Agbar i la UPC publiquen un llibre de referència sobre l'aigua a Catalunya

En el marc del Dia Mundial de l'Aigua es va presentar el dimarts dia 21 a l'auditori de la Torre Agbar el llibre L'aigua a Catalunya, una perspectiva per als ciutadans, publicat per la Càtedra Agbar i la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquest llibre vol acostar als ciutadans les diferents vessants de la gestió de l'aigua i ser al mateix temps un instrument de col·laboració entre els experts de diferents àmbits. Ofereix una visió comprensiva i comprensible de la relació entre l'aigua i la ciutadania, a partir d'un recull d'articles d'opinió de responsables dels principals organismes relacionats amb la gestió de l'aigua, dels àmbits públic, privat i universitari. L'acte va comptar amb la presència del conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà; del director general del Grup Agbar, Àngel Simon; Josep Ferrer, rector de la UPC; del director de la Càtedra Agbar i catedràtic de la UPC, Josep Dolz, i del director de planificació i organització d'Agbar Aigua i editor del llibre, Fernando Rayón. Àngel Simon va remarcar que aquest és un llibre "obert a tothom que tingui a dir alguna cosa sobre l'aigua i que s'ha realitzat des d'un triangle molt fructífer: empresa, universitat i administració". "Una visió no tertuliana, una visió basada en estudis i reflexions, gràcies a la visió globalitzadora i participativa de l'administració, amb qui ja des dels inicis de la història d'Aigües de Barcelona, s'ha mantingut una complicitat molt gran". Per la seva banda, Fernando Rayón, editor del llibre, va agrair als 90 autors dels 60 articles del llibre la seva col·laboració i la seva gran tasca, tenint en compte que el temps d'elaboració ha estat de tres mesos. Rayón va assenyalar que amb un llenguatge comprensible aquest llibre permet conèixer en detall quins són els reptes que té l'aigua actualment, tant a nivell de quantitat, qualitat com de compliment de normatives europees que condicionen un canvi transcendental en la nostra visió d'aquest preuat recurs. L'aigua com a recurs i com a risc Josep Dolç va exposar els continguts i les idees fonamentals. En aquest sentit va remarcar que "'l'aigua té moltes facetes i molts punts de vista, és polièdrica, com ho és el llibre, però cal centrar-se en dues: l'aigua com a recurs i com a risc". El fet que Catalunya sigui un país mediterrani sotmès a recurrents episodis de sequeres i inundacions ha propiciat l'existència d'una tradicional cultura en l'eficaç gestió de l'aigua. Tot i això, hem de seguir convivint amb els greus impactes socioeconòmics de les riuades i això comporta uns riscos que s'han de reduir per fer la situació sostenible. Però, sorgeixen nous problemes que impedeixen aconseguir-ho, com la intensa ocupació del territori, poc prudent i respectuosa amb les seves característiques hidrològiques naturals. Cal satisfer la demanda creixent de l'aigua, cosa que repercutirà en un canvi d'usos. Segons Dolç, "per una banda tindrem menys recursos disponibles i per una altra el cost vinculat a l'aigua i per mantenir els ecosistemes fluvials serà elevat". Així, el 65% de l'aigua que es consumeix en la regió metropolitana ve dels embassaments i els últims episodis de sequera s'han pogut "sostenir" més bé gràcies a aquests eren plens. Per tant, suposen una garantia enfront situacions difícils. Segons Dolç, aquesta garantia s'ha de millorar, optimitzant l'ús i el consum, canviant les polítiques tarifàries i ajustant-se més als costos, millorant la gestió i les interconnexions de xarxes (Ter-Llobregat i la de l'Ebre). En definitiva, "calen noves alternatives per garantir l'aigua com a recurs natural". El risc fonamental de l'aigua és el risc d'inundació que està vinculat a la pluja, la geomorfologia i l'ocupació del territori. Dolç va remarcar que els grans problemes associats a les inundacions provenen de la mala planificació urbanística, la freqüent ocupació de les àrees inundables, etc. Per tant, segons Dolç, " quan es realitza una actuació es tracta de disminuir riscos, harmonitzar els avantatges i ordenar en definitiva l'ocupació per recuperar els valors naturals que tenen els sistemes fluvials." "Cal assolir un pacte que defineixi a grans trets la política de l'aigua, com a recurs i com a risc, a llarg termini i fomentant un debat rigorós i serè en el qual totes les opinions siguin considerades". El repte administratiu Aquest llibre i l'existència de la Càtedra Agbar són fruit d'una visió moderna de la Universitat, on es valora la integració social de l'activitat acadèmica. Així és com ho entén des de fa anys la Universitat Politècnica de Catalunya. Josep Ferrer, rector de la UPC va remarcar que "el fet que la Universitat trenqui els seus límits acadèmics i aporti els seus coneixements bàsics al debat social , per poder opinar i apuntar possibles solucions i alternatives a problemes de gran interès per tota la ciutadania, és una de les missions en les quals la universitat cada cop es veu mes empesa, i aquest llibre n'és una mostra". Per altra banda, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, va fer una gran exposició sobre els reptes que l'administració hidràulica té al voltant d'aquest recurs i va apuntar que " s'està plantejant un gran debat entre dues alternatives: l'aigua com dret humà bàsic i un bé econòmic. És un debat estratègic fonamental". "A Catalunya aquest debat arriba a un nivell mes elevat d'exigència i de responsabilitat, perquè l'aigua té un fort contingut social vinculat a la qualitat de vida dels ciutadans i a la cohesió social". Milà va remarcar que "les polítiques de tarificació, legislació, i subministrament de l'aigua han de contemplar aquestes exigències socials i les administracions ho han de tenir ja codificat. Falta la implementació de forma coherent, conseqüent i transversal de la Directiva Marc de l'Aigua". Per trobar un marc de concertació política i social, des de la Generalitat s'han empès diverses polítiques de gestió d'aquest recurs, des del Pla Nacional de Gestió de l'Aigua de Catalunya, que inclou la definició dels cabals mínims ecològics tram a tram que han permès ja plans de gestió a l'Alt Ter, al Llobregat i al Francolí; el Pla d'Espais Fluvials amb la correcta delimitació del domini públic i de zones inundables; La Llei d'Urbanisme de Catalunya, el Pla per l'ús eficient de l'aigua de Regadiu ; convenis amb Cambra i Foment per fomentar l'ús eficient de l'aigua a la indústria, etc. El conseller va presentar l'estat de la qüestió des de l'administració, i va manifestar que "arribar als 120 hectòmetres cúbics d'aigua a disposició dels ciutadans és un horitzó molt realista amb totes les accions que ja hi ha iniciades i amb el nou Pla d'abastament encara més". Aquest Pla inclourà tota una sèrie d'actuacions a tota la regió metropolitana com són: l'optimització dels sistemes de qualitat i abastament Ter i Llobregat, la millora de les plantes de potabilització d'Abrera i Sant Joan Despí i el projecte d'una dessaladora, la més gran d'Europa, que aportarà uns 60 hectòmetres cúbics d'aigua a la regió metropolitana a partir de 2009. Salvador Milà va parlar d'un Codi de l'Aigua de Catalunya, on confluiran tots aquests elements de gestió d'aquest recurs que ha de permetre aquest balanç positiu d'aconseguir 120, 130 i 140 hectòmetres d'aigua disponible que permetrà pagar el deute històric al Ter i recuperar la qualitat ambiental del Llobregat. L'aigua, un dret fonamental de contingut social i de titularitat pública, irrenunciable. L'aigua, un factor econòmic tant des del punt de vista social com des del punt de vista de la capacitat d'explotació. Cada agent que hi intervé ha de tenir la seva responsabilitat. Segons Milà, "tots es troben conjuntament per desenvolupar aquest gran pacte polític i social al voltant de l'aigua i hem de saber administrar aquest recurs, de distribuir-lo bé i retornar-lo a la natura per tal que aquest cicle es pugui recuperar".