15/02/2007 - 00:00
La regió metropolitana de Barcelona pot ser autosuficient per abastir d'aigua tots els domicilis, comerços, indústria, agricultura i usos públics sense haver de recórrer a l'aigua d'altres conques ni dessalar-ne. Salvador Rueda, director de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona va explicar com és possible arribar a aquesta autosuficiència en el marc de la tercera sessió de l'Aula d'Ecologia, organitzada pel CREAF, que acull la Casa Elizalde.
En primer lloc, Salvador Rueda considera que ens hem de fer diverses preguntes: quanta aigua necessitem les persones i els ecosistemes vius? Quin cost econòmic i energètic estem disposats a pagar per l'aigua? Quina qualitat volem que tingui l'aigua? Davant d'aquestes qüestions, el director de l'Agència d'Ecologia rebutja que es recorri a dessalar aigua del mar per afrontar les mancances, ja que els costos energètic de fer-ho són massa elevats.
Per Rueda l'autosuficiència és un concepte que ha d'estar lligat al territori (en aquest sentit, els transvasaments xoquen amb l'autosuficiència) i a no malbaratar l'aigua, a planificar els usos tenint en compte l'aigua que hauríem de menester.
En la seva exposició, aquest biòleg va desglossar una proposta integral per a la regió metropolitana sustentada sobre quatre àmbits: domèstic, urbà, municipal i metropolità.
Proposta per als usos domèstics
A la sessió de l'aula, Rueda va explicar que hauríem de reduir i optimitzar el consum d'aigua en els domicilis, a més de construir sistemes per aprofitar l'aigua de pluja. D'aquesta manera, només caldrien 82 litres d'aigua per dia i persona en els edificis plurifamiliars, però actualment se'n consumeixen 140 a la regió metropolitana. En el cas de les construccions unifamiliars, els consums actuals arriben als 207 litres per persona cada dia, però caldria reduir la quantitat fins als 96 litres.
La proposta és que aquesta sigui l'aigua considerada bàsica. El cost en passar-se d'aquesta quantitat hauria de ser dissuasori de malbaratar-la. Per tal d'assolir aquests objectius, cal tenir organitzacions (empreses de subministrament d'aigua) que treballin en aquest sentit, animant-les a fer-ho, per exemple, a base d'incentius.
Gestió urbana de l'aigua
Actualment, el model preponderant de gestió de l'aigua a les àrees urbanes es basa en dues xarxes, una d'aigua potable i una de sanejament, que no facilita la reutilització de l'aigua, ni l'aprofitament de la pluja ni l'ús adequat dels aqüífers.
Davant d'aquesta realitat que comporta un malbaratament dels recursos, Salvador Rueda ha fet una proposta d'acord amb el nou concepte d'urbanisme que vincula la planificació amb la sostenibilitat i les noves tecnologies. Així, partint d'aquesta concepció, caldria crear tres xarxes urbanes: una per a l'aigua potable, una per a l'aigua no potable (provinent dels aqüífers, de l'aigua de la pluja i de les depuradores, i que es destinaria a serveis com la neteja dels carrerso el reg) i la xarxa de clavergueram.
Aquest seria un model de gestió basat en l'autosuficiència perquè hauríem d'extreure una quantitat d'aigua menor de la conca i faríem una explotació menor dels sistemes que ens suporten.
Proposta per als municipis
Més enllà de l'àmbit urbà, el director de l'Agència d'Ecologia va mostrar una proposta concreta que l'entitat ha fet per Viladecans i que es podria adaptar a altres municipis. La proposta dissenya un sistema global d'abastament d'aigua i de xarxa de sanejament per al municipi que té en compte tant els usos domèstics, com els industrials, comercials, públics i agrícoles. Si les autoritats polítiques de Viladecans decideixen implementar aquest sistema, el municipi serà autosuficient gràcies a la depuració de l'aigua, la captació de l'aqüífer i la regeneració. Això significa que no li caldrà recórrer a aigua de xarxa com fa actualment.
Partint d'aquest estudi, Salvador Rueda va destacarque al conjunt de la regió metropolitana hi ha prou aigua, però el que cal és estudiar i planificar l'abastament i sanejament en cada part concreta d'aquest territori: 'No calen obres faraòniques per anar a buscar aigua a altres conques, ni calen dessaladores, perquè ja tenim prou aigua'.
Planificació metropolitana
A nivell regional metropolità, Rueda considera que cal un altre model d'ordenació territorial que permeti reduir el consum d'aigua. 'Enlloc de la ciutat dispersa no podríem construir ciutats compactes?', es preguntava aquest biòleg.
La planificació urbanística dels diversos ajuntaments metropolitans preveu construir durant els propers anys fins a 20.000 hectàrees fora de les àrees de compactació. L'equip de Rueda, davant d'aquesta previsió, ha fet una proposta de compactació dins de les àrees que queden com a lluny a dos quilòmetres de les estacions de tren. Si s'apliqués aquesta proposta s'estalviarien 8.000 hectàrees de sòl construït i 40 Hm3 de consum d'aigua.
Un obstacle per implementar aquesta proposta és, segons Salvador Rueda, que 'cada municipi és amo del seu procés d'urbanització i és molt gelós que s'hi intervingui des de fora. Caldria buscar mecanismes compensatoris. El problema és que no hi ha la força política per fer-ho. Però si no ens posem a treballar ràpid, matarem el territori'.
