Xavier Rodó: 'L'acció antròpica en el canvi climàtic està més que demostrada'

Xavier Rodó és director del Laboratori de Recerca del Clima del Parc Científic de la Universitat de Barcelona i va impartir la conferència titulada 'La problemàtica del canvi climàtic des del punt de vista d'un investigador del clima' el dimecres 9 de maig a l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT). En la seva ponència, Rodó, va explicar com funcionen les previsions climàtiques que elabora la seva institució i a quines conclusions estan arribant respecte a les conseqüències que el canvi climàtic pot tenir en la natura i la humanitat. Encara que no va voler entrar massa en els aspectes més concrets del canvi climàtic 'considerant que aquests aspectes es tocarien més en altres conferències del seminari- no va poder evitar a entrar a valorar, com a expert, un tema que ara mateix té tanta actualitat mediàtica. Va començar, però, advertint de la complexitat dels estudis climàtics, per la 'gran complexitat' de la biosfera i perquè 'a diferència d'altres especialitats científiques, no podem tancar el clima en un laboratori'. Així, tot i que els models climàtics han revolucionat l'estudi del clima i cada cop són més desenvolupats, encara ens podem preguntar 'fins on creure'ns les prediccions'. De totes formes, va assegurar que amb la tecnologia actual les previsions a escala global són 'bastant acurades', i ja se sap que 'el clima està connectat a nivell planetari i modulat pels oceans tropicals, bàsicament el pacífic'. Però encara hi ha 'buits importants en els càlculs de les variables regionals', va explicar, 'hi ha zones molt més fàcils de calcular que d'altres' i la Mediterrània és especialment difícil per 'la seva enorme complexitat', ja que 'no es coneix bé com es comporta la seva interacció amb els tròpics'. De totes formes, la majoria de dades apunten a que aquesta àrea serà 'un punt calent' en les properes dècades. Emissions de gasos i canvi climàtic Els estudis paleoclimàtics, que ara mateix ja retrocedeixen entre 700 i 800.000 anys, demostren la interacció entre CO2, masses de gel i temperatura. I hi ha una variable que no deixa espai als dubtes: a més ppm (parts per milió) de CO2 a l'atmosfera més graus. Ara mateix la concentració d'aquests gasos ja voreja els 370 ppm, la més alta que cap estudi hagi donat, i està augmentant de forma geomètrica des de la revolució industrial. Així, per Rodó, 'l'acció antròpica en el canvi climàtic està més que demostrada' i els augments tèrmics sostinguts des dels anys 60 'concentrats sobre tot a les latituds altes de l'hemisferi nord- en són la primera conseqüència. Per a molts científics és a partir dels 450 ppm de CO2 que començaran els canvis dràstics, 'i ara estem creixent a 2,5 ppm per any, així que és fàcil calcular quant temps ens queda per reaccionar'. Però el climatòleg va voler ser optimista, i va assegurar que 'encara hi som a temps' per a canviar aquesta evolució fatal. 'Si bé els canvis de les properes dues o tres dècades són inevitables, perquè seran generats per gasos ja emesos', encara es poden evitar els 'horitzons dramàtics previstos per a finals de segle'. Va considerar importants les actituds individuals, però també que 'no es pot carregar tota la responsabilitat en el ciutadà de base' sinó que cal 'polítiques públiques i canvis tecnològics'. D'aquests darrers va destacar les tècniques de captura i exportació de CO2, 'que fa anys que existeixen, però que s'han d'implementar' va afirmar. El cost global dels canvis necessaris en el model energètic estan calculats en el 0,15% del PIB mundial, 'una xifra considerable, però molt menor que el que suposarà adaptar-se a la nova situació'.