[A FONS] Planificar els espais naturals protegits: noves visions i nous reptes

La manera de planificar els espais naturals protegits de Catalunya viu un cert revulsiu. Això es deu, en gran part, a l'aprovació definitiva de la xarxa europea Natura 2000 el setembre de l'any passat. Però també han sorgit noves necessitats que cal abordar amb nous enfocaments, com es pot comprovar en les revisions recents dels plans especials que regulen espais tan emblemàtics com el Montseny o la Zona Volcànica de la Garrotxa. Tot plegat es va constatar dijous passat a la jornada sobre planificació d'espais naturals que va organitzar la Diputació de Barcelona al castell de Montesquiu (Osona). Els responsables públics que s'encarreguen de planificar els espais protegits van anar desgranant al llarg de la sessió els nous reptes de futur. Martí Domènech, coordinador de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, va reclamar que s'unifiquessin els criteris i metodologies utilitzats per analitzar els espais naturals, a l'hora que va apostar per formes de gestió de la natura que impliquessin nous actors com les associacions de propietaris o les empreses privades 'incloent les obres socials de les entitats financeres. Així mateix, va apostar per protegir espais naturals d'interès local, malgrat que sovint destaquin més pel seu ús social que no pas pels valors ecològics. Els reptes que ha d'afrontar la planificació dels espais protegits Per la seva part, el cap de Planificació i Gestió de l'Entorn Natural de la Generalitat, Salvador Grau, va repassar l'evolució al llarg dels últims 25 anys dels continguts i les metodologies dels plans especials de les zones protegides. 'La xarxa Natura 2000 'va declarar' comporta una nova mirada a la planificació, com va passar al 1992 amb l'aprovació del Pla d'Espais d'Interès Natural'. En aquest sentit, va recalcar que la xarxa europea concreta més els objectius que ha d'assolir cada àrea protegida pel que fa a la conservació de les espècies i els hàbitats. Va aclarir, també, que de la Directiva Hàbitats (la norma que regula la xarxa Natura 2000) no es desprèn l'obligació de fer un pla per a cada espai, sinó que es poden complir els objectius a través d'altres mesures de conservació 'activa' com ara instruments contractuals, administratius o de gestió. Segons va dir, el nou Pla d'Acció del Sistema d'Espais Naturals Protegits de Catalunya, que s'està elaborant des del Departament de Medi Ambient, concretarà per a cada espai si cal o no un pla d'ordenació o de gestió. Un altre dels reptes que va sorgir a la jornada va ser el de millorar la connexió entre la planificació i les mesures de gestió que s'han d'aplicar després. Xavier Carceller, reconegut expert en planificació de zones protegides, va recalcar que 'no s'ha de perdre mai de vista que el pla és un instrument al servei dels gestors'. En aquest sentit, es va constatar que els nous plans especials del Montseny o la Zona Volcànica de la Garrotxa havien incorporat l'experiència adquirida al llarg dels anys pels equips responsables de la gestió. Salvador Grau va explicar que els informes preceptius per a nous projectes dins d'àrees protegides o els programes anuals d'actuacions que aproven els parcs són instruments administratius que serveixen, precisament, per connectar la planificació amb la gestió. A més a més, va afegir una altra necessitat que fins ara no s'ha abordat prou: l'avaluació dels plans i de la gestió posterior per comprovar si es compleixen els objectius pels quals es declaren els espais protegits. Nous plans, nous enfocaments Com s'ha indicat, en aquests moments coincideix en el temps la revisió dels plans que regulen els usos d'espais tan complexos com els parcs naturals del Montseny o la Zona Volcànica de la Garrotxa, i també d'altres espais més petits com el Parc del Foix, situat a l'Alt Penedès. Els responsables de redactar aquests plans van exposar les principals novetats que incorporen. Els tres plans destaquen, en primer lloc, per augmentar la superfície ordenada: 1.725 hectàreesmés al Montseny, 1.451 a la Zona Volcànica, i 1.200 al Foix. Les àrees amb un grau més elevat de protecció (zones de reserva) també augmenten en els tres espais protegits. Pel que fa a la zonificació (l'eina que divideix el territori ordenat en àrees homogènies pel que fa als usos previstos o al tipus de gestió), els plans incorporen forces novetats. En el Montseny, el nou pla especial elimina la categoria de preparc que envoltava la zona estrictament protegida de manera que a tot el parc s'hi aplica, com a mínim, la normativa general associada a la 'zona d'interès natural'. En el cas de la Zona Volcànica de la Garrotxa, la novetat principal és que la zonificació (en 23 unitats visuals diferents) s'estableix prenent el paisatge com a punt de partida; a més, el sector agrari, peça clau en la conservació del parc natural, i els valors geològics prenen més rellevància. D'altra banda, els nous plans regulen millor aquelles àrees que pel seu ús públic intens requereixen un tractament específic, així com els 'espais periurbans', aquells pròxims a zones urbanes i que per les pressions que reben necessiten també una regulació específica. Per últim, es va observar que els nous plans intenten incidir en les zones de fora dels espais protegits per garantir el seu encaix amb el territori que els envolta; en són un exemple les mesures per mantenir, en la mesura del possible, la connectivitat ecològica amb altres espais naturals propers. Durant la presentació d'aquests instruments es va constatar un últim repte a afrontar: reduir els tràmits administratius que es necessiten per aprovar definitivament els plans especials i que, en alguns casos, poden allargar-se més de cinc anys. La nova llei catalana de conservació de la biodiversitat i el patrimoni natural, actualment en procés de redacció, pot servir, precisament, per afrontar aquest repte i molts dels altres que van sorgir durant la jornada. Més informació: Xarxa Natura 2000 Nou pla especial del Parc del Montseny (aprovat inicialment) Nou pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa (tancat el període d'exposició pública) Sèrie Parcs i Territori a Sostenible