28/11/2007 - 00:00
El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) ha presentat el seu Informe anual del Desenvolupament Humà just una setmana abans que comenci, dilluns vinent, la Conferència de les Parts a Bali (Indonèsia). I no és cap casualitat, doncs aquesta cimera ha de començar a discutir el marc postKyoto -per quan caduquin els seus Acords el 2012- i l'Informe d'enguany se centra en les conseqüències que tindrà el fenomen per al desenvolupament de la humanitat.
El document, titulat 'Combatent el canvi climàtic: Solidaritat humana en un món dividit', descriu de forma contundent i rigorosa les amenaces per a les societats actuals que significa el canvi climàtic. Segons el Secretari del PNUD, Kemal Dervi, aquest és 'una amenaça global', però que no afectarà a tothom per igual. 'Els països més pobres, i la gent més pobra de cada país seran els que en paguin les pitjors conseqüències', continua, i adverteix sobre la injustícia que això suposa, doncs 'els pobres són un element sense responsabilitat. Estem adquirint un gran deute ecològic'.
L'Informe mostra preocupació perquè el canvi climàtic 'es converteixi en un nou factor de desigualtats'. El seu coordinador, Kevin Watkins, està convençut que 'permetre que es tanquin les oportunitats de desenvolupar-se representaria un fracàs moral i polític sense precedents en la història humana'. Per això el PNUD aposta fort per pressionar els governs reunits a Bali, fent una crida per actuar tant en la mitigació com en l'adaptació. Els seus objectius són clars: aconseguir limitar l'augment de temperatures a 2 graus centígrads.
Canvi climàtic, un fre al desenvolupament
Les xifres de l'Informe del Desenvolupament Humà són realment alarmants. Els aproximadament 2.600 milions de persones que avui sobreviuen amb menys de dos dòlars al dia podrien veure com es frena el seu progrés, allargant les seves condicions de misèria durant generacions.
Entre les amenaces concretes, el PNUD ha identificat el col·lapse de sistemes agrícoles per les sequeres persistents, la pujada de temperatures i les precipitacions més erràtiques, el que podria provocar la desnutrició de fins a 600 milions més de persones. Les àrees semiàrides de l'Àfrica subsahariana, amb algunes de les concentracions de pobresa més altes del món, podrien patir reduccions de les collites d'un 26% pel 2060.
Cap al 2080, uns 1.800 milions de persones addicionals podrien patir estrès hídric, sobretot a àrees d'Àsia del sud i nord de la Xina, com a resultat de la retirada glacial i canvis dels patrons de precipitacions. A més, els desbordaments de rius, les tempestes tropicals i l'augment del nivell del mar amenacen fins a 332 milions d'habitants de costes i deltes, incloent més de 70 milions de bengalesos, 22 milions de vietnamites i sis milions d'egipcis. El canvi de temperatura també ampliarà les àrees de risc de la malària, afectant fins a 400 milions de persones més.
L'estudi avisa que aquests fenòmens tindran conseqüències 'greus' sobre drets bàsics 'com l'alimentació o l'accés a l'aigua- que podrien esdevenir 'irreversibles'. Com a exemple cita les observacions realitzades a Etiòpia, on la sequera permanent s'ha traduït en un increment del 36% en la malnutrició infantil. Per Dervi 'lluitar contra el canvi climàtic és el nostre compromís a desenvolupament humà avui' i l'única garantia de seguretat ecològica 'pels nostres nens i els seus néts'.
Accions immediates i proporcionades
Els autors de l'Informe demanen als governs posar un objectiu col·lectiu per evitar que el canvi climàtic esdevingui 'perillós'. En la línia de l'IPCC, defensen el llindar de 2 graus per sobre dels nivells preindustrials. Avui en dia ja som als 0.7.
Però les responsabilitats 'no són iguals per tothom -afirma Watkins- i per tant tampoc ho han de ser els esforços'. Segons la PNUD, els països més rics han de 'liderar' el procés de canvi, i començar a reduir 'des d'ara les seves emissions'. Per evitar aquest canvi climàtic perillós -explica l'Informe- els països més industrialitzats haurien de reduir les seves emissions [partint dels nivells de 1990] en un 30% pel 2020 i fins a un 80% el 2050. En canvi, els països en procés de desenvolupament podrien continuar augmentant les seves emissions fins al 2020 -s'ha de tenir en compte responsabilitat històrica aclaparadora dels països rics' recorda Watkins- per començar a reduir-les llavors i arribar al 2050 amb un 20% menys de gasos que els emesos el 1990.
Però aconseguir-ho serà car, reconeixen. Els seus càlculs ronden l'1,6% del PIB mundial el 2030, si es vol estabilitzar el CO2 a l'atmosfera a 450 parts per milió (ppm). Però Dervi adverteix 'que podem calcular els costos d'actuar, però no els de la inacció', que serien, assegura 'molt més grans', tant si es parla en 'termes econòmics, socials o humans'. A més, l'Informe assegura que aquesta suma representa menys de dos terços de les actuals despeses militars globals.
La PNUD demana que es combini el mercat d'emissions amb els recursos fiscals, es faciliti la transferència de tecnologia baixa en carboni i que s'adoptin normes més dures en emissions de vehicles, edificis i electrodomèstics elèctrics. També proposa la creació d'un organisme internacional per l'Atenuació de Canvi Climàtic -al que fins i tot li proposa un pressupost d'entre 25 i 50.000 milions anuals de dòlars- per finançar les inversions en noves fonts d'energia en països en procés de desenvolupament. També destaca 'el potencial inexplotat' de l'energia renovable i de les tecnologies avançades de captura i emmagatzematge de carboni i lamenta la poca cooperació internacional en matèria d'adaptació, 'que abandona els països més pobres a la seva sort', en paraules del bisbe sudafricà Desmond Tutu.
Sense fer els deures
La part, però, més crua del document arriba quan s'analitza el que s'ha fet fins ara. En aquest aspecte la PNUD és especialment dura, i adverteix que 'amb les tendències actuals' les emissions de CO2 augmentaran un 50% cap al 2030, el que 'faria inevitable un canvi climàtic perillós'.
Fins ara, asseguren els autors, 'molts dels objectius dels països desenvolupats són inferiors al què s'exigeix' i que 'han fracassat' fins i tot per aconseguir 'reduccions modestes' del voltant d'un 5%. 'Pocs països -continua- han vinculat objectius de seguretat climàtica amb les polítiques d'energia'. 'Sembla que el sistema d'energia global no tingui vincles amb els sistemes ecològics que sostenen el nostre planeta' reflexiona Watkins, qui demana 'omplir el buit' entre les declaracions sobre canvi climàtic i les polítiques energètiques.
