10/07/2004 - 00:00
Un acte de recordatori però, sobretot, d'agraïment. La comunitat científica del país va homenatjar dimarts, 5 d'octubre, el naturalista Ramon Margalef, mort el 23 de maig passat als 85 anys, i en va destacar la influència que la seva visió de la natura -avançada en el temps- ha suposat en les generacions d'ecòlegs i biòlegs actuals. Al llarg de dues hores alguns dels seus deixebles van glossar des de diferents àmbits la personalitat i els treballs del mestre, el primer catedràtic d'ecologia de l'Estat espanyol l'any 1966.
Pioner de l'ecologia moderna, un dels científics més prestigiosos sobre biologia marina i limnologia (la branca que estudia els ecosistemes de les aigües continentals), Margalef -en paraules de Josep Laporte, president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC)-, 'sí que es mereixia el reconeixement de català universal'.
'Amb el seu nivell científic ha contribuït molt a prestigiar internacionalment el nostre país', afegia el doctor de l'UB Carles Gràcia. L'acte l'organitzaven la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i l'IEC i es va fer a la Sala Prat de la Riba de l'IEC. No s'hi cabia.
Margalef va ser, per damunt de tot, un naturalista. Així és com ell volia que el definissin i així ho va recordar durant el transcurs de l'acte el doctor Joandomènec Ros. Naturalista ho engloba tot: ecòleg, limnòleg, oceanògraf i educador. En definitiva, segons el mateix Ros, 'un home de ciència que s'interessa per la natura'. Deixa més de quatre-cents articles sobre planctologia, limnologia i ecologia general i tot un seguit de llibres, que el confirmen com un dels autors més citats en bibliografia científica en aquests àmbits de la recerca.
La capacitat del professor-investigador-pensador Margalef (així el va definir el doctor Josep Amat) per copsar la realitat amb uns altre ulls i ser capaç de connectar la biologia amb altres ciències també va quedar ben palès al llarg de l'homenatge. Els índexs basats en la Teoria de la Informació de Shannon i Weaver resumeixen una de les màximes del mestre: l'ecologia és una xarxa de coneixements que permeten entendre el món. Margalef també diferenciava la ciència de la seva aplicació. La màxima, no exempta de polèmica, és seva: 'L'ecologisme és a l'ecologia allò que el socialisme és a la sociologia.' Joandomènec Ros, que és qui va recordar la cita, no hi veu crítica.
I un exemple de la seva curiositat, citat pel mateix Ros. Una descoberta fruit de l'observació: la mateixa espècie de formiga guerrera amazònica canvia el seu recorregut en funció de si en el seu entorn hi ha la petja humana. El traçat que escullen en corrua les formigues que es veuen amenaçades és més aviat una autopista mentre que les que són en territori verge fan més esses; ressegueixen el camí xino-xano. Aquesta passió per la observació ens porta a la part més poètica i més entusiasta de Margalef: 'Hi ha un penetrant sentiment de bellesa en la contemplació de la natura...' El científic teoritza a partir del fenomen. Ho va resumir el doctor Ramon Folch: 'Margalef comença a pensar amb les mans.' Folch ho deia per la seva vistosa i característica gestualitat, però també per aquest coneixement epistemològic. La frase -entre poètica i irònica- també és del mestre: 'Recomano als biòlegs que, sense oblidar mai el nivell molecular, anem de tant en tant a donar-nos cops de cap al tronc d'un arbre i li demanem que ens inspiri per tal de poder entendre millor el que passa al món.'
Una altra conclusió gairebé general és la incapacitat del país per saber valorar i reconèixer el científic i la seva obra en tota la seva dimensió. 'Som davant d'un geni', deia el professor Josep Peñuelas. I, en canvi, hi ha una incomprensió generalitzada de les seves idees i de la seva obra, especialment entre el món social, polític i periodístic. En tot cas, el buit que Margalef ha deixat en la comunitat científica és evident i irrefutable. I, en aquest camp, el reconeixement és absolut. 'Li estem molt agraïts. La nostra vida hauria estat molt diferent sense el mestratge del doctor Margalef', va concloure Ramon Folch.
