i de la Vall d'en Bas.
