El consum de piles d'usar i llençar podria arribar a la seva fi si les normes comunitàries aconsegueixen l'objectiu de reciclar-les, encara que el consum no para de créixer. L'any passat es van vendre a l'estat espanyol 1.000 milions de piles en les seves múltiples presentacions, 22 piles per habitant i a tota Europa, es va generar un milió de tones de residus tòxics de piles. A l'estat, de cada cent piles usades, 15 es recullen voluntàriament i menys d'una de les cent és reciclada.
Una de les quimeres de la humanitat occidental és dominar l'electricitat i generar-la a discreció. Aquesta utopia sense fonament va ser oberta l'any 1800 quan Alessandro Volta va inventar la pila elèctrica que emmagatzema energia química, la qual es converteix en elèctrica quan es connecta a un circuit. La seva aplicació a mil i un aparells ha permès que aquests funcionin sense connexió o combinada a l'ús de la xarxa elèctrica.
Thomas Edison va inventar el 1914 la pila alcalina que no utilitza com electròlit una solució àcida. En la composició de les piles seques (les de cotxes són humides) incorpora metalls com el plom, cadmi i mercuri que, reaccionant amb bacteris, pot transformar-se en metilmercuri que intoxica als organismes vius. En les piles de botó, l'electrolit és d'hidròxid de potasi, l'elèctrode negatiu de zinc i el positiu de grafit i òxid de mercuri.
La nova directiva comunitària inclou l'esperada prohibició de la venda de piles amb mercuri i cadmi, molt perjudicials, encara que els fabricants han aconseguit excloure de la prohibició les piles de botó amb menys del 2% del seu pes en mercuri i l'ús del cadmi en piles d'eines elèctriques sense fil, equips mèdics i dispositius d'emergència. [
... el text continua després del requadre ]
CRC
Calcular. Gran part de les piles no poden ser recarregades i el seu preu facilita l'abandonament entre les escombraries domèstiques i laborals. A Europa, el 45% de les piles acaben als abocadors i a les incineradores, a pesar del seu risc i de la gran quantitat de punts de recollida. A l'estat, es recicla menys del 1% de les piles en dues plantes situades a Catalunya i al País Basc. La resta es diposita en bidons de 200 litres de capacitat guardats en abocadors de seguretat. El consum per habitant és de 22 piles a l'any, de botó, alcalines i de tot tipus.
Reduir. És recomanable usar piles recargables, recarregar-les amb energia solar i connectar a la xarxa elèctrica els aparells, sempre que sigui possible així com retornar les piles usades a la botiga on les comprem, les piles i els aparells obsolets. L'objectiu domèstic de la directiva comunitària és que cada persona dipositi en els contenidors de reciclatge cinc piles (160 grams a l'any), menys d'una quarta part de les quals consumeix. Podem fer-lo sense esperar deu anys.
Compensar. Si restem a l'electricitat disponible de les piles amb la consumida en fabricar-les, l'ús de recursos minerals no renovables, el consum d'aigua, la contaminació de la seva extracció i les emissions derivades del seu transport, distribució així com els blister, envasos de presentació en els comerços de plàstic i cartró... segur que la resta ens dissuadiria d'usar ximplement les piles elèctriques, un invent ineficient però extremadament útil en múltiples circumstàncies. Aquests costos no figuren en les etiquetes de les piles.
|
La directiva de 18 de març de 1991 va reduir sensiblement l'índex de toxicitat de les piles perquè les alcalines no sobrepassessin el 0,025% de mercuri. Però una sola pila de botó pot enverinar 600.000 litres d'aigua, que fan servir 6.000 persones en un dia, i una pila alcalina contaminar 175.000 litres d'aigua, la qual necessiten en un dia 1750 persones.
L'any 2002, a Catalunya es van recollir 474,47 tones de piles en 19.049 punts de recollida en 855 municipis, que es van enviar a la planta del Pont de Vilomara (Bages). L'objectiu de la nova directiva, que va entrar en vigor a l'octubre de 2006, és prohibir l'abandonament de les piles en abocadors o la seva incineració.
Una vegada usades, el fabricant és responsable del seu reciclatge i pagarà els costos de recollida, tractament i reciclat de les piles usades abandonant la il·lusió integrista i fonamentalista de la seva hipotètica 'eliminació o destrucció'.
La directiva s'aplicarà a totes les piles independentment del seu volum, pes, forma o composició, excepte les d'ús militar i espacial, excloses del reciclatge civil. Al setembre de 2009, els fabricants haurien de disposar d'un sistema unitari de recollida i reciclatge per a tota la Unió europea.
La directiva pretén recollir en sis anys el 25% de les piles usades i en deu anys el 45%. Com en punts altres compromisos ambientals, l'estat espanyol està en el furgó de cua i disposa de dos anys per a incorporar la directiva a la legislació estatal i, com ocorre sovint, superar el termini.
[ CONSULTA LA SÈRIE ]
![[ CONSULTA LA SÈRIE ]](https://www.sostenible.cat/sites/sostenible.cat/files/public/migraciodades/img/serieecologiapractica.jpg){kind=link}