El Parc del Montnegre i el Corredor es pregunta pel seu futur amb una diagnosi integral

03/08/2006 - 00:00
Quines condicions de l'ambient són acceptables?, quines formes d'ús del medi són millors per als individus, la societat i la resta d'organismes vius?, com es pot fer un balanç dels beneficis econòmics i dels impactes ambientals?, com avaluar els nivells mínims de risc? Per primera vegada es fa un estudi al Parc del Montnegre Corredor des del punt de vista de les ciències ambientals. Una anàlisi de recerca ambiental integrada que ha estat publicat al llibre 'Diagnosi ambiental al Parc del Montnegre i el Corredor'. Algunes conclusions? La falta d'un impuls de les energies renovables i d'un model integral de residus. El llibre ha estat publicat dins la col·lecció 'Monografies' de la Diputació i és el fruit de la col·laboració entre l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació i la Universitat Autònoma de Barcelona. L'estudi ha estat coordinat pels professors Martí Boada del Departament de Geografia, i Joan Rieradevall, del Departament d'Enginyeria Química, de la UAB. Aquest projecte és una nova visió de la diagnosi ambiental d'un territori singular, com és un espai protegit, que supera la visió estrictament municipal i aïllada de la majoria de les anàlisis ambientals desenvolupades fins ara i que realitza un estudi ambiental territorial superant límits administratius municipals, comarcals i provincials. Fins ara, als parcs s'havien realitzat estudis des d'un caire biologista, químic i agrònom, però mai des d'un punt de vista integrador home i medi. El precedent d'aquest estudi el tenim al Parc del Montseny, on els mateixos autors ja van realitzar una diagnosi molt acurada i ambientalista. Aquesta diagnosi ambiental recull observacions i informació inèdites que seran molt útils per als gestors del parc en les tasques de planificació i gestió i serveix per identificar aspectes socioambientals i proposar accions de millora. Tot això contribueix enormement al manteniment de la relació d'equilibri i la unitat funcional entre l'home, la seva activitat i l'entorn. Com s'elabora la diagnosi Aquest projecte ambiental ha estat vertebrat a l'entorn de setze equips de projectes de ciències ambientals amb la participació de prop d'uns setanta ambientòlegs, sota la direcció dels responsables científics de la Unitat de Projectes de la llicenciatura de ciències ambientals de la UAB. És un projecte complex que ha aplicat noves metodologies ambientals i que s'ha trobat amb entrebancs com la gran dispersió de la informació ambiental que hi havia fins ara, el canvi de d'una anàlisi local ambiental a una supralocal i del canvi de visió del territori. Malgrat tot, l'estudi que ha durat dos anys, ha aportat molt aspectes nous degut al fet d'enfocar les anàlisis des d'un altre punt de vista. En una primera fase s'ha realitzat una anàlisi detallada de l'estat socioambiental del municipi, que ha permès conèixer quina és la seva situació actual, a partir d'una recerca bibliogràfica i documental dels vectors ambientals, i també s'ha realitzat un treball de camp per caracteritzar l'ecosistema del municipi (inventari d'abocaments, estudi de les instal·lacions energètiques, anàlisi de la composició de residus, caracterització dels recursos forestals...). En la segona fase s'han avaluat aquestes dades de camp i s'han elaborat propostes finals d'accions de millora socioambientals per tal d'incorporar-les en un pla d'acció. Aportacions innovadores Els principals aspectes estudiats en aquesta diagnosi ambiental s'han agrupat sota les temàtiques: interaccions entre medis. Vectors i fluxos ambientals; medi natural: sistema biofísic; medi socioeconòmic: sistema antròpic. Dels resultats de l'anàlisi de les interaccions entre medis i vectors s'han trobat mancances en l'ús d'energies renovables i la inexistència d'un pla integrat de residus. Arrel d'això, s'està confeccionant un pla estratègic de residus que englobi tos els municipis del PMN. Dins del medi natural s'ha avaluat la gestió dels recursos naturals, on s'ha trobat que hi ha hagut un increment de superfície arbrada en els últims anys en comparació amb la superfície agrícola. Cal destacar l'important paper en l'afavoriment de la biodiversitat i la gestió forestal ( neteja el sotabosc), que té la ramaderia d'oví i cabrum ubicada al parc, malgrat es troba amenaçada per la dificultat de transmissió cultural, ja que hi ha entrebancs per incorporar pastors joves. En l'aspecte socioecònomic destaca l'estudi exhaustiu de mobilitat que es va fer de tot el parc, detectant-se problemes en el compliment del marc legal en els aspectes de circulació motoritzada, activitats de lleure i delimitació de camins, i problemes de senyalització i acumulació de deixalles en més del 50% de la xarxa analitzada. Així mateix, s'ha realitzat una anàlisi del risc d'inundacions amb un important augment del cabal punta, degut sobretot a una menor presència de boscos a la vessant del Maresme. Els centres de difusió i educació ambiental al PMC també han estat analitzats, destacant una millora gràcies al treball desenvolupat per l'Escola de Natura del Corredor, malgrat al Montnegre s'observa una davallada en l'oferta d'activitats mediambientals. El sector de la restauració és l'activitat turística predominant i no s'observen sinèrgies entre el sector restauració i l'activitat agrícola del parc, encara que la localització dels restaurants es troba a prop dels camps de conreu. Per aquest motiu, es proposa que els restauradors facin difusió dels productes de la terra. D'aquest estudi ha sortit ja publicada una guia molt complerta d'informació turística i de serveis que ofereix el parc. La pressió entròpica al parc és molt elevada i s'estima en 17.000 persones, degut fonamentalment a les urbanitzacions del parc i del preparc, que vénen d'una il·legalitat inicial que ha portat associada una qualitat de serveis deficient i la ubicació en zones naturals abruptes, que dificulten la seva seguretat i ocasionen un impacte ambiental. Repercussions futures de la diagnosi ambiental Aquesta diagnosi ambiental supramunicipal ha permès detectar els problemes socioambientals del PMC i aquelles accions que s'han d'incorporar en el pla d'acció d'aquesta zona. Així mateix, serà una bona eina pels gestors del parc i com a suport per trobar noves vies de participació dels responsables dels municipis i altres col·lectius (ecologistes, empresarials...). Aquest llibre és una aportació molt important al camp de la recerca ambiental i el seu punt de vista integrador obre portes al major intercanvi i interrelació entre tots els actors implicats en la gestió d'aquest Parc. De la mateixa manera serveix de model a aplicar a altres parcs. Actualment s'està portant a terme la diagnosi del parc de Collserola, on s'està elaborant el primer mapa de contaminació acústica i de contaminació lumínica. L'acte de presentació del volum va tenir lloc el 22 de febrer a la Rectoria Vella de Sant Celoni, a càrrec dels doctors Martí Boada i Joan Rieradevall i va comptar amb la presència de Josep Mayoral, diputat delegat de l'Àrea d'Espais Naturals, i de Joan Castaño Augé, alcalde de Sant Celoni.

Relacionats

Butlletí