Albert Recio: 'Els fluxos migratoris vénen condicionats per la demanda'

Darrera la paraula immigrant s'hi associen una sèrie d'adjectius sovint negatius, moltes vegades a causa de la desconeixença dels perquès dels fluxos migratoris. La clau per a la construcció d'una societat plural i sostenible socialment, però, passa per la integració dels nouvinguts i l'eradicació del racisme o la xenofòbia. El Centre de Treball i Documentació (CTD) va organitzar aquest passat dijous una conferència-col·loqui amb el títol d'Els reptes de la nova Immigració, de mà dels economistes Josep Oliver, catedràtic del Departament d'Economia Aplicada de la UAB i autor de l'estudi España 2020: un mestizaje ineludible. Cambio demográfico, mercado de trabajo e inmigración en las Comunidades Autónomas i Albert Recio, membre del CTD i professor del Departament d'Economia Aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L'acte es va celebrar a la Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament a les set de la tarda i el va presentar Hèctor Silveira Gorski, professor de Filosofia del Dret de la Universitat de Lleida (UdL). Reptes La nova immigració implica molts reptes: la convivència entre diferents cultures i religions, l'assoliment dels drets dels immigrants i la integració social en podrien ser els principals. 'En 5 anys l'Estat Espanyol ha rebut 4 milions de persones estrangeres i en els propers anys necessitarà que encara més persones s'integrin a la societat. Això vol dir que la immigració mou una xifra de gent important, però que alhora és molt necessària' explicava Hèctor Silveira. La desconeixença de perquè es dóna aquest fenomen condueix a sectors de la societat a interpretar la immigració com a quelcom hostil. 'La societat catalana i espanyola té globalment una percepció gens bona de la immigració. La llei d'estrangeria és una llei contra la immigració i la immigració il·legal', recalcava Josep Oliver. I d'altra banda, també influeix en aquesta negativitat el fet que no hi hagi una política europea ben definida envers com gestionar la immigració. Silveira apuntava: 'Es diu que no hi ha fronteres i aquesta és la política, mentre que cada any l'Estat Espanyol repatria unes 100.000 persones'. Els perquès Els fluxos migratoris que darrerament vénen cap a l'Estat Espanyol, principalment a les comunitats de Catalunya, Balears, Múrcia i Madrid, es poden explicar amb dos motius. El primer: la caiguda demogràfica que va patir Espanya fa 30 anys, amb un gran descens de la natalitat. I el segon: Un creixement de llocs de treball vinculat a l'entrada d'Espanya a la zona euro. 'El punt de partida del fenomen de la immigració a Espanya són les decisions que van prendre les famílies catalanes i espanyoles, que van decidir no tenir fills, i per tant van decidir tenir immigrants, ja que aquest element de decreixement demogràfic és molt important' va subratllar Oliver. Cap al 85 vora 700 persones d'origen espanyol feien el seu 16è aniversari, mentre que deu anys més tard, el 1995 ja només eren 400 els joves que aquell any en feien 16. L'any 2005 els joves actius d'origen espanyol representen 1'5 milions menys que l'any 1995. La població espanyola va envellint en relació als anys anteriors. Però l'entrada d'immigrants joves que tenen fills a casa nostra, ajuda a rejovenir la població. Estudis recents mostren que els fluxos migratoris trien un lloc concret on migrar guiant-se pel nombre d'ofertes de mercat laboral que hi ha en cada zona. Albert Recio va comentar: 'La immigració ve donada per la Demanda. Fa uns anys, els fluxos migratoris es dirigien cap a la zona en expansió: el nord d'Europa, com Alemanya. I en canvi ara, Alemanya s'ha estabilitzat i els campions de la lliga de desenvolupament europeu són Espanya i Irlanda, al sud d'Europa'. Per tant, Espanya i Irlanda són els que reben més estrangers. Beneficis del fenòmen migratiu 'Dues terceres parts de l'ocupació creada l'any 2000 són absorbides per la immigració, la qual cosa ens porta a dir que sense la immigració, l'Estat Espanyol no hagués pogut créixer tant econòmicament. Actualment el 88% de la població potencialment activa prové de la immigració', argumentava Oliver. Què passaria, però, si a l'Estat Espanyol deixéssim de rebre immigració? Oliver va plantejar les conclusions del seu estudi:' La població decreixeria. En el mercat espanyol si no entra ningú més en els propers 15 anys no funcionarà el sistema. No podem retirar 15.000 actius joves de cop. Encara que forcéssim al màxim que cap dels nadius quedés aturat no s'aconseguiria omplir tota la quota ocupacional que es va generant'. I també va afegir que dues condicions per aconseguir creixement en el sistema econòmic són la productivitat i el coneixement de les noves tecnologies, qualitats que s'associen a la gent jove. Heus aquí la importància de mantenir una població jove i no la de preservar l'envellida. Sistema contradictori No obstant, malgrat que l'arribada de persones estrangeres al nostre país és molt necessària, com hem vist, encara hi ha una sèrie de tòpics que es refereixen als nouvinguts com a persones que roben la feina als nadius i que demanen drets que no els corresponen. Aquests prejudicis que han cristalitzat sovint en l'imaginari col·lectiu, convé trencar-los per afavorir una integració dels nouvinguts i per tal d'evitar les ghettitzacions. Així cal apostar per una societat més oberta, que doni papers a les persones que són necessàries com a treballadores i ciutadanes i desentronitzar les regles que creen ciutadans de primera i de segona. La igualtat davant de tot i el coneixement de les raons de fons d'aquest fenomen, la immigració, poden ser les bases per al començament d'una nova mentalitat comuna davant el fenomen migratori, que cal anar forjant dia a dia.