Un 34% dels rius catalans presenten senyals de degradació

La salut dels rius catalans ha anat millorant en els darrers anys, sobretot en els trams fins ara més degradats. Tot i això, encara un 34% presenten senyals de degradació. Així ho indiquen els resultats obtinguts pels 600 voluntaris que participen amb tasques d'inspecció al Projecte Rius. Segons el seu informe anual, presentat la setmana passada, les conques que es troben en més bon estat són les de l'Ebre i la del Ter. Utilitzen terminologia mèdica, les que denoten un pitjor estat són la conca del Besòs -amb el 34% dels seus rius malalts, el 12% greus i el 3% molt greus- i la del Llobregat 'el 42% dels rius presenten els primers símptomes de malaltia i el 30% estan malalts-. L'informe també es refereix a la qualitat del bosc de ribera. Entre les conclusions hi figura que el 40 % dels inspeccionats presenten alteracions importants. A més, tan sols un 29 % dels rius tenen el bosc de ribera en bon estat. Si les dades s'analitzen per conques es pot observar que tant la del Ter com la del Segre són les que presenten un major nombre de boscos de ribera en bon estat de conservació. 'El temps que el projecte porta en marxa serveix per poder tenir un bon historial de dades. Constatem que hi ha una certa recuperació de la qualitat de l'aigua. Segurament és perquè existeix cada vegada més consciència', explicaven en la presentació la coordinadora del Projecte Rius, Sílvia Gili, i la responsable dels grups de voluntaris, Olga Alcaide. Una suma de variables En el 92% dels rius inspeccionats flueixen i el nivell de l'aigua és 'el normal per l'època de l'any'. Tant a la primavera com a la tardor s'ha trobat que en el 78% dels rius l'aigua no fa olor. En el 10% de les observacions, en canvi, s'aprecia olor a clavegueram. Les inspeccions deixen constància que, en la majoria dels rius catalans, l'aigua és de color transparent. Tot i això, segons l'informe, 55 dels rius observats presentaven aigua tèrbola. Segons explicaven els responsables del projecte, són moltes les deixalles oblidades a la llera del riu. Les recollides més freqüentment són els plàstics. També destaquen, en proporcions semblants, llaunes, vidre i paper. La presència de residus domèstics, electrodomèstics i pneumàtics hi ha disminuït. Més voluntaris Les tasques d'inspecció, que es realitzen dos cops l'any, són les principals fonts d'informació. L'entitat ha volgut destacar el creixement 'exponencial' de voluntaris participant del projecte. Els grups es distribueixen d'acord amb el pes demogràfic de cadascuna de les conques. És per això que les del Besòs i del Llobregat són les que tenen més grups de voluntaris i, lògicament, on s'ha obtingut més dades per fer l'informe. En les dues campanyes, primavera i tardor, s'ha obtingut un percentatge similar de respostes en ambdós casos. Els voluntaris fa un seguiment d'un tram que ells mateixos escullen. El procés inclou un control dels paràmetres físics i químics del riu (cabal, velocitat de l'aigua, amplada del tram, fondària, tipus de llera, pH, duresa, nitrats...) i dels biològics (organismes que s'hi troben, plantes o estat del bosc de ribera). També es detecten possibles alteracions que es donin en algun dels paràmetres o en tot el tram del riu (abocaments, contaminació de l'aigua, sequera...). Un 26% dels participants són particulars (grups d'amics, famílies...), un 16% escoles de secundària i associacions i un 13% escoles d'educació primària. El material i la formació necessaris per dur a terme aquesta tasca són facilitats pel Projecte Rius, així com la recopilació de les dades resultants. Totes les dades han estat revisades per Maria Rieradevall, professora titular del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona. L'aniversari d'un projecte El Projecte Rius, que l'any vinent celebrarà el desè aniversari, és una iniciativa de l'associació Hàbitats que té com a objectiu 'estimular la participació activa de la societat en la conservació i millora dels nostre rius'. També vol 'fomentar l'apropament de la gent al riu i conèixer com són i com funcionen els nostres rius, els organismes que hi podem trobar, la seva importància ambiental i social, així com els problemes que pateixen i què podem fer per millorar-los'. El projecte té el seu l'àmbit d'actuació a Catalunya. Tot i això, actualment, s'està impulsant el projecte al País Valencià, Andorra i Galícia.