Descoberta una nova espècie de tritó de muntanya a Catalunya

El tritó del Montseny és també l'única espècie d'urodel endèmica de tot l'estat espanyol i presenta tot un seguit de característiques genètiques, morfològiques i osteològiques que el fan únic i el diferencien del seu parent més proper, el tritó pirinenc. El C. arnoldi, que rep aquest nom en reconeixement a l'herpetòleg britànic E. N. Arnold (The Natural History Museum, Londres), té la pell més llisa, translúcida en la part ventral, coloració similar a la de la xocolata i una mida relativament més petita, tant els mascles com les femelles, així com diferències en la morfologia de les vèrtebres de la base de la cua. L'espècie també presenta dimorfisme sexual: com els tritons de muntanya són els únics tritons que copulen; els mascles tenen una cua proporcionalment més llarga i més alta que les femelles, el cap és més ample i solen assolir una longitud corporal més gran i un pes superior. «La descripció d'una nova espècie és un pas endavant en un dels objectius principals de la sistemàtica, que és el d'arribar a conèixer i classificar tots els organismes vivents de la terra» comenta Salvador Carranza. En l'estudi, s'han extret mostres d'ADN dels animals, i s'han amplificat i seqüenciat tres gens mitcodondrials amb la tècnica de la PCR (reacció en cadena de la polimerasa). Un cop obtingudes les seqüències, s'han alineat amb un programari específic i les alineacions s'han emprat per inferir les relacions filogenètiques entre els diferents organismes amb uns programes especialment dissenyats per a aquesta tasca. Les anàlisis d'ADN mitocondrial indiquen que el tritó del Montseny es va separar del tritó pirinenc fa aproximadament 1,5 milions d'anys, durant les primeres glaciacions pleistocèniques. Tot i la seva antiguitat, els primers tritons del Montseny no es van detectar fins a l'any 1979, molt probablement com a conseqüència de l'escassa presència d'aquesta espècie, el caràcter discret i la distribució restringida a uns pocs torrents d'aigües fredes del Montseny. «El tritó del Montseny habita en torrents d'aigües netes, fredes i molt oxigenades, a una altura superior als 600 metres al Parc Natural del Montseny, i sobretot a les fagedes però també als alzinars». Uns estudis preliminars indiquen que es podria tractar de l'amfibi que presenta l'àrea de distribució més reduïda de tot Europa i un dels més amenaçats. «Avui dia, el tritó del Montseny 'explica Salvador Carranza- és un dels amfibis més amenaçats d'Europa. Hi ha només set poblacions, la seva àrea de distribució és inferior als quaranta quilòmetres quadrats i la grandària poblacional és de menys de 1.500 tritons adults. Per protegir-lo, en primer lloc caldrà veure quants n'hi ha en total, on es troben i quins factors influencien en la seva distribució. Aquestes dades es combinaran amb resultats obtinguts a partir d'estudis demogràfiques i genètics, i aleshores es podrà dur a terme un pla de conservació en què es proposaran les mesures més adients per a la protecció d'aquesta espècie». A partir d'ara, en l'àmbit d'estudi del C. arnoldi, els projectes més immediats de futur es dirigiran a intentar mapar exactament l'àrea de distribució i determinar quants exemplars n'hi ha, esbrinar les raons per les quals es troben en uns torrents determinats, estudiar la demografia de l'espècie i determinar si hi ha flux genètic entre poblacions o bé les poblacions estan aïllades.