02/11/2007 - 00:00
Les obres d'ampliació de la carretera C-16 (l'eix del Llobregat) preocupa molt els veïns del nord del Berguedà, sobretot els del municipi de Cercs. L'anomenat desdoblament convertirà l'eix en una autovia de quatre carrils que ha de connectar Catalunya amb la ciutat francesa de Tolosa, i des d'allà a Rotterdam, de manera que esdevindrà un eix europeu alternatiu al de la costa.
Fins a Berga, les obres estan ja molt avançades, amb molts trams nous ja en funcionament. Però de Berga a Bagà encara s'ha de decidir el trajecte que seguirà la nova autovia. De les tres opcions possibles -hi havia una quarta que ja s'ha descartat- els veïns s'oposen de manera rotunda a la que anomenen traçat de les valls, i que fins ara era la que preferia la Generalitat.
Oposició al traçat de les valls
Aquest traçat previst passaria per l'oest del municipi de Cercs, que quedaria encaixonat entre el pantà de la Baells i la nova autovia. Els veïns de la població, organitzats en l'Associació Vila Viva, denuncien que en alguns punts la carretera passaria a només cent metres del nucli urbà, tot travessant el bosc de roures que dóna nom al poble. El president de l'associació, Yorgos Konstantinou, destaca que, a més de l'impacte visual i ambiental, els preocupa molt la contaminació acústica que se'n derivarà, perquè es preveu molt trànsit de camions des de i cap a Europa.
L'alcalde del municipi, Ferran Civil, destaca que "a Cercs, la factura ambiental ja l'hem pagada amb escreix", en referència a l'impacte del pantà de la Baells, la central tèrmica, les mines de carbó, el celobert i el viaducte del traçat actual de l'eix del Llobregat. Per això reclama que s'opti per algun altre traçat per fer l'autovia.
Traçats alternatius
Una possibilitat alternativa és ampliar la carretera de manera paral·lela a l'actual, tot i que segons l'alcalde seria inviable perquè "hi ha massa revolts per ser una autopista europea, i a més geològicament les obres serien complicades perquè el subsòl d'alguns trams són les antigues mines de carbó".
El traçat que més convenç els veïns és el que creua el pantà abans d'arribar a la població, de manera que ni l'obra ni el trànsit posterior afectarien la vida del municipi. Segons el president de Vila Viva, "la millor solució seria renunciar a l'ampliació de la carretera i potenciar el transport públic, com ara recuperant l'antic tren (el "carrilet") que va desaparèixer en fer el pantà. Però si han de fer l'autovia, si més no volem que sigui segura i que no perjudiqui el poble."
Mobilització ciutadana a la comarca
L'associació Vila Viva es va crear al mes d'agost i des d'aleshores ha mirat de donar a conèixer la seva postura mitjançant diverses xerrades i un DVD explicatiu de la situació de Cercs. En aquests mesos han aconseguit al voltant de 1.500 signatures i s'han reunit amb representants del departament d'obres públiques.
Per altra banda, l'ajuntament, amb el suport dels altres alcaldes de la zona, també ha demanat a la Generalitat la revisió del traçat de l'eix del Llobregat.
Resposta de la Generalitat
Tot i que durant molt de temps el departament d'obres públiques es va mostrar ferm en l'elecció del traçat de les valls, arran la mobilització han acceptat fer-hi un nou estudi de la resta de possibilitats que donen esperances els veïns de Cercs. Des de la Generalitat s'afirma que "la voluntat del conseller és trobar una opció consensuada i per això s'estan estudiant les diferents opcions".
S'estima que els estudis estaran acabats cap a l'estiu, quan es farà pública la proposta i s'obrirà un període d'al·legacions.
