El moviment del decreixement reivindica a Barcelona un nou model social i econòmic

La paraula progrés té, avui, unes connotacions que la relacionen amb una millora de la qualitat de vida generalitzada, amb avanços tecnològics que ens fan més fàcils les tasques quotidianes. Simplificant, podríem dir que representa tot allò que ens allunya de les cavernes! Qualsevol pensador que ens digui que hem de deixar de ser progressistes ens el mirem amb gran estranyesa. Al IX Simposi Internacional Una Sola Terra, centrat en el tema 'El decreixement per salvar la Terra?, celebrat del 13 al 15 de desembre, es van poder escoltar de primera mà quins eren els arguments del moviment del decreixement... un moviment que no és progressista, però tampoc reaccionari, defensen els seus promotors. La conferència 'Decreixement. Una crítica al desenvolupament productivista? la va donar Jean-Louis Prat en substitució de Jean-Paul Besset. Jean-Louis Prat va presentar els arguments del moviment MAUSS (Mouvement anti-utilitariste dans les sciences sociales), que aboga per la donació entre grups socials, una donació que cal acceptar obligatòriament i que cal tornar en forma d'una altra donació. El moviment del decreixement critica la visió quantitativa de la felicitat, 'on la felicitat d'un home i d'una societat s'ha de calcular'. L'utilitarisme, segons ells, no admet la comprensió de la diversitat dels homes, de les cultures, de la societat. Es critica, per tant, l'etnocentrisme que identifica la natura humana amb la manera de ser de l'home occidental. I també es critica la filosofia de maximitzar guanys minimitzant les pèrdues de tot tipus. Aquesta concepció de la humanitat és present, segons Prat, a les ideologies progressistes dels segles XVIII, XIX i XX. Prat va parlar de les dues ideologies progressistes, 'en el fons variants d'una mateixa cosa': el marxisme i el liberalisme. Ambdues, segons Prat, creuen en el creixement econòmic i en el desenvolupament il'limitat de les forces productives. 'Però això és absurd perquè el planeta té uns recursos limitats', va dir Prat. 'Només tenim una terra, com bé ens anuncia el títol del simposi, però consumim diferents planetes: utilitzem energies fòssils no renovables, fem servir energia nuclear que deixarà enrera uns residus radioactius que no sabrem com gestionar, malgrat, paradoxalment, es presenti com una energia neta perquè no genera CO2.' El moviment MAUSS critica que tots els partits polítics i governs advoquin per un creixement de l'economia del 3% com a mínim, perquè això suposa més producció, més mercaderies, amb el conseqüent dany ambiental. A més, es produeix la paradoxa que les despeses de descontaminació també fan pujar el PIB. 'El progrés té sentit en el marc científic i tècnic, però aquest no es tradueix necessàriament en progrés de la societat', segons Jean Louis Prat. Prat va citar un pensador català, el filòsof Joan Crexells, traspassat fa 80 anys, el qual en un article de 1924 citava: 'no hi ha cap necessitat automàtica que faci que del progrés científic i tècnic hagi de sortir la democràcia, la consciència social pacífica i una major igualtat entre els homes'. El moviment, segons va dir Prat, proposa als seus simpatitzants que siguin objectors del creixement: 'Això no vol dir que es prediqui un creixement negatiu, com es pensen els partidaris del creixement, que només pensen en termes de creixement econòmic. No vol dir tampoc tornar a la vida prehistòrica. No parlem d'un decreixement que bloquegi la societat'. El moviment del decreixement aposta per una societat, que evidentment no és la de Robinson Crusoe, amb divisió de feines i intercanvi de productes en el mercat, tot i que afirmen que 'el decreixement tal com el defensem no es pot desenvolupar en el el marc d'una societat capitalista, que sempre cerca la plusvàlua amb els elements de producció?. Per tant no hi ha incompatibilitat entre decreixement i els mercats però sí amb el capitalisme. 'Les nostres societats han de democratitzar-se', va remarcar Prat: 'som partidaris d'una democràcia directa i participativa'. Segons Prat, caldrà triar entre ecofeixisme i ecodemocràcia. 'I això no es fa amb un programa electoral, sinó que hem de prendre a les mans la gestió de la nostra vida.' 'Cal crear una societat amb condicions de vida humanes. El que no cal fer és fer programes de desenvolupament que transmetin el mateix model de vida occidental als països en desenvolupament.' Segons va citar Santiago Vilanova en la presentació de Prat, ja als anys 70 el grec Cornelius Castrodiaris va dir que 'el capitalisme podia generar una crisi que podia ser definitiva i uns danys que podien ser irreversibles. Ara, amb l'increment d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i el canvi climàtic provocats per l'economia de creixement il·limitat, estem veient que o canviem el model o anem cap al caos'. Vet aquí un altre dels temes tractats al simposi-. Segons Vilanova, la monarquia de Buthan és un exemple de país en desenvolupament amb una gestió ecològica dels recursos naturals. Una pregunta que va quedar sense resposta: què passa amb una economia com la mundial, on l'economia especulativa supera amb escreix l'economia que depèn del treball? I és que són molts els interrogants que la proposta de la filosofia del drecreixement planteja al imaginar-se la seva posta en pràctica.