[LB-30] Joaquim Maluquer: 'El naturalisme no té data de caducitat'

Com li va sorgir la idea de fer aquest llibre? Com a naturalista aficionat veia, a finals dels anys seixanta i a principis dels setanta, que la regressió d'espècies d'ocells, en concret de rapinyaires, era important i que això s'havia d'estudiar. Aprofitant que la Institució Catalana d'Història Natural, que havia estat en letargia durant molts anys per la dictadura començava a reviscolar, el gener de 1973 vaig escriure a la Junta per proposar-los un treball sobre l'estat de la Natura a Catalunya, un estudi de la flora i fauna, però enfocat des d'un punt de vista naturalista. Sortosament aquesta carta va arribar a molt bones mans: en Ramon Folch, un jove molt dinàmic, entusiasta i amb una gran capacitat organitzativa i de gestió que jo no estava acostumat a veure entre el món dels zoòlegs, però si dels empresaris. En Ramon va ser l'avalador de la idea i va convertir la meva proposta naturalista en un projecte molt més ampli, amb una visió global i ecològica de l'impacte de l'home a la natura. Va esdevenir el secretari de redacció i va aplegar prop de 80 professionals a la primera edició i 130 a la segona, d'entre els quals jo també hi figurava en l'apartat referit a l'ornitologia. A 1975 el treball ja estava enllestit i al 1976 es publicà. La ICHN esdevé la única institució científica del nostre país que ha estat capaç d'emprendre estudis pluridisciplinars ja que ha estat la conca de recepció d'aportacions de molts professionals i afeccionats i s'ha convertir en un centre de retrobament interdisciplinari. Altres estudis de característiques similars l'han seguit com els estudis sobre els Sistemes Naturals de les Illes Medes, del Delta de l'Ebre, dels Aiguamolls de l'Empordà, d'Alinyà (Pirineu). Quins altres elements creu que van afavorir el llançament de l'obra? Per una banda, la col·laboració d'Òmnium Cultural, d'on jo n'era membre del Consell, que va sufragar les despeses de gestió de l'obra (convocatòries, desplaçaments, manteniment d'una Secretaria de Redacció). Per una altra, l'Editorial Barcino, que es fa càrrec de l'edició, donat que un dels membres de la directiva d'Òmnium era Lluís Carulla, que havia fundat la Fundació Jaume I i que havia adquirit l'editorial i donat que jo hi havia col·laborat en diverses ocasions i a qui vaig aconseguir de convèncer per dur a terme la publicació . Un cop publicada, quin va ser el seu impacte? En qualsevol tema relacionat amb l'ordenació del territori i la defensa de la natura era un text obligat d'estudi. A més, va ser adoptat com a Document de treball per l'Àmbit d'Ordenació del Territori del Congrés de Cultura Catalana. És un llibre Blanc de la Gestió de la Natura, amb orientacions de gestió i amb disposicions legals. De la primera idea de conservar els voltors que jo observava, es va passar a una conservació i a una idea molt més global i àmplia. En quin escenari polític i social neix el 'Llibre blanc'? En aquells moments, en plena transició, és el moment del boom de les idees i de la gent entusiasta amb ganes de fer moltes coses, amb vocació. Aquestes obres s'emprenien amb més facilitat perquè la gent s'hi abocava de manera altruïsta i vocacional. Amb quins obstacles us vàreu trobar per aconseguir de portar a terme aquest projecte tan important? Al contrari, tot van ser facilitats. Era una època de poca exigència i de canvi on les orientacions de gestió de la natura que proposava el llibre no eren pas agressives i les complicacions per possibles projectes urbanístics o d'infrastructures públiques havia de ser a llarg termini. A més, teníem la garantia de la Fundació de Lluís Carulla. Es pot considerar aquest llibre com un document consigna per als naturalistes? Més aviat com un document de treball. Si fos una consigna, es faria més aviat una crida i crec que l'obra és més un 'corpus d'estudi'. El llibre va ser una eina important per als gestors i el seu èxit va ser degut a la gran visió desíntesi i de conclusions gràcies a les aportacions de més d'un centenar de científics, tots ells coordinats per en Ramon Folch. El paper de la Institució va ser fonamental... Sí, i a més aquesta obra va projectar a la Institució i li va donar una pauta a seguir. Una pauta per la realització d'estudis pluridisciplinars on hi participen científics i afeccionats a la natura com jo, i que a més donen resultats. Una Institució que dóna oportunitats de participació a afeccionats i que té un gran poder de convocatòria de tots ells. S'ha avançat gaire en la Gestió de la natura durant aquests 30 anys? Molt. Aquest llibre va servir de pauta i va arribar en el moment just. Fa trenta anys l'amenaça ambiental i la cura pel medi ambient eren molt menors que en l'actualitat, ja que les mesures de prevenció i protecció del patrimoni natural d'avui en dia són molt superiors. Per exemple la població d'isards als Pirineus quan es va escriure el Llibre Blanc havia descendit enormement, en contraposició amb l'actualitat on hi ha zones on la població és d'uns milers d'individus. La consciència ecològica s'ha multiplicat, però ara els riscos són majors i els poders polítics es troben de vegades amb la disjuntiva de defensar el patrimoni en contra de les exigències socials d'explotar-ho cada cop més. L'actuació en defensa d'aquest patrimoni ha de començar amb un mateix, en el seu dia a dia i això multiplicat per milions de persones, pot ser molt important. Fan falta més llibres Blancs per avisar-nos dels problemes que pateix el nostre país? Estaria molt bé de poder fer un estudi nou després de trenta anys per valorar l'estat actual, d'on som i cap on hem d'anar, ja sigui partint d'un gran estudi col·lectiu com aquest llibre o a partir d'estudis aïllats. En ambdós casos la possibilitat de reunir als col'laboradors seria possible ja que els joves tenen moltes ganes de participar i la gent més gran té ganes d'exterioritzar les seves experiències i neguits.