[ECOLOGIA PRÀCTICA] 'Erre que erre': sobre el reciclatge

La inventora o els inventors de les famoses tres erres no coneixien l'expressió castellana d'Erre que erre. Sens dubte intentaven sintetitzar una idea: abans que Reciclar cal Reusar i abans que usar cal Reduir. Per això sempre que es pronuncia l'expressió de les tres erres es remarca, 'seguint aquesta jerarquia'. En el reciclatge hi ha un abans i un després. En el temps, apareix quan encara les autoritats i la indústria utilitzaven l'expressió màgica de la 'eliminació dels residus'. Era màgia. Pel que sembla les lleis de la termodinàmica no eren tals lleis ja que es podien vulnerar deixant els residus fora de la vista o sota la catifa. Una vall amagada, alta mar per als residus radioactius, dilució en els rius dels tòxics... aquesta màgia no era negra: era infernal. Aquesta mateixa lògica infernal té dues expressions encara quotidianes: ocultar els tributs per residus domèstics i qualificar els residus domèstics o urbans com 'residus municipals'. Els escombriaires, els àngels de la societat de consum, fan un doble miracle: retiren el que llencem a l'arribada de la foscor i ho fan... gratuïtament. Molt poca gent sap que la recollida domiciliària se sufraga en els rebuts de l'aigua i que els recurs públics paguen els residus disseminats per empreses privades. Però les tres RRR, per elles mateixes, semblaven poc. Per això es reinventaren noves erres de: Repensar el nostre estil de vida, les nostres necessitats bàsiques, per a diferenciar-les de les prescindibles. Reestructurar el sistema econòmic perquè, en lloc de produir béns superflus, es concentri en la satisfacció de les necessitats de tothom, incloent els costos ambientals en el preu final dels béns de consum i Redistribuir perquè tota la humanitat té dret a un repartiment equitatiu dels béns i els recursos; i el planeta Terra té capacitat per a satisfer-les. Alguns pensaran que es tracta d'arrissar l'erra, però no necessàriament. Aquest prefix com el d'eco arriba a cansar. Potser per això l'ajuntament de Berkeley (Califòrnia) va inventar el 1989 el preciclatge, sense començar amb erra, l'objectiu del qual era animar als veïns a no comprar aliments embolicats en plàstic. 'Reciclem els materials després de comprar-los i pagar-los' -explicava un representant municipal-, però 'podem preciclar mentre comprem. Simplement pel fet d'escollir bé podem evitar multitud de materials excessius, inadequats, passin a formar part dels residus'. La recollida selectiva dels residus és de caràcter voluntari. Si la varem portar a terme, no hem d'oblidar que una desena part de cada compra de menjar és per a pagar l'envàs. Els consells no són nous, però segueixen sent pràctics: > Comprar ous en oueres de cartró reciclat i no embolicats en plàstic o suro blanc. > Identificar l'ús de cartró reciclat de color gris en els envasos de cereals, per exemple. Tres fletxes formant un triangle indiquen que es tracta de cartró reciclat. > Comprar a granel no només és més barat. Redueix els envasos. > Comprar fruita i verdura fresca i sense empaquetar. La naturalesa ja té els seus propis embolcalls. > Evitar els envasos plàstics i les bosses de plàstic.