30/11/2007 - 00:00
El Ple municipal de Mataró del 8 de novembre va aprovar la proposta de resolució presentada per l'equip de Govern -PSC, ERC, ICV-EUiA-, CiU i la CUP sobre declarar Mataró zona lliure de transgènics. El document es va aprovar amb l'abstenció del PP.
El text de la proposta assenyala que 'a Catalunya hi ha més de 19.000 hectàrees de cultiu de blat de moro transgènic. L'any 2006 el blat de moro transgènic representa el 55% de la producció total. L'any 2003 era només un 13%. A tot Europa se'n conreen, en petites explotacions, no més enllà de 7.000 hectàrees. Catalunya és, després d'Aragó, la comunitat autònoma amb més hectàrees de transgènics a Europa (un 40% de la producció total)'. També es lamenta que 'a Catalunya ja no hi ha ni un sol cultiu de panís ecològic ja que tots han quedat contaminats pels cultius de panís transgènic'.
En la resolució aprovada es diu que 'els transgènics s'han autoritzat de facto sense que els estudis sobre la seva innocuïtat o sobre la seva perillositat hagin estat acabats. S'hauria d'imposar, doncs, aplicar el principi de precaució'.
És en aquesta línia de precaució que s'està creant a nivell europeu una Xarxa de Regions Lliures d'OMG. Actualment 78 regions europees, 86 províncies, i més de 3.400 municipis ja s'han declarat lliures. La Toscana italiana va ser la primera a redactar una llei prohibint els OMG l'any 1999. A França, la campanya s'ha realitzat a nivell de municipis (més de 1.250 declarats lliures) i de regions (15 de les 21 regions franceses han fet declaracions en aquest sentit) i totes les regions de Grècia (54) s'han declarat lliures de transgènics.
A l'Estat Espanyol Astúries, Euskadi i Menorca s'han declarat zones lliures de transgènics. Vint regions europees han signat la "Carta de Regions i d'autoritats locals d'Europa sobre la coexistència entre OMG i els conreus tradicionals i biològics", entre les que hi destaquen el País Basc, la Bretanya, País de Gales, Salzburg, La Toscana, La Sardenya.
Aquesta carta considera insuficients les recomanacions de la UE per evitar la possible contaminació i s'afirma que aquestes recomanacions no garanteixen que el dret a estar lliure de transgènics sigui real.
A Catalunya, l'assemblea Pagesa amb el suport de Plataforma Rural, Xarxa Agroecològica-17 d'abril, Federació Catalana d'ONG's per al Desenvolupament, l'Observatori del Deute en la Globalització i Àgora Nord-Sud, han realitzat el 'Manifest contra la Llei de coexistència de cultius transgènics i altres formes de producció agrària'.
Finalment, a casa nostra s'ha signat el Manifest de Fraga que recolzen 18 entitats entre les que destaca l'assemblea Pagesa de Catalunya, Ecologistes en Acció, el SERÀ de la Universitat de Lleida o el GEPEC.
Els partits signants de la resolució valoren que 'l'agroecologia és una estratègia productiva i una forma de vida clau per afrontar la crisi agrària i rural i a l'hora per garantir la seguretat alimentària'.
Fruit de la resolució aprovada, l'Ajuntament i els col·lectius afectats definiran un protocol d'actuació per garantir les bones pràctiques en el conreu, donar informació i estendre la sensibilització ciutadana sobre el tema. També es demanarà al Govern de la Generalitat que declari Catalunya Zona Lliure de Transgènics.
