10/10/2005 - 00:00
El Decret 207/2005 de 27 de setembre, d'adopció de mesures d'emergència en relació amb la utilització dels recursos hídrics, estableix les normes i mesures extraordinàries de gestió dels recursos hídrics escassos a les conques internes de Catalunya, entre elles la del Sistema Ter-Llobregat, que abasteix 117 municipis. Una d'aquestes mesures extraordinàries, tal com descriu l'article 21 d'obres i actuacions urgents, és el transport d'emergència per a abastament. En aquest àmbit concret s'ha produït els darrers dies una polèmica iniciada per la presentació als mitjans de comunicació per part de la companyia Aigües de Barcelona (Agbar) d'un projecte d'instal·lació que permeti al Port de Barcelona abans del desembre, rebre aigua potable o prepotable - s'hi preveu una desinfecció- en vaixells, per tal de fer una connexió directa a la xarxa de distribució gestionada per la companyia, que abasteix 23 municipis.
La proposta de la companyia respecte a l'origen de l'aigua és oberta - han afirmat que podia ser d'origen fins i tot de fora d'Espanya -,tot i que contemplen dos prioritaris: L'aigua sobrera durant la temporada baixa turística del Consorci d'Aigües de Tarragona, aprofitant les instal·lacions que ja existeixen al Port de Tarragona i que havien servit per abastir l'illa de Mallorca o bé l'aigua procedent de dessaladores d'aigua de mar del sud d'Espanya.
Després de la presentació d'Agbar al matí del divendres, Jaume Solà, el director de l' Agencia Catalana de l'Aigua (ACA) adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge, va respondre afirmant que l'autoritat competent en matèria de recursos hídrics en el Sistema Ter-Llobregat, que recau en l'executiu català, és qui ha de decidir quines obres s'endeguen, en quin moment i quin origen tenen els cabals emprats.
Per la qual cosa, la proposta d'Agbar, és d'esperar que quedi congelada fins a les autoritzacions pertinents del Govern català. De fet, ja a la presentació s'anunciava per part de Leornard Carcolè, director general de l'aigua a Catalunya i Balears d'Agbar, que mancaven les autoritzacions de l'Agència, però s'assegurava que s'havia arribat a un acord amb l'Entitat Metropolitana de Medi Ambient (EMMA). Cal subratllar, no obstant que la proposta planteja tant la possibilitat de rebre aigua com de donar-ne en un futur. A més es va anunciar el projecte de finançar amb recursos propis (un total de 3 milions d'euros) la instal·lació del dipòsit necessari al Moll d'Inflamables del Port de Barcelona i la conducció d'1,5 km fins a la xarxa de distribució urbana de la companyia.
Enmig d'aquesta polèmica, ha alçat la veu, la Plataforma en Defensa de l'Ebre qui ha vist en aquest enfrontament entre l'Agencia Catalana de l'Aigua i Aigües de Barcelona una escenificació, una campanya per preparar l'opinió pública per exigir el transvasament de l'Ebre derogat en el Pla Hidrològic.
Situació actual Mentrestant, la climatologia sembla que s'entesta en mantenir l'estat dels embassaments a la xarxa d'abastament del Sistema Ter-Llobregat. La situació, extreta de les dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge és la següent: La conca del Llobregat és la que està més propera a l'estat d'emergència. La situació a 3 d'octubre és de 47,78 hectòmetres cúbics embassats -que corresponen a un 22,35% de capacitat -.
La conca del Ter disposa d'un major volum embassat, ja que es troba (segons dades del mateix dia) a un 31,85% de capacitat entre Sau i Susqueda. Segons fonts del Departament de Medi Ambient, aquesta situació ja fa temps que es perllonga, però amb la cura amb que s'estan fent els desembassaments, no es preveu entrar al llindar d'emergència fins a principis de novembre.
La preocupació de tots és assegurar en condicions adequades l'abastament a la població, i seria desitjable que tots els esforços s'unissin per tal de que la població es veiés afectada el mínim possible de seguir amb les condicions climatològiques adverses. Perquè una preocupació respecte a les restriccions i baixades de pressió que actualment tenen els gestors és com podrà aguantar una xarxa de les característiques de l'Àrea Metropolitana, que tot i haver sofert renovacions contínues, no deixa de tenir un disseny molt antic.
Una assignatura pendent per a tota la societat catalana és endegar mesures estables en el temps d'estalvi, reciclatge i reutilització d'aigua que ens permetran superar futures sequeres amb major seguretat d'abastament.
Més informació: Gestió sequera Departament Medi Ambient i Habitatge Informació d'Agbar sobre la sequera
La proposta de la companyia respecte a l'origen de l'aigua és oberta - han afirmat que podia ser d'origen fins i tot de fora d'Espanya -,tot i que contemplen dos prioritaris: L'aigua sobrera durant la temporada baixa turística del Consorci d'Aigües de Tarragona, aprofitant les instal·lacions que ja existeixen al Port de Tarragona i que havien servit per abastir l'illa de Mallorca o bé l'aigua procedent de dessaladores d'aigua de mar del sud d'Espanya.
Després de la presentació d'Agbar al matí del divendres, Jaume Solà, el director de l' Agencia Catalana de l'Aigua (ACA) adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge, va respondre afirmant que l'autoritat competent en matèria de recursos hídrics en el Sistema Ter-Llobregat, que recau en l'executiu català, és qui ha de decidir quines obres s'endeguen, en quin moment i quin origen tenen els cabals emprats.
Per la qual cosa, la proposta d'Agbar, és d'esperar que quedi congelada fins a les autoritzacions pertinents del Govern català. De fet, ja a la presentació s'anunciava per part de Leornard Carcolè, director general de l'aigua a Catalunya i Balears d'Agbar, que mancaven les autoritzacions de l'Agència, però s'assegurava que s'havia arribat a un acord amb l'Entitat Metropolitana de Medi Ambient (EMMA). Cal subratllar, no obstant que la proposta planteja tant la possibilitat de rebre aigua com de donar-ne en un futur. A més es va anunciar el projecte de finançar amb recursos propis (un total de 3 milions d'euros) la instal·lació del dipòsit necessari al Moll d'Inflamables del Port de Barcelona i la conducció d'1,5 km fins a la xarxa de distribució urbana de la companyia.
Enmig d'aquesta polèmica, ha alçat la veu, la Plataforma en Defensa de l'Ebre qui ha vist en aquest enfrontament entre l'Agencia Catalana de l'Aigua i Aigües de Barcelona una escenificació, una campanya per preparar l'opinió pública per exigir el transvasament de l'Ebre derogat en el Pla Hidrològic.
Situació actual Mentrestant, la climatologia sembla que s'entesta en mantenir l'estat dels embassaments a la xarxa d'abastament del Sistema Ter-Llobregat. La situació, extreta de les dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge és la següent: La conca del Llobregat és la que està més propera a l'estat d'emergència. La situació a 3 d'octubre és de 47,78 hectòmetres cúbics embassats -que corresponen a un 22,35% de capacitat -.
La conca del Ter disposa d'un major volum embassat, ja que es troba (segons dades del mateix dia) a un 31,85% de capacitat entre Sau i Susqueda. Segons fonts del Departament de Medi Ambient, aquesta situació ja fa temps que es perllonga, però amb la cura amb que s'estan fent els desembassaments, no es preveu entrar al llindar d'emergència fins a principis de novembre.
La preocupació de tots és assegurar en condicions adequades l'abastament a la població, i seria desitjable que tots els esforços s'unissin per tal de que la població es veiés afectada el mínim possible de seguir amb les condicions climatològiques adverses. Perquè una preocupació respecte a les restriccions i baixades de pressió que actualment tenen els gestors és com podrà aguantar una xarxa de les característiques de l'Àrea Metropolitana, que tot i haver sofert renovacions contínues, no deixa de tenir un disseny molt antic.
Una assignatura pendent per a tota la societat catalana és endegar mesures estables en el temps d'estalvi, reciclatge i reutilització d'aigua que ens permetran superar futures sequeres amb major seguretat d'abastament.
Més informació: Gestió sequera Departament Medi Ambient i Habitatge Informació d'Agbar sobre la sequera
