Barcelona acull Expo Co2, un fòrum per l'anàlisi dels mercats d'emissió de gasos d'efecte hivernacle

Aquí podeu descarregar-vos la intervenció de Núria Buenaventura, presidenta de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat a CO2.

Mitjançant els impostos i les subvencions, les lleis i els estàndards, així com les inversions en infrastructures, els governs influeixen en com, on, en quina quantitat i de quina forma utilitzem energia. Una correcta aplicació d'aquestes polítiques de mitigació de gasos hivernacle i per tant de prevenció de canvi climàtic és imprescindible i alhora és molt positiu en termes estrictament econòmics i empresarials. D'aquí el valor del CO2 que passa a ser un contaminant amb un elevat valor econòmic, i tal com pinten les coses, porta el camí de convertir-se en una matèria primera més important que el petroli. Heus aquí la paradoxa, un contaminant que genera riquesa. Un mercat amb molt bones perspectives de futur Amb l'objectiu d'analitzar el mercat d'aquest nou actiu econòmic entre tots els actors implicats, s'ha creat 'Expo CO2, mercats, financiació i fonts de carboni' unes jornades d'apropament i de trobada organitzades per la Fundació Fòrum Ambiental, amb l'objectiu de donar resposta a totes les necessitats generades per la introducció d'aquesta nova variable econòmic-ambiental a les empreses. La inauguració d'aquestes jornades ha tingut lloc el 4 de maig a l'edifici de la Torre Agbar. de Barcelona i ha comptat amb la participació d'experts com Jos Delbeke, Director de ©-Aire i productes químics i Director General de Medi Ambient de la Comissió Europea; Arturo Gonzalo Aizpiri, Secretari General per la Prevenció de la Contaminació i el Canvi Climatic del Ministeri de Medi Ambient; Ramon Roca President de la Fundació Fòrum Ambiental; Angel Simón, Director General d'Agbar i Francesc Baltasar, Conseller de Madi Ambient i Habitatge de la Generalitat. Emissions disparades? L'estat espanyol ha incrementat les emissions de CO2 respecte el 1990 en un 52,88%, les emissions per habitant durant el 2005 van ser de prop de 10 tonelades de CO2. Si es segueix aquesta tendència Espanya no podrà complir els acords de Kyoto. Per aquest motiu s'ha compromès a no superar les emissions en un 15% respecte a 1990, durant el període 2008-2012. El responsable de canvi climàtic del govern de l'estat, Arturo Gonzalo Aizpiri, va fer un balanç d'aquest primer any, i va dir que RENADE (Registro Nacional de emisiones) és un instrument molt efectiu per al funcionament d'aquest mercat del carboni tal com mostren les 400 transaccions amb 40 milions de drets transferits. L'objectiu del Pla d'Assignació volia aconseguir una estabilització de les emissions i una baixada per al futur. Malgrat hi hagut un increment de les emissions a Espanya durant el 2005, Aizpiri creu que no és tan greu, ja que aquest increment en el consum energètic ha estat inferior que el producte interior brut, invertint la tendència dels anteriors anys. A més se suma el fet de la sequera tan gran que ha patit el país que ha fet augmentar enormement el consum energètic. El comerç d'emissions és un incentiu per estalviar energia, substituir combustibles, ser més eficients, incorporar energies renovables a la indústria... Les empreses han emès menys de lo previst perquè tenen un incentiu per estalviar, perquè l'estalvi es cobra de manera immediata. Però fa falta més actuació en els sectors difusos, el transport és el que fa perillar el protocol de Kyoto i hem de recórrer als mecanismes de flexibilitat del protocol, en el cas d'espanya d'unes 100 milions de tonelades. Per corregir aquests excessos, es promouen diversos Plan d'Acció des de l'Administració Central. Aizpiri va nombrar-ne uns quants, d'entre els que destaca el Pla d'energies renovables i els Plans d'edificació tècnics. El sector pyme que entra en el mercat de les emissionsha de fer valoracions i estimacions a priori abans d'invertir en el carboni, però per això cal que tinguin accés a la informació i als preus d'una manera transparent i eficient. A més el paper dels bancs augmenta la transparència del mercat i l'interès de l'inversor institucional, que fomenta inversions en millores productives o nous projectes d'inversió que milloren la situació mediambiental. El preu del dret d'emissió s'ha revelat segons Aizpiri, coma molt volàtil, degut a l'elevat nombre de variables que l'afecten, com les expectatives climàtiques (i la demanda d'electricitat associada), augmentant el preu del dret amb el mal temps ( al tenir que generar electricitat al cremar carbó), i baixant amb el temps suau. Els preus del petroli, carbó i gas també afecten a l'evolució del preu del CO2. Les variables polítiques i l'aprovació dels diversos Plans d'Assignació i la posada en marxa dels registres també pot afectar les expectatives dels participants i per tant en el preu. Falta maduresa en el sector i durant el 2008 més crèdits massiu de flexibilitat, si es volen aconseguir els objectius de Kyoto. Per resumir-ho, Aizpiri va dir que es necessiten més maduresa, liquidesa i estabilitat de preus i va anunciar que el Pla Nacional d'assignació amb distribució sectorial es traurà a informació pública durant el mes de maig. Un mercat enriquidor El mercat de CO2 té la finalitat de complir els objectius fixats pel Protocol de Kyoto als efectes de reduir l'emissió d'aquest gas. Per això, la legislació del Règim de Comerç de Drets d'Emissió de Gasos d''Efecte Hivernacle de la Unió Europea, que estableix uns màxims d'emissió de CO2, permet que les empreses i grans companyies puguin vendre els seus drets d'emissió sobrants a aquelles altres empreses que superin el límit. Per altra banda es premia a les empreses que inverteixen en processos menys contaminants i s'encareix el preu de tots aquells altres processos que resulten contaminants. El mercat d'emissions europeu és un mecanisme flexible perquè els països s'adaptin progressivament als seus compromisos adquirits. Si algun dels països vengués més quotes d'emissió de les assignades se li prohibiria comerciar amb el CO2 fins que tornés als nivells exigits inicialment. A Europa, aquesta normativa afecta a 12.000 plantes industrials gestionades per prop de 5000 empreses. Durant aquest primer any de funcionament, s'han arribat a intercanviar 250 milions de drets, amb un valor aproximat de 500 milions d'euros. A aquest ritme el mercat del CO2 serà un mercat molt enriquidor. Jos Delbeke, Director General de Medi Ambient de la Comissió Europea, va fer una crida per tal de fer una major aplicació de les normes admetent que s'hauria de corregir la diversitat d'aquest comerç entre els estats membres de la Comissió europea ampliant els sectors empresarials participants, com el sector químic i el sector de l'aviació. Els estats membres han d'aconseguir una reducció del 8% si volen aconseguir arribar al compromís de Kyoto de 2012. S'han fet progressos però encara queda feina per fer. El conseller fa balanç El conseller de Medi Ambient va fer un balanç del mercat d'emissions d'aquest primer any a Catalunya. Va remarcar que un cop validats els informes de seguiment de 142 instal·lacions afectades per aquest comerç, s'han emès durant l'any 2005 uns 20 milions de tones de CO2 aproximadament, una xifra que representa un dèficit d'unes 700.000 tones respecte al que el Pla Nacional d'Assignació havia destinat, que era 19 milions 200 mil tones. Per sectors, el conjunt de les instal·lacions d'energia elèctrica d'origen tèrmic, petroli, carbó i gas han tingut un dèficit de 1,5 milions de tones, les cementeres 2700 tones, la resta de sectors com l'acer, calç, ceràmica, cogeneració, fabricació de paper, refineries i altres combustions han tingut un superàvit. El dèficit observat en les tèrmiques està relacionat amb l'augment del seu funcionament, ja que les centrals hidroelèctriques van haver de frenar la seva producció a causa de l'any de sequera. Es pot concloure que el primer any de drets d'emissió ha estat neutre i en algun cas beneficiós per la resta de sectors productius de Catalunya. Si s'analitza per instal·lacions 108 han tingut superàvit de drets i només 34 l'han tingut de dèficit, 10 papereres, 8 cogeneracions, 6 ceràmiques, 5 centrals tèrmiques, 2 cementeres, 2 fàbriques del vidre i una refineria. Estem en bon camí. Aquestes jornades han de permetre posar en comú les inquietuds i experiències per tal de reduir les emissions. El que contamina paga i el que no contamina, cobra directament. 'Reduir les emissions d'efecte hivernacle no solament és un deure moral sinó una oportunitat de negoci i un element diferenciador en la competitivitat' Així ho va manifestar el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar. Els governs nacionals i europeus han pres una gran responsabilitat internacional per les expectatives que s'han generat. Un bon exemple és Catalunya, on s'ha creat la plataforma Sendeco, pionera en l'estat espanyol en l'intercanvi de drets d'emissió de CO2. 'Aquesta plataforma participada té l'objectiu de convertir-se en el punt de referència de compravenda de drets d'emissió de tots els països de la mediterrània i mostra la capacitat de Barcelona per especialitzar-se i per acollir nous àmbits de la contractació', va dir el conseller. Una plataforma de diàleg Carles Mendieta, Director de la Fundació Fòrum Ambiental va agrair la col·laboració de les administracions i de les empreses per tal d'aconseguir que el comerç d'emissions sigui realitat. En aquest sentit va exposar que s'havia fet realitat un dels màxims objectius de la fundació, el de crear una plataforma de diàleg i col·laboració entre les empreses, les administracions i la resta de la societat, per així poder aconseguir implementar un model de desenvolupament més sostenible que l'actual. Segons Mendieta, Expo CO2 vol ser un aparador dels fruits aconseguits durant aquest any en el comerç d'emissions i mostrar les eines que s'hauran d'implementar. Els blocs temàtics de les jornades seran: el paper dels mercats i de les borses dels drets d'emissió abordant el cas específic de les empreses energètiques i el segon dia en els productes financers, fons de carboni i la seva financiació, amb especial èmfasi als projectes de mecanismes de desenvolupament net. El posicionament del grup Agbar no està al marge del recolzament a les empreses que estan directament implicades amb aquest mercat i a totes les iniciatives que requereixin innovació per totes aquestes tecnologies de desenvolupament net. Segons Angel Simon, director d'Agbar, en aquesta línia tenen el centre tecnològic Applus que contribueix a fer realitat els tres mecanismes que fan realitat el protocol de kyoto: el mecanisme net, la implementació conjunta i el comerç d'emissions. S'ha convertit en una de les primeres empreses certificadores d'emissions en l'àmbit nacional. Sistemes pioners a l'estat Després d'aquesta completíssima introducció a les jornades de ExpoCo2, va tenir lloc una conferència sobre el comerç d'emissions d'Espanya. En concret Carlos Collar, responsable operatiu de Renade va definir en què consisteix aquest Registre Nacional d'emissions i les connexions que s'estableixen entre els diversos registres nacionals. Això permetrà a la llarga, els intercanvis de drets entre els titulars dels comptes oberts dels diversos registres, com el Central de les Nacions Unides en vies de desenvolupament. Per altra banda Javier Tordable, director general de Sendeco2 va fer uns breu exposició d'aquesta plataforma participativa de drets d'emissió pionera a l'estat espanyol i el sistema electrònic de negociació de drets d'emissió del CO2. Un dels objectius fonamentals d'aquesta plataforma és la transparència i l'accessibilitat de les dades perquè actualment la volatilitat del preu és un factor important que provoca fluctuacions importants en aquesta borsa de drets d'emissió. En resum, Tordable va fer una breu exposició dels riscos i recomanacions que cal a una empresa per entrar a Sedeco.