L'Energy Congress subratlla que calen més marcs reguladors per a avançar cap a una nova cultura

L'Energy Congress '06, que des del dia 3 es celebra a Barcelona, es clou avui al Palau de Congresos de Barcelona, al recinte firal de Montjuïc. Aquest esdeveniment, que té caràcter internacional, l'organitza l'European Energy Institute i mostra els avenços tecnològics dels diferents sistemes d'aprofitament de fonts energètiques. En el Congrés s'ha remarcat la importància de tenir llest i consensuat un bon marc regulador per a l'expansió de les energies renovables. L'aprovació de l'ordenança solar a Barcelona ja fa més de sis anys ha permès tal com ha comentat Imma Mayol, tercera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, i present en la inauguració, 'que a la ciutat s'hagi fet una forta tasca d'inversions i implantació d'energia solar tèrmica, i que compta ja amb gairebé 35.000 m2. Més important que això, però, és el fet que aquest marc regulador inicial ha fet que molts més municipis i fins i tot l'estat mateix impulsessin línies de treball similars. A Espanya el marc regulador per a les renovables és força favorable, segons han reconegut al congrés diferents representants del sector, amb el Plan de Acción 2005-2007 de la Estrategia de Ahorro y Eficiencia Energética i el Plan de Energías Renovables 2005-2010. A Catalunya, existeix el Pla de l'energia 2006-2015. A Sostenible ens hem volgut centrar en els avenços referents a les energies renovables i també hem volgut copsar el pols de com evoluciona l'energia nuclear. En general, hi ha l'acord en la idea que l'energètic és un sector estratègic, molt condicionat per recursos provinents de països amb conflictes geopolítics. S'ha de tenir en compte en aquest complicat escenari el fet que les reserves de combustibles fòssils auguren un negre panorama, així com la pujada espectacular dels preus del barril de cru -amb la dificultat que entranya per al sector transport, 99% depenent del petroli- o l'increment exponencial del consum energètic -al Congrés es parlava que és necessari trobar alternatives per no convertir l'electricitat i l'energia en un luxe-. Tot plegat incideix de forma especial a Europa, que cerca noves formes de proveïment per superar aquests entrebancs. De fet, la dependència en importació de recursos energètics de l'estat espanyol és molt elevada (78,3%), tan sols superada per Portugal (84,2%), Itàlia (86,7%), Irlanda (89,3%), Luxemburg (99%), Malta (100%) i Xipre (100%) Però només cal pensar una mica per concloure que una línia d'avanç en que es donés prioritat a les energies renovables existents al nostre país ens faria dependre cada cop menys de les fonts energètiques externes. És evident que amb la nostra climatologia benigna és del tot inexplicable que Alemanya ens superi amb escreix en energia solar. Tot i això una hipòtesi de 100% de renovables per al 2050 per a Espanya sembla que només interessi a Greenpeace, que ha elaborat un estudi en aquest sentit, presentat al Congrés el divendres 5 de maig pel seu director executiu, Juan López de Uralde. López ha subratllat que 's'ha de deixar d'utilitzar la frase de velles èpoques curriculars de que Espanya no té recursos energètics. I tant que en té, de renovables: sol, vent, força marina, aigua, biomassa... El que caldria fer és canviar la mentalitat de gestors públics i privats i apostar per un mercat -en definitiva un negoci- que tingui en compte les opcions renovables com una opció de present i sobre tot de futur.' El que sembla lògic és pensar que si es dediquessin els mateixos pressupostos de I+D+i a les renovables que els que es destinen per a l'energia nuclear, possiblement l'escenari futur s'acostaria al del 100% renovables, segons Greenpeace. De fet, només donar-se un petit passeig pels stands de la fira, confirmen la idea de que les renovables, en especial la solar i també l'eòlica, estan passant per un molt bon moment a l'estat espanyol. Si ens fixem en les xifres de les renovables, el consum d'aquestes es preveu que passi del 5,6% el 2000 a més del 12% el 2010. Si s'exclouen les grans centrals hidràuliques, la part de renovables per a consum d'electricitat en el 2004 es va repartir entre un 5,5% per a l'eòlica, un 0,8% per a la biomassa i un 0,72% per la resta d'energies renovables. Eolicat, una associació d'empreses a Catalunya L'estat espanyol és el segon país productor d'electricitat generada pel vent. La importància d'aquesta energia renovable, ha dut al sector empresarial català a crear EolicCat, l'associació d'empreses del sector eòlic a Catalunya. Aquesta associació, presentada a l'Energy Congress'06 pel seu president, Ramon Carbonell el dijous 4 de maig, aplega el 99,9% de les companyies que operen en el sector eòlic a Catalunya i pretén impulsar la implantació d'aquesta energia a la comunitat catalana, d'acord amb el Pla de l'Energia 2006-2015, per superar la desena posició en el ranking espanyol de potencia eòlica instal·lada. Sembla ser que el nou repte tecnològic per al sector és l'eòlica marina, adaptada a treballar en aquest medi. L'energia solar ha comptat amb força participació de ponències, donat que es presenta com una clara oportunitat per al sector a Espanya. Milagros Couchoud, secretària general del CIEMAT ha parlat amb orgull de la central experimental solar del desert de Tabernes a Almeria, i a les ponències s'han parlat d'aplicacions innovadores com la utilització de la solar tèrmica per a climatització de fred/calor, a partir de maquines d'absorció, presentat per Maximiliano Santini de LS CABLE. El desenvolupament de la fotovoltaica està depèn força de l'evolució dels materials, en especial del silici. En aquests moments, el marc regulatori espanyol, l'està impulsant força, així com les noves polítiques en el sector de l'edificació. Els objectius referents a la biomassa no s'estan complint a Espanya, i la raó bàsica, segons ha explicat Fernando Sánchez, director tècnic del CENER és que es tracta d'un combustible que difícilment pot tenir assegurat el proveïment en els 40 anys de vida útil d'una planta. A la pregunta de Sostenible a Milagros Couchoud del CIEMAT sobre les avantatges de l'aprofitament de la biomassa respecte la prevenció d'incendis, la resposta ha estat afirmativa. De fet, en altres països, ha dit Couchoud, s'està fent servir força, cosa que comporta tenir boscos més nets de brossa, i per tant menys susceptibles de ser víctimes d'incendis. El gran repte, el transport El sector transport, té dues dificultats que el fan especialment sensible: > Una dependència del 99% del petroli. En aquest sentit iniciatives com les que ha comentat Alfredo Erviti, adjunt a direcció d'ACCIONA BIOCOMBUSTIBLES per al desenvolupament del bioetanol i dels biocombustibles ajudaran a pal·liar aquesta dificultat. > A més, suposaran donar oportunitats de conreus energètics a les superfícies agràries europees. I aquesta substitució no és pas una utopia, països com Brasil i Suècia poden servir de models. El transport és el responsable del que el protocol de Kyoto defineix com emissions difuses. La substitució de combustibles per d'altres menys contaminants podria ser una part de la solució. L'altra passaria pel desenvolupament de noves tecnologies com la de l'hidrogen i les piles de combustible, i sobre tot per un R+D+i conjunt entre les companyies energètiques i les automobilístiques. Energia nuclear, de nou La signatura del compromís del protocol de Kyoto ha posicionat l'energia nuclear, ja que aquesta tecnologia no compromet en aquest sentit, però no cal oblidar, tal com al Congrés va explicar José Alejandro Pina Barrio, president d'ENRESA, que en els vint anys d'energia nuclear a Espanya i en els 20 que resten de vida útil a les centrals en funcionament -de fissió- s'han generat residus radioactius d'alta activitat -alguns amb una vida de 10.000-20.000 anys-. Només aquesta vida tan llarga ens hauria de fer pensar que si realment es comptessin els costos actuals i futurs de gestió d'aquests residus, l'energia nuclear no tindria un preu competitiu. De fet, el govern espanyol, tal com va anunciar el president d'ENRESA ja ha decidit instal·lar un magatzem temporal de residus radioactius d'alta activitat, que tindrà un procés voluntari amb l'Ajuntament i la CCAA implicada, ja que a més inclourà un centre d'investigació en noves energies, com la transmutació, i la raó d'haver escollit aquesta opció en comptes de l'emmagatzematge geològic profund és per poder esperar 100 anys a que les tecnologies millorin. Tot i això, la indústria nuclear aposta per l'energia de fusió, amb l'ITER com a experiment previ a una planta elèctrica comercial per als anys 2030. Precisament serà Barcelona la seu de l'agència local del projecte internacional ITER. I es va reconèixer al Congrés que aquesta tecnologia no eliminava totalment la producció de residus radiactius, el que potser tindrien una vida menor, de l'ordre de 100 anys. El paper futur del gas natural El gas natural, amb l'opció de les centrals tèrmiques de cicle combinat, s'augura com el veritable líder entre els combustibles fòssils. A més, el gas natural també té possibilitats en el sector del transport. De fet, s'havia parlat del gas natural com el combustible pont cap a un nou model energètic. No cal oblidar però la seva contribució, tot i que menor, a les emissions d'efecte hivernacle.