Barcelona Ciència 2007 recorda Rachel Carson, ambientalista pionera

Dins les activitats de Barcelona Ciència 2007, dijous passat va tenir lloc un 'cafè científic' a la biblioteca del barri de Sagrada Família sobre la figura de Rachel Carson (1907-1964), biòloga nord-americana i pionera en la defensa del medi de qui enguany se celebra el centenari del seu naixement. Hi van participar Ricard Guerrero, microbiòleg, doctor en ciències per la Universitat de Barcelona i secretari científic de l'Institut d'Estudis Catalans, i Josep Maria Gili, professor d'investigació de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC). Rachel Carson, lluitadora infatigable En el repàs a la vida i obra de Rachel Carson, Ricard Guerrero va destacar, sobretot, el seu esperit de lluita i la seva tasca com a divulgadora científica. Nascuda a un poblet de Pennsylvania, va estudiar biologia a una universitat només per a dones i al Woods Hole Marine Biological Laboratory, un dels millors centres del món de biologia marina. Contractada pel departament de pesca dels Estats Units, va escriure alguns articles científics però, sobretot, se la recorda pels articles i llibres de divulgació i denúncia que va escriure fora d'aquest àmbit professional, en unes condicions de vida, a més, gens fàcils. Rachel Carson patia càncer des de 1947, i es feia càrrec de la seva família (mare, germana mare soltera i nebot). En l'àmbit científic, va suportar la manca de reconeixement pel fet de ser dona, i campanyes de desprestigi (la van titllar d'alarmista, histèrica i lesbiana per minvar la seva credibilitat) per la denúncia als abusos mediambientals de grans companyies. Pionera en la conscienciació ambiental Rachel Carson va ser responsable del naixement de la consciència pública pels problemes ambientals. En un moment en què l'ecologia ni tan sols existia com a ciència, els seus escrits van posar de manifest els efectes que les accions humanes tenen sobre la natura. Després de la segona guerra mundial, es va centrar en denunciar a revistes i llibres les conseqüències de l'ús abusiu de DDT i altres pesticides. El seu últim llibre, 'Primavera silenciosa' (1962), va provocar una gran reacció pública i política. Ella mateixa va declarar davant en Congrés dels Estats Units, en una lluita que va aconseguir la primera llei de control sobre l'ús d'aquestes substàncies. Com va remarcar Ricard Guerrero, 'Rachel Carson ens ha canviat la manera de veure el món'. La mar que ens envolta Bona part de l'obra de Rachel Carson se centra en l'estudi de la mar. El llibre 'La mar que ens envolta', ara publicat en castellà per l'editorial Destino, ofereix una visió completa del que se sabia dels oceans fa cinquanta anys. Tot i que molta de la informació que hi conté és ara com ara desfasada, Josep Maria Gili considera que encara és una obra interessant 'perquè permet, precisament, veure l'evolució de la ciència. A més, l'autora planteja tot un seguit d'hipòtesis, preguntes i intuïcions que s'han provat certes'. Llegir aquesta obra, o qualsevol altra de les que va escriure Rachel Carson, fa palès, a més, la importància de la divulgació científica ben escrita, en llenguatge planer i elegant, que permet acostar la ciència al públic en general. Meduses El públic assistent va aprofitar la presència de Josep Maria Gili, expert en meduses (i descobridor d'un tipus que ha batejat amb el nom de Barcelona), per preguntar sobre l'augment d'aquest animal a les costes catalanes. Gili va explicar que el motiu principal, conegut des de fa anys, és la sobrepesca, i va criticar que no s'hagi parat atenció al problema fins que no s'han rebut pressions per part de la indústria turística. Uns estudis fets a Namíbia demostren que fa quinze anys hi havia quatre o cinc exemplars adults de lluç per cada medusa. Avui hi ha tres meduses per cada lluç. I les conclusions poden ser extrapolables. El fet que llancem menys aigua a la mar, els canvis en les corrents i l'augment de la temperatura de l'aigua són també causes de l'arribada massiva de meduses a les platges, on hi van a morir. Com a solució, va proposar la captura d'aquests animals marins per eliminar el perill que poden suposar per les persones, tal i com es fa en els casos de plagues d'insectes. A més, caldria controlar la pesca de manera efectiva i urgent, perquè els peixos són els que controlen l'equilibri del mar. Actualment, a més de l'excés de pesca per al consum, se sap que durant els darrers anys gairebé la meitat de les captures no arriben als mercats. Les multinacionals s'estimen més desfer-se'n de les captures i tornar-les a abocar als oceans (ja mortes) per especular amb els preus de peix i marisc. I va recordar també, com a resposta a les demandes de la indústria hotelera, que 'no cal oblidar que la mar no és una piscina, sinó part de la natura'.