25/11/2007 - 00:00
El debat sobre si l'energia nuclear és positiva o negativa per a la salut del planeta i per a la societat torna a estar obert. L'encariment constant del preu del petroli, els nombrosos conflictes geopolítics o la contaminació in crescendo del planeta fan que la nuclear estigui en boca dels experts. Ara bé, fins a quin punt la nuclear és segura, eficaç i barata? En el marc del VII Memorial Octavi Pellissa, diferents experts han abordat aquesta temàtica amb la intenció d'aportar dades, anàlisi i una mirada crítica. El físic Alberto Grande y el portaveu d'Ecologistes en Acció, Francisco Castejón, van ser alguns dels ponents convidats a les conferències celebrades els passats 23 i 24 d'aquest mes a l'auditori de la Facultat de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra i organitzades pel Centre de Treball i Documentació. La moderació de les conferències de Grande i Castejón va anar a càrrec de Laura Tremosa.
'Hi ha una relació que existeix entre l'energia elèctrica i el benestar d'una població. El consum d'electricitat per càpita puja en els països rics i baixa en els menys rics. Creix igual el Producte Interior Brut per càpita que el consum d'energia elèctrica, és per això que la relacionem amb el benestar social' explicava Grande en la seva conferència 'Energia nuclear, canvi de cicle'. Per la seva banda Castejón, va destacar que 'Avui dia petroli, gas i carbó representen el 80% de l'energia usada a nivell mundial, i això són energies fòssils, que contaminen molt. D'altra banda, s'usa un 6% d'energia nuclear' i afegia 'el canvi climàtic és un problema energètic de primera magnitud i de molta importància. Si no existís el canvi climàtic, diria que demà mateix podríem prescindir de l'energia nuclear' afirmava al seu torn dins la conferència 'La nuclear: una energia neta, pacífica y segura?'.
El pes de l'energia elèctrica
La mitjana mundial de consum elèctric supera els 2.000 kilowatts/ habitant/any, no obstant, països com l'Índia, l'Àfrica o la Xina representen mitja humanitat i consumeixen poquíssima energia elèctrica. I és que factors com la ubicació del país, la zona climàtica i els costums de la població influeixen fortament en aquest consum. 'Es pot dibuixar el desenvolupament humà a través de l'energia, tot i que no sempre més consum d'energia equival a més satisfacció, perquè quan ja s'han cobert uns límits, ja no puja més la satisfacció encara que pugi el consum energètic. El límit satisfactori es satura' remarcava Castejón. I Grande coincidia amb ell tot destacant: 'No sempre major riquesa és igual a major consum per càpita, perquè existeix el terme eficiència' i afirmava contundent que 'molta energia i molt barata per a tots no és només insostenible, sinó que és impossible' igualment com el malbaratament d'energia, que segons Grande, també és inviable. 'Estem en un canvi de cicle, perquè l'energia nuclear ja semblava oblidada i ara sembla una candidata fiable per a l'equilibri energètic', apuntava.
Energia nuclear, una alternativa?
I perquè la nuclear es presenta ara com una candidata a créixer? 'Les energies renovables son inferiors a les potències instal'lades, perquè no depenen de quan vol l'humà sinó de quan vol la natura' subratllava Grande. 'Espanya ha fet una aposta per les energies renovables però malgrat tot, el 50% de l'energia consumida és elèctrica.' Grande afegia que 'es preveu un augment en el 2007-2016 del 35 % i un creixement del 30% de producció d'energia elèctrica'. Castejón, per la seva banda, recalcava que 'el 80% de les emissions de CO2 venen creades pel consum d'energia elèctrica. Però també cal tenir en compte elements com el transport i l'agricultura'.
'En la planificació energètica s'aposta per l'energia eòlica i els cicles combinats de gas natural 'que és un combustible fòssil i té emissions, encara que menors que d'altres tecnologies-. Es preveu un creixement elevat d'energia hidràulica i una reducció del carbó, mentre s'aposta pel gas natural' destacava Grande. 'Però seguir usant l'elèctrica és viable? Si la usem 10 anys més sí, però si pensem en el 2030, ja és dubtable, perquè els cicles de renovació de l'energia elèctrica són molt llargs i és aquí on sorgeix l'energia nuclear com a tema de debat'. 'Països com Bèlgica o Suïssa tenen molta participació d'energia nuclear. Xina, Corea del Sud, Iran i Irak, les potències emergents, no han signat el tractat antinuclear i Finlàndia ha abordat el tema de crear una central nuclear' exposava Grande.
Els dubtes que la nuclear planteja
Però l'energia nuclear també té la seva cara fosca i planteja una sèrie de problemes, encara, no resolts. 'El debat no és energia nuclear sí o no, perquè ja se'n produeix, sinó energia nuclear més o ens quedem com estem' apuntava Grande. 'I és que al 2016 l'energia nuclear és fiable, però al 2030 ho és?, preguntava al públic i afirmava contundent: 'Per ser fiable, l'energia nuclear ha d'assegurar tres aspectes: la seguretat, què és fa amb els residus i la proliferació'.
Accidents com Txernòbil van tenir un gran impacte i hi va haver una moratòria i un abandonament de la construcció de centrals nuclears. Tot i això han continuat existint les centrals nuclears de 'generació 2' i 'generació 3', que són les que incorporen dissenys després d'haver patit un accident nuclear. 'Aquests dissenys no s'han construït ni provat, s'han llicenciat en paper i s'han aprovat com que compleixen la llei, i aquí hi ha un buit. O bé s'ha d'acudir a dissenys de fa 30-50 anys o s'ha de provar nous dissenys', apuntava Grande. 'Les anàlisis probabilístiques de seguretat calculen que es produirà un accident per cada 10.000-15.000 reactors/any amb danys al nucli. Però la realitat sempre és pitjor del què es pensa i també cal tenir en compte factors exògens, com l'error humà o factors econòmics i socials 'com la reducció dels pressupostos en seguretat després de la liberalització a Espanya. Els accidents recents greus són els de Tokaimura el 1999 i el de Kashiwazaki el 2007.
'La majoria de centrals nuclears estan a l'OCDE, i el 20% a Espanya' indicava Castejón i denunciava: 'El diner que s'inverteix en nuclear és 5 vegades més gran que l'invertit en energia solar'.
Un altre perill que plantegen les nuclears són els residus. 'Hi ha residus d'alta i de baixa activitat. L'emmagatzematge de residus de baixa activitat s'ha resolt raonablement, però el tractament i emmagatzematge de residus d'alta activitat és el principal problema. Aquest emmagatzematge definitiu requereix una estabilitat d'ordre geològic, remarcava Grande, que continuava: 'Suècia i Finlàndia estan encapsulant, tancant i després emmagatzemant residus d'alta activitat i això seria una abans i un després, un punt d'inflexió en el tractament de residus'. D'altra banda, Castejón remarcava: 'Les alternatives contemplades per a la gestió dels residus són tres. Una és l'emmagatzematge a la superfície dels residus, que té com a avantatge que, en cas de problema, es pot actuar sobre el contenidor molt ràpidament, però al mateix temps, els residus són molt accessibles a la gent i això és poc segur. Una segona alternativa és l'enterrament dels residus. Ara bé, l'hidrogeologia no pot preveure si entre 500 i 1.000 metres de profunditat aquests residus es mantenen estables i no contaminen. I com a tercera opció hi ha la transmutació, que és l'esperança blanca. Si funcionés ens podríem deslliurar d'aquest tipus de residus, però avui dia no funciona i ni tan sols hi ha prototipus'.
Castejón preguntava obertament: 'Pot aportar quelcom la nuclear a la sostenibilitat? El combustible de la nuclear és no renovable. Les reserves d'urani 'barates' triguen 60 anys en deixar de ser radioactives. Les cares triguen 100 anys i les especulatives entre 200 i 250 anys'. Aquestes dades posen de manifest, que la nuclear no s'escapa del problema dels residus i la contaminació que aquests puguin produir.
A més a més, la proliferació de l'energia nuclear és un altre dels riscos. 'Durant la parada nuclear han proliferat en tres països: Índia, Pakistan i Corea del Nord. Aquests tres països han fet proves nuclears i no han firmat el Tractat de No Proliferació (TNP), que va entrar en vigor el març del 1970. Els pilars del Tractat són: la no proliferació fora dels 5, el desarmament i l'ús pacífic de l'energia nuclear. Sudàfrica i Israel han realitzat proves, encara que Sudàfrica ha renunciat' subratllava Grande. 'El perill de proliferació i també el d'accident de contaminació radioactiva també hi és. Els països que han fet proves amb energia nuclear se n'han penedit econòmicament i ambientalment', destacava Castejón. 'El plutoni que hi ha a la Terra és limitat i normalment s'ha usat per fer bombes' afegia.
El preu de la nuclear, també és un altre argument dels detractors per a descartar-la. 'El preu de l'urani s'ha multiplicat per 7 en 12 anys. No hi ha suficient urani en el futur per garantir la demanda prevista' subratllava Castejón. Gairebé tot l'urani espanyol s'importa de la Unió Europea. 'La construcció d'un reactor nuclear l'any 1989, el de Trillo, va costar 3.000 milions, suposem que avui dia gestionem millor els preus i ens costa el mateix... el preu no deixa de ser elevat. I si sabem que la construcció d'aquest reactor triga a fer-se de 10 a 12 anys, i que l'escassetat del medi pot allargar aquest temps: d'on surt i com es fa aquest esforç financer? Els costos d'inversió, de capital, els preus, els tipus d'interès, les influències del preu del kilowatt i de l'urani, vénen determinades pel preu del petroli. I aquest va pujant. Així que el preu del petroli pot i està determinant una parada nuclear' en paraules de Castejón.
Segons Castejón, el fet que la opinió pública sigui contrària a l'energia nuclear, també és un impediment per a desenvolupar-la. 'Amb la progressiva consolidació de la preocupació pel canvi climàtic, un 12% de la població europea es mostra a favor del desenvolupament de l'energia nuclear, perquè fa disminuir les emissions de CO2. L'enquesta Mundial OIEA 2005, feta a 18 països, prova que el 60% de la població s'oposa a la construcció de noves centrals nuclears, i només una cinquena part d'aquesta gent que han dit que no a les nuclears, canvien d'opinió quan saben que amb la seva aplicació les emissions de gasos d'efecte hivernacle baixarien. Malta és el país més antinuclear i França és bastant pronuclear'.
Debat obert
Grande considera que no s'ha de tancar les portes totalment a la nuclear: 'Un mix entre diferents formes d'energia és la única possibilitat. L'energia nuclear ha de ser una més. En el món occidental s'ha de resoldre un debat amb l'opinió pública. L'Estat no pot deixar que el mercat decideixi el preu i ha d'intervenir d'alguna manera. Si ens oblidem dels esglaons de més avall, caurem des de dalt'.
D'altra banda, Castejón considera que l'energia nuclear no és la solució pels següents motius: 'Les centrals nuclears no proporcionen independència, ja que gairebé tot l'urani espanyol s'ha d'importar d'altres països, dels quals ens fem dependents. A més, aquesta energia no és neta, perquè no substitueix el petroli 'que és el principal causant d'emissions de gas hivernacle- i genera molts residus. El seu combustible és escàs i la garantia de subministrament no està garantida, a més dels accidents que pot comportar'. Segons Castejón: 'És millor apostar per la gestió de la demanda, l'estalvi i l'eficiència i el desenvolupament de les energies renovables , que no pas apostar per l'energia nuclear que és cara, poc sostenible i comporta molts riscos. El més important és no associar qualitat de vida amb el consum realitzat, i impulsar el desenvolupament de les renovables.
