'Catalans de pèl i ploma'

El llibre ha estat editat per Lynx Edicions, amb el suport de la Fundació Territori i Paisatge, el Centre Excursionista de Catalunya i el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. La presentació es va fer el dia 11 d'abril a l'auditori de Caixa Catalunya de la Pedrera i va comptar amb la presència de Narcís Serra, President de la Fundació Territori i Paisatge i de Caixa Catalunya, el conseller Antoni Siurana, Josep Manuel Puente, President del Centre Excursionista de Catalunya i Jordi Sargatal, director de FTiP. El primer pas: conèixer per preservar Segons Narcís Serra el coneixement de les nostres races domèstiques autòctones és un pas previ que condueix després a la preservació d'aquest patrimoni cultural i el fet de col'laborar en la producció d'aquest llibre és una tasca integrada dins les línies d'actuació de la Caixa de Catalunya, com ja porta fent fa vuit anys amb la Fundació Territori i Paisatge. Per altra banda, Jordi Sargatal va recordar que les races domèstiques catalanes estan en regressió per la minva generalitzada del món rural, per la introducció de races d'altres països, per la preocupant davallada del pastoralisme i per altres causes que fan i que impulsen a iniciar projectes com aquests. 'Un excel·lent treball de catalogació de races que es creia algunes d'elles ja s'havien perdut'. 'El catàleg ja està fet i ara cal passar a l'acció per donar ús i sentit a l'existència d'aquestes races'. Sargatal va dir que un ús és el fet de considerar als ramats d'ovelles, cabres, vaques, burros i eugues com a conversors de biomassa combustible en biomassa animal, convertint-los així en agents de la prevenció d'incendis. 'I així a la vegada es manté el pastoralisme i tot el que se'n deriva, els camins ramaders, dissenyats pacientment de fa segles que poden tenir ara usos lúdics, paisatges més vius, es produeix carn de qualitat, llet, formatges, tot més ecològic'. Aquests camins ramaders han estat sempre vistos com una part més del nostre patrimoni cultural i natural des dels seus inicis pel Centre Excursionista de Catalunya, tal com va dir el seu president, Josep Manuel Puente, i 'entre tots hem d'aconseguir que aquest paisatge que conforma el món rural sigui cada cop més present i que aquests 'Catalans de pèl i ploma' tinguin una continuïtat en el futur'. Raons per protegir aquests catalans de pèl i ploma Aquest catàleg ve a omplir la necessitat d'una obra divulgativa adreçada a tothom que inclogués la història i evolució de les races domèstiques catalanes, i això ' ha estat un gran repte', segons Pere Miquel Parès, un dels autors del llibre. Els autors van voler incloure també en el catàleg a les races extingides com el porc català, porc que va ser substituït el primer terç del segle passat pel porc blanc, la vaca Marinera, el cavall català, la vaca de Sent Gironç i de l'Aura, la vaca Cerdana, la cabra catalana, el conill del Penedès i el colom Capibec, amb la dificultat que això suposava i per poder llançar un crit d'alarma per no deixar de perdre la resta de races que es troben amenaçades per l'arribada de races més productives.Gran part de les races descrites al llibre són races rústiques, millor adaptades a les condicions locals i sovint adequades per portar a terme una ramaderia més sostenible. La importància de conservar les races autòctones rau, com exposa el llibre, en els diferents usos a què serveixen. Parès va resumir en sis, les raons per conservar-les: com a font de reserva genètica, com és el cas de la raça delPrat que genera una carn d'un valor organolèptic superior; com a reproductors rústecs; com a eines de gestió del medi, citant l'exemple de l'ase català per la capacitat d'aprofitar pastures o la cabra blanca de Rasquera que gràcies a la seva capacitat litòfaga aprofita arbustos que d'altra manera serien biomassa combustible; com a auxiliars de treball entre els que destaca el gos d'atura per conduir i prevenir els ramats de depredadors com el llop, l'ós i els gossos abandonats que creen veritables problemes; com animals pròxims i casolans per la qual cosa hom en pot gaudir com és el cas dels coloms i els tradicionals concursos de gossos d'atura; i la última raó com a substrat viu del món patrimonial que duen associat. Parès va remarcar que 'la conservació d'aquestes races com a patrimoni propi i com a història viva i paral·lela de les poblacions humanes hauria de ser motiu suficient per garantir la seva supervivència'. Els dibuixos del llibre són de Toni Llobet, estrets del pòster 'Bestiar autòcton dels Països Catalans', produït per la mateixa FTiP amb l'ajut de la revista Presència, que els edita i distribueix. Altres projectes En aquesta línia, i aprofitant la presentació del llibre, la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya va donar a conèixer altres projectes que promou per a la protecció i el coneixement d'aquestes races, que estan majoritàriament en regressió, o en franc perill, i que són un patrimoni genètic a preservar. D'entre aquests projectes destaca el del Parc Ramader de la Muntanya d'Alinyà, una propietat de 5.400 ha de la FtiP on s'estan canviant els ramats existents, sovint de races barrejades, per ramats autòctons d'ovelles araneses, cabres de Rasquera, celtibèriques blanques i pirinenques, gossos de muntanya dels Pirineus, de raça mastí-lleonesa, cavalls asturcons i ases catalans. Així, segons Sargatal, es mantenen els pastors i les pastures, a més de disposar d'un banc genètic que dóna un valor afegit a la zona. També va remarcar el projecte 'Guardabosc', de la Federació d'Agrupacions de Defensa Forestal del Penedès i el Garraf que promou un sistema tradicional de prevenció d'incendis amb la utilització de bestiar domèstic com a desbrossadors, entre d'altres i 'que prova allò que ja sabíem, que els ramats en densitats adequades ajuden a mantenir el bosc'. Els camins ramaders també són objecte de conservació per part de la Fundació. Destaca el projecte Transhumància, una iniciativa de l'Associació Transhumancia y Naturaleza amb l'objectiu prioritari de recuperar aquesta activitat com una pràctica imprescindible per a la conservació dels camins ramaders. Dos cops l'any, milers d'ovelles es traslladen de les deveses extremenyes als ports lleonesos, per vells camins a través de l'Estat, tot reivindicant la conservació de les vies pecuàries. El conseller Siurana va cloure l'acte remarcant la importància de divulgar les accions que es fan per la recuperació de les races autòctones i que entre tots 's'ha de valorar el món rural no com una visita turística, sinó aprenent i valorant-lo, que l'excursió sigui una lliçó i un aprenentatge'.