[FINESTRA AL MÓN ] Tuvalu: SOS des del Pacífic

L'any 2006 hi haurà eleccions a Tuvalu però en aquesta petita nació del Pacífic Sud de 11.000 habitants poques coses canviaran. El consens és gran; no hi ha partits polítics i els candidats a ser membres del parlament s'agrupen en funció d'interessos concrets en cada consulta electoral. De fet, a Tuvalu, país de la Commonwealth i on la reina d'Anglaterra és cap d'estat, només hi ha un interès o, més ben dit, una preocupació: que el país sencer desaparegui sota les aigües i quedi esborrat per sempre del mapa.
Evidències Tuvalu és un arxipèlag format per sis atols i 3 petites illes amb un total de 25 km quadrats. Amb una mitjana de 2 metres sobre el nivell del mar, les seves terres emergides estan patint la pressió de l'oceà Pacífic, bé a través de l'erosió de la costa o d'inundacions. Tuvalu està situat en una zona de formació d'huracans i aquests fenòmens hi apareixen sobtadament i amb molta virulència. Si, com algunes previsions assenyalen, a finals del segle XXI el nivell del mar augmentés un metre això significaria el final de Tuvalu com a lloc habitable.
Les autoritats del país han certificat que durant les marees altes, l'aigua penetra terra endins provocant danys a les escasses collites i salinitzant els pocs aqüífers existents. A principis del 2004 el país sencer va quedar negat per aquestes grans marees, el fenomen s'havia produït en altres ocasions però darrerament la seva freqüència ha augmentat fins a fer-se present cada dos anys. Les observacions continuades han constatat que, efectivament, Tuvalu ha perdut superfície. Algunes fonts indiquen que aquesta pèrdua és més evident pels científics que el propi canvi climàtic.
A nivell internacional hi ha prudència i s'evita llançar encara un crit d'alerta tot i que la qüestió ja es va tractar fa 5 anys en la conferència interministerial d'Àsia- Pacífic. D'aquesta trobada va sortir el document Climate Change and the Pacific Islands on s'avalua la situació, es descriuen possibles escenaris i es repassen les accions per dur a terme en els països implicats.
Un cop de sort Tuvalu va començar a mobilitzar-se el 1992 per avisar al món de la seva situació però en aquell moment comptava amb alguns elements en contra. Primer, el grau d'escepticisme encara existent sobre la qüestió del canvi climàtic. Segon, la mida del país i la seva distància dels principals centres de poder i influència - la pertinença a la Commonewalth tampoc va ajudar en aquest sentit-. I, derivat de tot això, l'escassetat de recursos econòmics que limitaven enormement les autoritats en el seu marge d'acció exterior.
A finals dels anys 90, la irrupció d'Internet ho va canviar tot. El sistema triat per identificar els estats a la xarxa va determinar que el domini del país fos .tv, un domini que milers de televisions de tot el món volien fer servir. Així, l'any 2000 l'estat va acabar signant un contracte amb una empresa nord-americana a fi de llogar el seu domini durant 12 anys per 50 milions de dòlars. Tuvalu -curiosament un dels pocs països del món sense emissores de televisió- tenia abans una economia feble sostinguda amb els ajuts de Nova Zelanda, Austràlia, Gran Bretanya i el Japó i algunes activitats com la pesca; ara els ingressos, gràcies a les inicials tv, han fet doblar el PIB en poc temps.
Accions decidides El canvi econòmic ha servit per activar una estratègia amb diversos fronts. Per començar el país va ingressar a les Nacions Unides el mateix any 2000; això li va permetre accedir al programa conegut com Pacific Islands Climate Change Program (PICCAP) El seu objectiu és ajudar les illes del pacífic a implementar la Convenció sobre el Canvi climàtic de les Nacions Unides atenent l'especificitat d'aquests territoris. Tuvalu es va plantejar un pla d'acció amb tasques concretes: posar en marxa un comitè de recerca sobre el canvi climàtic; elaborar un inventari de les emissions de CO2; comunicar les dades recollides a les Nacions Unides; estudiar la vulnerabilitat de l'illa i , finalment, desenvolupar una estratègia nacional a partir de la informació disponible. Paral·lelament les autoritats van comunicar la seva voluntat de desenvolupar un pla sense precedents d'energies netes per eradicar l'ús els combustibles fòssils en el seu territori.
David i Goliath Tuvalu és independent des del 1978. En l'època de domini britànic havia guanyat, pocs anys abans, identitat pròpia com a colònia en segregar-se, per diferències ètniques, d'una entitat política més gran. Els tuvaluans -que són polinesis- tenen fama de persones serenes i negociadores però també de saber enfocar bé els seus objectius. El país també ha pogut amplificar la seva veu exterior a través de la pertinença a la Alliance of Small Island States, que amb els seus 43 membres fa de 'lobby' a les Nacions Unides.
S'ha publicat que Tuvalu té intencions de portar els Estats Units i Austràlia davant del Tribunal Internacional de Justícia per la contribució d'aquests dos països al canvi climàtic. Fonts del Center for International Environmental Law , organització que treballa per fomentar l'ús de la legislació internacional en el camp del medi ambient han indicat que el petit país del Pacífic podria tenir possibilitats de guanyar. Una quimera? El temps ho dirà. Cal recordar però que l'any que va entrar a les Nacions Unides, el govern del país va demanar a Austràlia que estudiés la possibilitat d'acollir als tuvaluans en cas que l'evacuació fos necessària. La demanda també es va adreçar, per si de cas, a Nova Zelanda.