[ESPECIAL IPCC VALÈNCIA] Una maquinària molt ben engreixada

'L'IPCC farà un esforç enorme per mantenir la seva tradició d'oferir resultats creïbles en els temps promès', va assegurar el president de la institució internacional Rajendra Pachauri a l'acte d'obertura de la 27a sessió dilluns a València. I la veritat és que l'esforç haurà de ser realment gran, si és té en compte el nivell de qualitat aconseguit fins ara i les expectatives despertades en la comunitat internacional. El Premi Nobel sols és un reflex d'aquest èxit. Però què hi ha darrere d'aquests informes que donen la volta al món? Segons Janos Pazstor, del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient, s'ha d'agrair els 'coneixements i energies' de més de 2500 científics de 130 països que, al seu torn, s'agrupen en més de 150 grups de treball que treballen de forma permanent durant mesos. De fet, les sessions de l'IPCC, com la que s'està celebrant aquesta setmana, no són sinó la culminació d'uns processos d'investigació 'que duren mesos', segons explica la responsable de comunicació de l'IPCC Francesca Foppiano. La seva principal funció és la de 'posar en comú' tots els estudis realitzats i 'consensuar un document únic' 'continua Foppiano- que pugui resumir-los i que tots els científics els delegats assumeixin com a propi. Precisament aquest complex sistema de debat i presa de decisions és el que genera alguna de les particularitats dels informes de l'IPCC, com el famós '95% de certesa' que tan va ser reproduït als mitjans de comunicació. Grups temàtics Els delegats a la sessió de València arriben ja amb el gruix de la feina feta. Durant tot el 2007 ja han anat publicant les tres primeres parts del seu Informe i ara es tracta de posar-se d'acord en el redactat de l'anomenat Informe de Síntesi, un document 'pràctic i comprensible', tant per als responsables polítics com per a la societat en general, i que ha d'incloure els principals riscos que emanen del canvi climàtic com les millors mesures per mitigar-lo i adaptar-nos-en. Per a fer-ho possible, les tasques de la sessió es reparteixen en sis equips que al seu temps estan subdividits en dos o tres grups de treball cadascú, a més dels responsables de la redacció dels textos. Així, el Primer Equip 'format per dos grups de treball- se centrarà en anteriors canvis climàtics, incloent-hi aspectes de paleoclima, i els efectes que van tenir sobre els sistemes naturals i les societats de l'època. Sobre les causes del canvi climàtic hi treballa el Segon Equip, i el Tercer analitza els factors naturals i humans del canvi, treballant els seus impactes a llarg i curt termini sota escenaris diferents, els anomenats 'models'. El Quart Equip, un dels més nombrosos, cerca fórmules d'adaptació i opcions d'atenuació, fent especial èmfasi en el desenvolupament sostenible a nivells globals i regionals. Dels aspectes científics i socioeconòmics a llarg termini, relacionades amb aquesta adaptació i mitigació se n'encarrega l'Equip Cinquè, incloent costos econòmics, riscos globals i regionals, elaboració de calendaris i equitat entre les diferents realitats en els desenvolupaments nacionals. El Sisè Equip és una mica diferent, ja que la seva funció és bàsicament la de elaborar el redactat final del document, destacant els principals descobriments i les incerteses clau. Futur de l'IPCC Però, a més de la redacció de l'Informe de Síntesis, aquesta sessió té una altra missió, doncs s'ha de començar a pensar quins seran els objectius de l'IPCC un cop acabat el seu Quart Informe. Cal fer un Cinquè? La pregunta la va deixar a l'aire Rajendra Pachauri el dilluns, però ja va avançar que acceptaran totes les propostes i suggerències que arribin tant de la comunitat científica com dels responsables polítics i de la societat civil en general.