Factor Eco: una visió sistèmica per assegurar la supervivència del planeta

El Factor 'Eco' d'ecològic ha estat l'eix temàtic per a debatre temes com el canvi climàtic i les teories de Gaia aquest cap de setmana al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) dins la primera trobada de la plataforma NOW, una plataforma de treball per reflexionar sobre el present a partir de les transformacions científiques, tecnològiques, artístiques, socials i espirituals que estan passant en l'inici del segle XXI. NOW assumeix el debat ecològic i posa un especial atenció als enfocaments sistèmics i globalitzadors que demostren la interdependència de tots els elements vius (del gran ecosistema Terra) i que afavoreixen les idees, els projectes i les accions que intenten superar les postures més pessimistes i catastrofistes. Per aconseguir aquesta atmosfera de reflexió conjunta es va crear un espai d'interrelació al vestíbul del CCCB un punt de lectura o biblio-points amb una selecció de llibres relacionats amb els temes del debat, conferències, arxius sonors, una instal·lació de l'espectre electromagnpetic i perfomances com el container de paradigmes, una instal·lació interactiva que convida al públic a aportar nous paradigmes per superar els actuals basats en el comportament quotidià de les seves vides. És per això que la societat té molt a dir en la crisi ecològica. Aquest va ser el tema central a debatre en el cafè científic de divendres a la tarda. Acte que va ser presentat per Lluís Reales i en el qual l'ecòleg Paul Toyne va intentar aportar diversos punts de reflexió sobre els nous enfocaments que cal donar per combatre el canvi climàtic i la crisi energètica. El canvi climàtic compromís de tots Segons Paul Toyne, aquests nous enfocaments comprometen als governs, les empreses i a tota la societat civil. Però quines són les claus d'aquesta participació? Quins són els graus de responsabilitat davant la crisi ecològica? Què poden fer els governs nacionals i regionals? Com haurien de canviar les empreses? Paul Toyne va establir un diàleg obert amb el públic assistent per tal de respondre a aquestes preguntes. En primer lloc va resumir les principals amenaces que afecten el medi ambient remarcant que la velocitat amb què prenem les decisions és massa ràpida i que la nostra desconeixença de l'entorn fa que no entenguem i ni vulguem entendre les conseqüències de la nostra acció. Per entendre els efectes i les conseqüències de les nostres agressions mediambientals hi ha el terme de la petjada ecològica, que mesura la superfície de terra necessària per subministrar els recursos per sobreviure. Així, mentre un ciutadà de l'estat espanyol necessita unes 5 hectàrees, a Àfrica en necessitaria 0,7 hectàrees, a l'Índia, 2... La tendència del consum és a augmentar de manera desmesurada, cosa que farà que necessitem més planetes Terra per a satisfer les nostres necessitats. Toyne va mostrar alguns indicadors de l'estat malaltís del planeta Terra com el decreixement de la biodiversitat, que s'estima en un 30% en els últims trenta anys, el ritme de pèrdua de bosc, 60 hectàrees per minut, la disponibilitat d'aigua potable, tan sols un 20% de la nostra població mundial no hi té accés. El clima del Planeta està canviant de l'ordre d'un grau centígrad i en ens els propers cent anys s'estima que sigui de l'ordre dels sis graus, tot això acompanyat d'un extraordinari increment del diòxid de carboni (370 o 400 ppm partícules). El ritme de creixement mundial serà de l'ordre de mil milions més de persones i els gegants com Xina i Indonèsia dominaran el mercat mundial. Això es traduirà en un volum de cotxes de l'ordre de 800 milions. A més, cada cop vivim més temps al planeta, consumim més, som més i produïm més deixalles, aleshores què en fem? Trobar respostes Toyne va plantejar una llarga sèrie de preguntes per fomentar el debat posterior, totes elles relacionades amb les actituds i els valors que han de tenir els ciutadans per a poder actuar amb responsabilitat en termes mediambientals, sobre quins temes els preocupen més i sobre com els afectaran tots aquests problemes. Va remarcar que tots formem part del problema i si en som conscients potser així podrem trobar respostes. Lluís Reales va apuntar que en Països com a la Xina i l'Índia on la petjada ecològica és creixent, s'haurien de fer més actes d'aquest tipus perquè allà és on s'està jugant el futur del planeta. També va qüestionar als assistents sobre el seu grau de compromís amb els problemes ambientals, sobre el grau d'implicació de la ciència, del ciutadà, sobre la confiança amb les polítiques dels governs i sobre les alternatives i solucions. En definitiva es va voler enviar el missatge que s'ha de tenir una visió globalitzadora de la Terra que ha d'incloure a tots els països per poder entendre els seus problemes i garantir la seva supervivència assumint que el problema és de tots. Però cal preguntar-se què estem disposats a canviar del nostre estil de vida per potenciar una millora en el medi ambient? La resposta és que no estem disposats a renunciar a gaires coses, al mateix temps que no hi ha un model alternatiu clar del capitalisme actual.