El sector domèstic i el comercial disparen el consum energètic a Barcelona

Cada barceloní consumeix 6,9% megawats més que l'any 1999. El sectors que més han incidit en aquest increment han estat el domèstic i el comercial que presenten un ritme de creixement anual molt superior a la mitjana europea. Aquesta és una de les dades centrals del balanç energètic de la ciutat de Barcelona 1999-2003, el primer informe de l'Observatori de l'Energia. La funció d'aquest observatori és fer un seguiment de la situació del sector, dintre del Pla de Millora energètica de Barcelona que va nàixer a la ciutat al 2002, com a marc de la política energètica municipal, per crear un model de ciutat més sostenible.
Segons la tercera tinent d'alcalde de Barcelona, Imma Mayol, presidenta també de l'Agència d'Energia de Barcelona, creada per impulsar i coordinar les accions del Pla, aquestes xifres demostren que 'no s'està complint el Pla de Millora Energètica i el sector domèstic serà el preferent per introduir polítiques energètiques'.
Imma Mayol ha remarcat que aquest increment de consum d'energia a les llars es deu a tres factors. En primer lloc, a la ineficiència en el edificis. I és que un pis nou a Barcelona té una despesa energètica d'un 40% superior a, per exemple, un a França. Per això, el director de l'Agència de l'Energia de Barcelona, Antonio Romero, ha afegit que el Govern haurà d'adaptar una normativa comunitària perquè els edificis de nova construcció hagin de disposar d'un informe d'eficàcia energètica (materials, aïllament, orientació i estructures) que permetrà que en un futur es redueixin les pèrdues d'aquests recursos.
D'altra banda, també influeixen els incorrectes hàbits de consum i la proliferació del aires condicionats dels quals es venen més d'un milió cada any. Aquests aparells suposen 'un consum excessiu d'energia ja que, a més, sovint estan mal ubicats', ha afirmat Imma Mayol.
Tot i així, el consum de cada barceloní del 1,7% és força inferior al de Catalunya (3,1%) o el d'Espanya (3,8%). Aquest fet es deu al menor pes de la producció industrial i del transport a la ciutat. Concretament, en aquest darrer cas, s'han disminuït el nombre de cotxes (416 cotxes per cada mil habitants al 1999 davant els 381 de 2003). D'aquests han augmentat els que funcionen amb dièsel. Tot i així, les motos i els ciclomotors han guanyat terreny com a vehicle per circular per la ciutat.
Augment de l'energia produïda amb les renovables Tot i així, com a dada positiva del balanç energètic destaca que la ciutat és capaç de generar el 65,2% de l'electricitat consumida, i el 25% del total de l'energia que requereix, uns percentatges que al 1999 eren només del 16,4% i el 5,9%, respectivament. Aquesta capacitat d''autoproducció' es deu en part a l'entrada en funcionament dels nous mòduls de les centrals de cicle combinat del Besòs i l'increment d'energies renovables sobretot gràcies a la generació a partir de biogàs en l'Ecoparc de la Zona Franca i a l'aprofitament de desgasificació de l'abocador del Garraf, que es nodreix dels residus procedents de Barcelona que es realitza des de maig de 2003.
Respecte a la generació d'energia fotovoltàica i solar tèrmica, la seva producció ja representa el 34% del total de les renovables, que suposen un 0,23% de la que es consumeix en el conjunt de la capital. Segons Imma Mayol, 'al 2003 s'han generat 2.800 MW amb energia fotovoltàica i es compten amb 21.293 captadors solars tèrmics', unes xifres que es pretén que segueixin augmentant per poder continuar reduint 'la dependència de l'energia nuclear i la produïda amb carbó'.
Disminució gasos efecte hivernacle Un altre dels aspectes positius d'aquest balanç és que s'ha reduït en un 0,80% el nivell d'emissions de gasos amb efecte hivernacle (de 4.786.879 tones de CO2 equivalent a 4.748.498 en 2003), una dada que està relacionada amb la producció de biogàs al Garraf, que ha disminuït les emissions de Barcelona.