30/03/2005 - 00:00
Un estudi decisiu presentat aquest dimecres mostra que prop del 60 % dels serveis que proporcionen els ecosistemes i que permeten la vida sobre la terra estan deteriorats o sobreexplotats. L'Informe de síntesi sobre l'Avaluació dels Ecosistemes per al Mil·lenni (AM), que és el resultat d'un estudi dut a terme per 1.300 experts de 95 països, alerta que els efectes negatius d'aquest deteriorament podrien agreujar-se de manera significativa en els propers 50 anys.
«Només si comprenem el nostre entorn i com funciona, podrem prendre les decisions necessàries per protegir-lo. Només si calculem el valor real de tots els nostres valuosos recursos naturals i humans, podem esperar construir un futur sostenible», ha declarat el secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan, en un missatge que acompanya la difusió dels informes de l'AM. «L'Avaluació dels Ecosistemes per al Mil·lenni és una aportació sense precedents a la nostra missió global a favor del desenvolupament, la sostenibilitat i la pau.»
Per la seva banda, el director general de la UNESCO, Koitxiro Matsuura, ha declarat: «Garantir el futur del nostre entorn és un repte urgent que ens afecta a tots, tant si treballem en el món de l'educació com de la ciència, la cultura o la comunicació. Ens hem de mobilitzar a escala mundial i nacional per tal que es tinguin molt en compte les conclusions de l'Informe de síntesi sobre l'Avaluació dels Ecosistemes per al Mil·lenni i que es limitin els danys que amenacen el nostre entorn natural.»
A París, l'informe ha estat presentat a la UNESCO pel director executiu del Consell Internacional de la Ciència (ICSU), Thomas Rosswall, i per Salvatore Arico, de la Divisió de Ciències Ecològiques i Naturals de la UNESCO i membre del consell encarregat de l'estudi.
Encara que no es disposa de totes les dades, els experts ja poden afirmar que el deteriorament que s'observa en 15 dels 24 serveis que proporcionen els ecosistemes estudiats -sobretot el subministrament d'aigua dolça, les existències de pesca, la regulació de l'aire i de l'aigua, la regulació dels climes regionals, dels riscos naturals i dels paràsits-, incrementa la probabilitat que es produeixin uns canvis bruscos, que poden afectar seriosament el benestar dels éssers humans. Per exemple: l'aparició de noves malalties, els canvis sobtats en la qualitat de l'aigua, la creació de «zones mortes» al llarg de les costes, la destrucció de zones de pesca i les alteracions del clima a escala de les grans regions del món.
L'Informe de síntesi posa de relleu quatre conclusions principals:
> Els éssers humans han modificat els ecosistemes més de pressa i més profundament en els darrers 50 anys que en cap altre moment de la seva història. Ho han fet principalment per respondre a unes necessitats creixents d'aliment, aigua, fusta, fibres i combustible. S'han convertit més terres a l'agricultura des del 1945 que durant els segles XVIII i XIX junts. Més de la meitat dels adobs nitrogenats sintètics -inventats el 1913- que es fan servir en l'agricultura ho han estat des del 1985. Segons els experts, la conseqüència ha estat una pèrdua substancial i en gran mesura irreversible de la diversitat de la vida de la Terra, on entre un 10 % i un 30 % de les espècies de mamífers, ocells i amfibis es troben ara amenaçades de desaparició. > Els canvis dels ecosistemes que han implicat uns beneficis nets substancials en termes de benestar humà i de desenvolupament econòmic, s'han aconseguit a un preu cada cop més alt en termes de deteriorament dels altres serveis. Només quatre serveis proporcionats pels ecosistemes han millorat en els darrers 50 anys: l'augment de la producció de les collites, dels ramats i dels productes de l'aqüicultura, i la major retenció de carboni que permet la regulació del clima mundial. Dos serveis -la producció de recursos halièutics i el subministrament d'aigua dolça- es proporcionen avui dia a un nivell molt inferior a les necessitats actuals, per no parlar de les necessitats futures. Els experts preveuen que aquestes dificultats faran minvar notablement els beneficis que les generacions futures poden esperar. > El deteriorament dels serveis proporcionats pels ecosistemes s'agreujarà de manera significativa durant la primera meitat del segle, cosa que representarà un obstacle per a l'assoliment dels objectius de desenvolupament del mil·lenni. Els quatre escenaris de futur analitzats pels experts al llarg de l'estudi preveuen avenços cap a l'eradicació de la fam al món, però aquests avenços seran massa lents per reduir a la meitat abans del 2015 el nombre de persones que pateixen fam. Els experts recorden, d'altra banda, que alguns canvis dels ecosistemes, com ara la desforestació, influeixen en l'abundància de patògens que afecten els éssers humans, com ara la malària i el còlera, així com en el risc d'aparició de noves malalties. La malària, per exemple, representa l'11 % de la despesa sanitària a l'Àfrica; si s'hagués pogut eradicar aquesta malaltia fa 35 anys, el producte interior brut del continent africà seria actualment 100.000 milions de dòlars més alt. > El repte d'invertir la tendència al deteriorament dels ecosistemes i satisfer alhora una demanda creixent, es pot aconseguir en alguns escenaris que comporten uns canvis significatius de les polítiques i de les institucions. Tanmateix es tracta de canvis importants i les tendències actuals no van en aquest sentit. L'informe esmenta les possibles opcions per conservar o millorar alguns serveis proporcionats pels ecosistemes i alhora reduir els efectes nocius o augmentar les repercussions positives sobre altres serveis. Per exemple, la protecció dels boscos naturals afavoreix la fauna i la flora salvatges, i alhora proporciona aigua dolça i redueix les emissions de carboni.«La conclusió fonamental d'aquesta avaluació és que les societats humanes tenen la capacitat d'eliminar els condicionants que imposen sobre els serveis naturals del planeta, sense deixar d'utilitzar-los per obtenir un nivell de vida millor per a tothom», afirma el Consell de Direcció de l'AM en una declaració titulada Viure per sobre dels nostres mitjans: actius naturals i benestar humà. «Aconseguir-ho exigirà tanmateix uns canvis radicals en la nostra manera de tractar la natura en totes les etapes de la presa de decisions, així com noves formes de cooperació entre governs, empreses i societat civil. Els senyals d'alarma estan encesos per a qui els vulgui veure. El futur és en les nostres mans.» L'Informe de síntesi de l'AM també recull que les poblacions més pobres són les que més pateixen els canvis que s'han produït en els ecosistemes. Les regions que s'enfronten a greus problemes de degradació dels ecosistemes -Àfrica subsahariana, Àsia central, algunes regions d'Amèrica Llatina, una part del sud i el sud-est d'Àsia- són també les que tindran més dificultats per assolir els objectius de desenvolupament del mil·lenni establerts per les Nacions Unides. A l'Àfrica subsahariana, per exemple, el nombre de pobres es preveu que augmenti de 315 a 404 milions de persones abans del 2015. Cap dels avenços aconseguits per eradicar la pobresa i la fam del món, millorar la salut de les poblacions o protegir el medi ambient no té possibilitats de durar si continua deteriorant-se la majoria dels serveis proporcionats pels ecosistemes, dels quals depèn la humanitat», afirma l'Informe de síntesi. Especialment destaca que el deteriorament actual dels serveis que proporcionen els ecosistemes és un obstacle en el camí dels objectius de desenvolupament del mil·lenni, uns objectius en què els dirigents dels països del món es van posar d'acord a les Nacions Unides el 2000. L'Informe de Síntesi de l'Avaluació dels Ecosistemes per al Mil·lenni és el primer d'una sèrie de set informes de síntesi i de quatre volums tècnics que avaluen l'estat dels ecosistemes del món i la seva repercussió sobre el benestar humà. Aquest informe es publica amb una declaració del Consell de Direcció del MA titulada 'Viure per sobre dels nostre mitjans: actius naturals i benestar humà'. L'avaluació duta a terme durant quatre anys ha estat dissenyada conjuntament amb organismes de les Nacions Unides, organitzacions científiques internacionals i organismes de desenvolupament, amb orientacions procedents del sector privat i representants de la societat civil. El finançament ha estat aportat principalment pel Fons Mundial del Medi Ambient, la Fundació de les Nacions Unides, la Fundació David i Lucile Packard i el Banc Mundial. La Secretaria de l'AM és coordinada pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). L'AM és reconegut pels governs com un mecanisme que permet cobrir una part de les necessitats d'avaluació de quatre tractats internacionals sobre el medi ambient: la Convenció sobre la Diversitat Biològica, de les Nacions Unides, la Convenció sobre les Zones Humides, la Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertització i la Convenció sobre les Espècies Migradores. L'AM té el suport de 22 de les organitzacions científiques més grans del món, inclosa la Societat Reial del Regne Unit i l'Acadèmia de les Ciències del Tercer Món. La tasca de l'AM es duu a terme sota el control d'un consell de direcció de 45 membres, presidit conjuntament pel Dr. Robert Watson, assessor científic en cap del Banc Mundial, i pel Dr. A. H. Zakri, director de l'Institut Europeu d'Estudis Superiors de la Universitat de les Nacions Unides. El Grup d'Avaluació que supervisa el treball tècnic de l'AM inclou 13 dels principals investigadors en ciències socials i naturals del món. És presidit conjuntament per la senyora Angela Cropper, de la Fundació Cropper, i pel Dr. Harold Mooney, de la Universitat de Stanford. El Dr. Walter Reif és el director de l'Avaluació dels Ecosistemes per al Mil·lenni. Font: PAUTA COMUNICACIÓ.
